Francesc Pujols i Morgades
 Bust del filòsof Francesc Pujols | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 11 d'agost de 1882 |
| Mort |
Martorell (Baix Llobregat), 13 de febrer de 1962 (79 anys) |
| Ocupació | Escriptor, filòsof, poeta i crític d'art |
| Obra amb drets d'autor | |
 | |
Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 8 d'agost de 1882 — Martorell, 13 de febrer de 1962) fou un escriptor i filòsof català.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.[1]
- La Naturalesa és la imatge de Déu i Déu és la imatge de la Naturalesa.[2]
Hiparxiologi o Ritual de la Religió Catalana, 1937.
- Hiparxiologi o Ritual de la Religió Catalana, 1937.
Francesc Pujols per ell mateix (1967)
[modifica | modifica el codi]Citacions de Francesc Pujols del llibre Francesc Pujols per ell mateix (1967) d'Artur Bladé i Desumvila, fruit de les llargues converses que van mantenir durant l'exili a Montpeller:
- Actualment s'ha desencadenat de bell nou una ofensiva a fons contra els postulats deterministes de la ciència. Aquesta ofensiva és obra dels enemics de la raó, dels cosmòfobs i de tots els qui pretenen explicar el misteri per mitjà del misteri (obscurum per obscurius), sense comprendre que si es mata la raó s'engendra la follia.[3]
- Algun dia em dedicaré a estudiar la pena de mort, que és potser l’assumpte més important —i sens dubte el més vergonyós— de la civilització...[3]
- El desig d'immortalitat és independent de la fe.[3]
- El miracle és com la màgia, amb la diferència que el miracle s'atribueix a l'esperit i la màgia a la matèria.[3]
- El sentit de la propietat és natural. Si només existís un home sobre la Terra es consideraria -i seria realment- el propietari del món.[3]
- És cert, com ja he dit, que l'home lliure de supersticions pot fer el mal amb més facilitat que el supersticiós, però caldria afegir que la força que té aquest darrer per fer el mal és infinitament superior a la de l'altre. El primer, quan fa el mal, generalment, ho sap, mentre que el segon, quan fa el mal, creu fer el bé.[3]
- Harmonia és la proporció entre les parts (d'una cosa) i de les parts amb el tot. La idea de l'harmonia li és donada a l'home per la imatge de la forma humana. Ens plau l'harmonia perquè som harmònics.[3]
- Ja ho va dir Plató: si els homes, en comptes de ser, per regla general, pobres i rucs, fossin rics i savis no hi hauria problema.[3]
- L'origen de la propietat car cercar-lo en l'origen mateix de la vida, la qual no hauria estat possible si el primer ésser no s'hagués "apropiat" d'allò que necessitava. I mentre no trobà competidor tot anà bé. Quan aquest sorgí, començà la guerra. Però això no vol dir que la guerra sigui inevitable. L'home pot evitar-la per entesa, com la natura per simbiosi.[3]
- La família és una unitat de generació. Per això l’home pot arribar a jugar-s’ho tot, fins la vida, per la família.[3]
- La Humanitat tendeix a la pau, a la higiene i a la ciència. Si no fos així, pitjor per a ella, perquè mentre hi hagi guerra, brutícia i estultícia no haurà acomplit el seu destí, que és la civilització.[3]
- La superstició —una de les filles més revingudes de la ignorància— porta a creure morals les coses que no ho són i, per tant, a tractar-les moralment, és a dir, a sacrificar-se, o a sacrificar, per elles.[3]
- Si la mentida no trobés gent disposada a morir i a matar per ella, no subsistiria, al revés de la veritat, la qual posen en perill (si més no, d'enterbolir) els qui moren i maten en nom seu.[3]
- Sòcrates ha estat realment l'home més savi del món, tal com va proclamar l'oracle, perquè, tot dient que no sabia res, ensenyava que el primer deure de l'home era de fer la pròpia coneixença, que la causa principal de la maldat humana era la ignorància i que amb la mort no solament no s'hi podia perdre res, sinó que es podia guanyar tot.[3]
