Hospitalitat

De Viquidites
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Hospitalitat
En heràldica, el cap de senglar de vegades s'utilitza com a símbol de l'hospitalitat, sovint vist com la representació de la voluntat de l'hoste per a alimentar bé els clients.
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Hospitalitat és la voluntat d'oferir la pròpia llar als hostes, siguin coneguts o no, així com a elements per a la seva comoditat (menjar i beure, lloc per seure o dormir, companyia...).

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Eren els jorns alegres de la tosa, / jorns d'hospitalitat, dansa festosa / i pròdiga abundor patriarcal.[1]
Poemes bíblics, 51, 1918. — Joan Alcover i Maspons
  • L'hospitalitat significa el dret d'un estranger a no ser tractat com un enemic quan arriba a la terra d'un altre [...]. Mentre l'estranger ocupi el seu lloc pacíficament, l'altre no pot tractar-lo amb hostilitat.[2]
Desconeguts a la porta de casa , 2016. — Zygmunt Bauman

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • Convidat massa atent al plat, altre cop no és convidat.[3]
  • On mengen dos en menen tres.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Carbonell, 1991, p. 131.
  2. «Bauman crida a la interdependència i a l’hospitalitat». Valors, actualitat. Associació Cultural Valors. Arxivat de l'original el 1492905910. [Consulta: 31 desembre 2016].
  3. 3,0 3,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Carbonell, Jordi (col); Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Miscel·lània Jordi Carbonell. 1. ed. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1992. ISBN 8478263608.