Vés al contingut

El caserón de la loca

De Viquidites
Infotaula d'obraEl caserón de la loca
Projectes germans
Dades generals
Autor Gloria Fuertes
Publicació 2010
Modifica dades a Wikidata

El caserón de la loca és una recopilació d'obres de teatre de Gloria Fuertes. El llibre, que reuneix quatre curtes obres de teatre de l’autora, fou publicat l’any 2010, després de la mort d’aquesta.

Citacions del llibre

[modifica | modifica el codi]
  • Si dic ¡quins temps! estem travessant... La bomba "hac", la línia "hac", la vitamina "hac"...[1]
(en castellà) Si digo que ¡qué tiempos! estamos atravesando... La bomba “hache”, la línia “hache”, la vitamina “hache”...
Vuelva mañana.
Intervenció d'Antolín a la primera escena.
  • Fixa't, ¡Si gent que no s'havia mort mai, s'està morint ara! ¡En quina època ens hem casat![1]
(en castellà) Fíjate, ¡Si gente que no se había muerto nunca, se está muriendo ahora! ¡En qué época nos hemos casado!
Vuelva mañana.
Intervenció d'Antolín a la primera escena.
  • Rita; -Ui, operar-me en plena lluna de mel! I puc morir-me en l'operació?
    Antolín: -Sí, però amb l'anestèsia no sentiràs res ...[2]
(en castellà) Rita; -¡Huy, operarme en plena luna de miel! ¿Y puedo morirme en la operación?
Antolín: -Sí, però con la anestesia no sentirás nada...
Vuelva mañana.
Fragment d’una conversa entre Antolín i Rita a la cinquena escena.
  • Rita; -Antolín!, Antolín! Desperta.
    Antolín: -No puc.
    Rita: -Per què?
    Antolín: -Perquè no estic adormit.[3]
(en castellà) Rita; -¡Antolín!, ¡Antolín! Despierta.
Antolín: -No puedo.
Rita:-¿Por qué?
Antolín:-Porque no estoy dormido.
Vuelva mañana.
Fragment d’una conversa entre Antolín i Rita a la cinquena escena.
  • Paula: [...] Que des que l'home estudia són pitjors les batalles; hi ha més guerres i més embolics més vicis i més mentides ...[4]
(en castellà) Paula: [...] Que desde que el hombre estudia son peores las batallas; hay más guerras y más líos más vicios y más patrañas…
El caserón de la loca.
Fragment de la intervenció de Paula, en una conversa entre tres veïnes al començament del segon quadre, del primer acte, de la segona obra de teatre.
  • Emilio: [...] Jo a l'oncle Mariano, per avar, ho compare, malament comparat, amb el porc, que com ell, només serà útil després de mort.[5]
(en castellà) Emilio: [...] Yo al tío Mariano, por lo avaro, lo comparo, mal comparao, con el cerdo, que como él, sólo será útil después de muerto.
El caserón de la loca.
Fragment de la intervenció d'Emilio, en una conversa entre tres homes al començament del segon quadre, del segon acte.
  • Emilio: Sí, després de morts, "tots som bons pels que queden".[6]
(en castellà) Emilio: Sí, en después de muertos, “tós somos buenos pa los que quedan”.
El caserón de la loca.
Fragment de la intervenció d'Emilio, en una conversa entre tres homes al començament del segon quadre, del segon acte.
  • Alberto: [...] La mentida és aigua bruta que corre i s'escampa, però la veritat és olorós oli, que es veu sobre l'aigua.[7]
(en castellà) Alberto: [...] La mentira es agua sucia que corre y se esparce, pero la verdad es oloroso aceite, que se ve sobre el agua.
El caserón de la loca.
Fragment de la intervenció d’Alberto, en una conversa entre ell i les tres veïnes, al quart quadre, del segon acte.

Citacions sobre El caserón de la loca

[modifica | modifica el codi]
  • L'humor, per moments amb tints tràgics, el surrealisme, el costumisme i una mirada crítica del seu entorn social són característiques que en les quatre obres que recull aquest volum són presents.[8]
(en castellà) El humor, por momentos con tinte trágicos, el surrealismo, el costumbrismo y una mirada crítica de su entorno social son características que en las cuatro obras que recoge este volumen están presentes.
 — Kepa Arbizu
"El caserón de la loca". Tragedia, humor y realidad social en el teatro de Gloria Fuertes, a Tercera Información
  • A través d'un ventall de personatges i personalitats es realitza una visió d'una època desoladora, sense grans ambicions i on trobar marit/muller és una de les poques aspiracions que es tenen per sortir de la ruïna.[8]
(en castellà) A través de un abanico de personajes y personalidades se realiza una visión de una época desoladora, sin grandes ambiciones y donde encontrar marido/mujer es una de las pocas aspiraciones que se tienen para salir de la ruina.
 — Kepa Arbizu
"El caserón de la loca". Tragedia, humor y realidad social en el teatro de Gloria Fuertes, a Tercera Información
  • Les 4 obres teatrals que conformen aquest llibre serveixen com un clar exemple de la personalíssima manera que Gloria Fuertes tenia per desxifrar la realitat que l'envoltava, convertint-la per mitjà de la tragèdia, l'humor o la innocència en literatura d'una emotiva proximitat.[8]
(en castellà) Las 4 obras teatrales que conforman este libro sirven como un claro ejemplo de la personalísima manera que Gloria Fuertes tenía para descifrar la realidad que le rodeaba, convirtiéndola por medio de la tragedia, el humor o la inocencia en literatura de una emotiva cercanía.
 — Kepa Arbizu
"El caserón de la loca". Tragedia, humor y realidad social en el teatro de Gloria Fuertes, a Tercera Información

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 Gloria Fuertes, 2010, p. 8.
  2. Gloria Fuertes, 2010, p. 40.
  3. Gloria Fuertes, 2010, p. 41.
  4. Gloria Fuertes, 2010, p. 68.
  5. Gloria Fuertes, 2010, p. 83.
  6. Gloria Fuertes, 2010, p. 84.
  7. Gloria Fuertes, 2010, p. 103.
  8. 8,0 8,1 8,2 Arbizu, Kepa «El caserón de la loca". Tragedia, humor y realidad social en el teatro de Gloria Fuertes» (en castellà). Tercera Información, (09-02-2011) [Consulta: 7 abril 2017].[Enllaç no actiu]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Fuertes, Gloria. El caserón de la loca (en castellà). Madrid: Ediciones Torremozas, 2010. ISBN 978-84-7839-470-8.