- Una necessitat de la qual es fa un plaer, s'anomena un vici.[3]
- Qui diu que no té el sentit de la propietat, ment o s'enganya a ell mateix, perquè aquest sentit tothom el té. Allò que molts no tenen és la propietat. I ací rau el mal.[3]
- Saber evitar una guerra val més que guanyar-la. Parlo, és clar, com un militar retirat.[3]
Citacions sobre Francesc Pujols
[modifica | modifica el codi]
- Francesc Pujols era, és i serà l'emperador trajà de la filosofia.[4]
- — Salvador Dalí
- Opinió de Salvador Dalí sobre la figura de Francesc Pujols
- Pujols és l'arquetipus de català, avui encarnat per mi gràcies a Gala.[4]
- — Salvador Dalí
- Opinió de Salvador Dalí sobre la figura de Francesc Pujols
- Pujols té una intel·ligència privilegiada i singular, tant, que de vegades la seva capacitat de pensar el porta a sobrepassar la mesura. El seu talent, com l'art barroc i com abans s' havia dit de la natura, odia el buit. Això pot arribar a fer por, però també a encisar i a produir una mena de frisança metafísica.[4]
- — Pompeu Fabra
- Opinió de Pompeu Fabra sobre la figura de Francesc Pujols
- Pujols és essencialment popular en el sentiment poètic, i quan segueix el poble segueix l'orientació de la seva ànima pròpia.[4]
- — Joan Maragall
- Opinió de Joan Maragall sobre la figura de Francesc Pujols
- Pujols fou un home únic, excepcional, fabulós [...] tingué, sense fer el mínim esforç, capacitats expressives úniques, possibilitats col•loquials enormes, disposicions per a la descripció que potser ningú del seu temps no tingué.[4]
- — Josep Pla
- Opinió de Josep Pla sobre l'estil literari de Francesc Pujols
- ¿Pujols és un autor per a llegir-lo anant a passeig? No ho crec –malgrat que el llibre està imprès en unes lletres tan menudes que més aviat exigeixen la llum natural.[5]
- El Quadern Gris, 23 d’octubre de 1918. — Josep Pla
- Opinió de Josep Pla sobre l'estil literari Francesc Pujols
- A Pujols, li agraden les coses anacròniques, una mica tronades, pansides.[5]
- El Quadern Gris, 29 d’octubre de 1918. — Josep Pla
- Opinió de Josep Pla sobre l'estil literari Francesc Pujols
- Físicament, tant com intel·lectualment, em semblà sempre un home fora de mida, distint del corrent. No solament era un home a qui calia donar menjar a part, sinó que en el seu entregent, el temari i la finalitat tenien un aspecte diferent.[2]
- És una delícia d'home, amb una memòria prodigiosa, cínic i ben educat alhora.[4]
- — Carles Riba
- Opinió de Carles Riba sobre la figura de Francesc Pujols
- Francesc Pujols fou el primer que dintre meu va fer ressonar aquella agudíssima trompeta de plata que canta les veritats.[4]
- — Josep Maria de Sagarra
- Opinió de Josep Maria de Sagarra sobre la influència que exercí en ell Francesc Pujols.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Margarit, Ferran «L'escala de la vida» (PDF). L'Estel, (01-03-2004), pàg. 28 [Consulta: 1 abril 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gomila, Andreu. «Flors celestials». Avui. Barcelona: Diari Avui, 17-03-2005. Arxivat de l'original el 1340217309. [Consulta: 31 març 2012].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 Bladé Desumvila, Artur. Francesc Pujols per ell mateix. Pòrtic: Barcelona, 1967.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Contemporanis». Martorell: Fundació Francesc Pujols, 2006. Arxivat de l'original el 1339740462. [Consulta: 31 març 2012].
- ↑ 5,0 5,1 «bloQG — El blog del Quadern gris». Barcelona: Xarxa de Mots, 2008-2009. Arxivat de l'original el 1286322807. [Consulta: 9 març 2012].
