L'Alguer
.jpg) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
L'Alguer (en italià i cooficialment Alghero, en sard S'Alighèra, en sasserès L'Aliera) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya, Itàlia.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- A l'Alguer se lligi y estudia en italià y la literatura que predomina és la italiana. Y no és que no n'hi hagi de llibres catalans, [...] Poques, però, y ben contades, son es persones a les quals aquelles obres fan ullet.[1]
Primer Congrés de La Palmavera, 1906. — Antoni Ciuffo
- Raja el riu i roman
i fruita l'olivera
i m'acompanyen l'olor d'un gessamí...
mentre nedo a Montgó.
Sé que bufa de nou el mestral a l'Alguer.[2]
- Poema XXXIII, El silenci, 2001. — Carles Duarte i Montserrat
Cançons populars
[modifica | modifica el codi]- Al maití, quan a l'alba espunta el sol, / mil colors dóna a l'Alguer mia: / un amor sés tu, o terra mia, / qui te veu, de te deixar lo cor li dol.[3][4]
- Lo país meu.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Caria, 2007, p. 39.
- ↑ Duarte, 2001, p. 43.
- ↑ «Es publica a Catalunya "Lo País meu"». El diari de l'Alguer, (Alguer.cat) [Consulta: 17 abril 2018].[]
- ↑ «Lo país meu». Viasona. [Consulta: 17 abril 2018].[]
- ↑ Colomina i Castanyer, 1991.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Colomina i Castanyer, Jordi. El valencià de la Marina Baixa (en català). Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1991. ISBN 9788478904983.
- Caria, Rafael «El català a l'Alguer: apunts per a un llibre blanc». Revista Llengua i Dret, núm. 46, (2006), p. 29-102. ISSN: 0212-5056 [Consulta: 1523978954].
- Duarte, Carles. El silenci. Barcelona: La Magrana, 2001.