Vés al contingut

Le Diable et le Bon Dieu

De Viquidites
Infotaula d'obraLe Diable et le Bon Dieu
Projectes germans
Dades generals
Autor Jean-Paul Sartre
Publicació 1951
Modifica dades a Wikidata

Le Diable et le Bon Dieu és una obra teatral dramàtica en tres actes, escrita pel filòsof francès Jean-Paul Sartre l'any 1951 i estrenada per primer cop a París el 7 de juny del mateix any. Ambientada en l'Alemanya de la reforma protestant, tracta sobre naturalesa humana, Déu i el Diable, i la pregunta «És possible el Bé?».

  • Prefereixo la desesperació a la incertesa.[1]
(en francès) Je préfère le désespoir à l'incertitude.
  • ... monstre o sant, no m'importa, jo volia ser inhumà.[1]
(en francès) ... monstre ou saint, je m'en foutais, je voulais être inhumain.
  • Vinc a tu, Senyor, vinc, dins la teva nit: dóna'm la . Digues: Ets tu la nit? La nit, l'absència de qualsevol angoixa![2]
(en francès) Je viens à toi, Seigneur, je viens, je marche dans ta nuit : donne moi la main. Dis : La nuit, c'est toi, hein ? La nuit, l'absence déchirante de tout !
  • No puc culpar als que em busquen per matar-me. Els entenc prou bé.[1]
(en francès) Je ne peux pas en vouloir aux gens qui cherchent à me tuer. Je les comprends trop bien.
  • Em ric del diable! Ell apresa les ànimes, però no és el que les condemna. Només em digno en ocupar-me de Déu, de qui monstres i sants en depenen.[1]
(en francès) Je me moque du Diable ! Il reçoit les âmes, mais ce n'est pas lui qui les damne. Je ne daigne avoir affaire qu'à Dieu, les monstres et les saints ne relèvent que de lui.
  • Vella nit, gran nit d'abans dels éssers, nit del no saber, nit de la desgràcia i l'infortuni, amaga'm, devora el meu cos immund, llisca per entre la meva ànima i jo, i corroeix-me. [...] perquè l'home està fet per destruir-se a si mateix i per obrir-se com una dona al gran cos negre de la nit.[2]
(en francès) Vieille nuit, grande nuit d'avant les êtres, nuit du non-savoir, nuit de la disgrâce et du malheur, cache-moi, dévore mon corps immonde, glisse-toi entre mon âme et moi-même et ronge-moi. [...] car l'homme est fait pour détruire l'homme en lui-même et pour s'ouvrir comme une femelle au grand corps noir de la nuit.
  • Faré el Bé: segueix sent la millor manera d'estar sol.[1]
(en francès) Je ferai le Bien : c'est encore la meilleure manière d'être seul.
  • ... el desordre és qui millor serveix a l'ordre establert.[1]
(en francès) ... le désordre est le meilleur serviteur de l'ordre établi.
(en francès) L'absence c'est Dieu. Dieu, c'est la solitude des hommes.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Le Diable et le Bon Dieu (1951)». Dico-citations. Le Monde. [Consulta: 6 març 2017].
  2. 2,0 2,1 Sartre, Jean-Paul «Le Diable et le Bon Dieu». Les Temps modernes, 66-71, (1951), pàg. 278.
  3. Collins concise dictionary, quotations, 1998.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]