Mentida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot fent canvis per la {{tl|ref-llibre}} |
||
Línia 165: | Línia 165: | ||
<ref name="alcover">{{Ref-llibre |cognom=Alcover |nom=Antoni M. |cognom2=Moll |nom2=Francesc de B. |enllaçautor= |coautors= |títol=Diccionari català-valencià-balear |url=http://dcvb.iecat.net/ |editorial=IEC |lloc=Barcelona |data=2002 |pàgines= |isbn= }}</ref> |
<ref name="alcover">{{Ref-llibre |cognom=Alcover |nom=Antoni M. |cognom2=Moll |nom2=Francesc de B. |enllaçautor= |coautors= |títol=Diccionari català-valencià-balear |url=http://dcvb.iecat.net/ |editorial=IEC |lloc=Barcelona |data=2002 |pàgines= |isbn= }}</ref> |
||
<ref name="diec">{{Ref-llibre |cognom=Institut d'Estudis Catalans |nom= |url=http://dlc.iec.cat/index.html |títol=Diccionari de la llengua catalana |editorial=Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=2009 |isbn=9788441218437}}</ref> |
<ref name="diec">{{Ref-llibre |cognom=Institut d'Estudis Catalans |nom= |url=http://dlc.iec.cat/index.html |títol=Diccionari de la llengua catalana |editorial=Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=2009 |isbn=9788441218437}}</ref> |
||
<ref name="pares">{{Ref-llibre |cognom=Parés i Puntas |nom=Anna |url=http://books.google.es/books?id=yFagMVe18DgC&dq=refranys&hl=ca |títol=Tots els refranys catalans |editorial=Edicions 62|lloc=Barcelona |data=1999 |isbn=842974519X |pàgines= |
<ref name="pares">{{Ref-llibre |cognom=Parés i Puntas |nom=Anna |url=http://books.google.es/books?id=yFagMVe18DgC&dq=refranys&hl=ca |títol=Tots els refranys catalans |editorial=Edicions 62|lloc=Barcelona |data=1999 |isbn=842974519X |pàgines= 391-419}}</ref> |
||
}} |
}} |
||
Revisió del 13:27, 2 feb 2014
Pinotxo, símbol clàssic de la mentida | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
La mentida és l'acció en que l'emissor pretén manifestar com a cert quelcom que considera fals.
Cites
- La mentida és com la bola de neu, com més voltes dóna més gran es fa.[1]
- És bastant semblant a una mentida dir veritats que no se senten.[1]
- (en francès) La nature nous est nécessaire comme le mensonge.
- La mentida és la rectificació que el cervell sobirà fa a la vida mesquina.[1]
- Jo posaria sempre com el símptoma més clar de l'exercici de la llibertat precisament això: no haver de mentir.[2]
- Dietari de prudències, 1982. — Maria Aurèlia Capmany i Farnés
- Sentim un gran plaer quan mentim. Quan fem la mentida creïble, quan seduïm a l'altre, que potser sap que mentim i que ens està demanant que continuem mentint.[3]
- Digues que m'estimes encara que sigui mentida, 1991. — Montserrat Roig i Fransitorra
Dites populars
- Al preguntador, mentides a ell.[4]
- De qualque cosa surt la mentida.[5]
- Dir mentides, no en fan pagar res.[4]
- La mentida aviat és agafada.[4]
- La mentida mai sura.[4]
- La mentida mor jove.[4]
- La mentida no envelleix.[4]
- La mentida no té cames.[4]
- Mentida pura, pecat etern; qui diu mentides, se'n va a l'infern.[5]
- No hi ha dissabte sense sol, ni processó sense llum, ni barco sense bandera, ni llibre sense mentida, ni donzella sense amor, ni viudeta sense plor.[4]
- Rondalles i cançons, mentides són.[5]
Frases fetes
- Amb una mentida vol saber una veritat.[5]
- Dir més mentides que una llebre no fa salts.[5]
- Semblar mentida una cosa.[6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, DL 1997. ISBN 8482971379.
- ↑ Capmany, Maria Aurèlia. Dietari de prudències. Barcelona: Hogar del Libro, 1982. ISBN 8472791238.
- ↑ Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 391-419. ISBN 842974519X.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2009. ISBN 9788441218437.