L'ésser i el no-res

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaL'ésser i el no-res
L'Être et le Néant
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Informació a la Viquipèdia
Dades generals
Autor Jean-Paul Sartre
Publicació 1943
Modifica dades a Wikidata

L'ésser i el no-res (en francès original L'Être et le néant: Essai d'ontologie phénoménologiqueés) és un assaig d'ontologia fenomenològica escrit pel filòsof Jean-Paul Sartre i publicat l'any 1943, en el qual l'objectiu principal és afirmar la prèvia existència de l'individu a l'essència de la persona, intentant definir què vol dir existir i ésser, i demostrar que existeix el lliure albir.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Book icoline.svg Part 1, Capítol 1, III.
  • La generositat no és més que una mania de posseir. Tots els que abandono, tot el que dono, m'agrada d'una manera superior a través de el fet de donar-ho... Donar és gaudir possessivament l'objecte que es dóna.[1]
Book icoline.svg Part 2.
  • Jo sóc responsable de tot... a excepció de la meva responsabilitat, perquè jo no sóc el fonament del meu ésser. Per tant tot es duu a terme com si jo estigués obligat a ser responsable. Estic abandonat en el món... en el sentit que em trobo de sobte sol i sense ajuda, compromès en un món en el qual jo tinc tota la responsabilitat sense ser capaç, amb tot el que faig, d'allunyar-me d'aquesta responsabilitat per un instant.[1]
Book icoline.svg Part 4, Capítol 1, III.
  • Per tal de fer-me reconegut pels altres, he d'arriscar la meva pròpia vida. Arriscar la vida, de fet, és revelar-se un mateix com un no-lligat a la forma objectiva o a qualsevol existència determinada - com no-vinculat a la vida.[1]
  • L'existència precedeix i controla l'essència.[1]
(en francès) L'existence précède et commande l'essence.
Book icoline.svg Part 4, Capítol 1.
(en francès) L'homme est une passion inutile.
Book icoline.svg Part 4, Capítol 2, III.
  • Totes les activitats humanes són equivalents [...] totes estan en principi condemnades al fracàs.[1]
Book icoline.svg Conclusió, II.
  • L'home està condemnat a ser lliure, perquè una vegada llançat al món, ell és responsable de tot el que fa.[1]
  • La vida no té sentit a priori. És vostè qui li ha de donar un sentit i el valor no és més que el sentit que vostè triï.[1]
  • És cert que no podem escapar de l'angoixa, perquè som angoixa.[1]
  • L'home sempre està separat del que és, amb tota l'amplitud de l'ésser que no ho és. Ell es dóna a conèixer a si mateix des de l'altre costat del món i es veu des de l'horitzó cap a si mateix per recuperar al seu ésser interior.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Sartre, Jean-Paul. L'ésser i el no-res. Edicions 62, 1999. ISBN 8429745475 [Consulta: 8 setembre 2014].