L'ésser i el no-res
| L'Être et le Néant | |
|---|---|
 | |
| Projectes germans | |
 Informació a la Viquipèdia | |
| Dades generals | |
| Autor | Jean-Paul Sartre |
| Publicació | 1943 |
 | |
L'ésser i el no-res (en francès original L'Être et le néant: Essai d'ontologie phénoménologiqueés) és un assaig d'ontologia fenomenològica escrit pel filòsof Jean-Paul Sartre i publicat l'any 1943, en el qual l'objectiu principal és afirmar la prèvia existència de l'individu a l'essència de la persona, intentant definir què vol dir existir i ésser, i demostrar que existeix el lliure albir.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «El no res caça l'ésser.»[1]
Part 1, Capítol 1, III - «La generositat no és més que una mania de posseir. Tots els que abandono, tot el que dono, m'agrada d'una manera superior a través de el fet de donar-ho... Donar és gaudir possessivament l'objecte que es dóna.»[1] Part 2
- «Jo sóc responsable de tot... a excepció de la meva responsabilitat, perquè jo no sóc el fonament del meu ésser. Per tant tot es duu a terme com si jo estigués obligat a ser responsable. Estic abandonat en el món... en el sentit que em trobo de sobte sol i sense ajuda, compromès en un món en el qual jo tinc tota la responsabilitat sense ser capaç, amb tot el que faig, d'allunyar-me d'aquesta responsabilitat per un instant.»[1] Part 4, Capítol 1, III
- «Per tal de fer-me reconegut pels altres, he d'arriscar la meva pròpia vida. Arriscar la vida, de fet, és revelar-se un mateix com un no-lligat a la forma objectiva o a qualsevol existència determinada - com no-vinculat a la vida.»[1]
- «L'existència precedeix i controla l'essència.»[1](en francès) L'existence précède et commande l'essence. Part 4, Capítol 1
- «L'home és una passió inútil.»[1](en francès) L'homme est une passion inutile. Part 4, Capítol 2, III
- «Totes les activitats humanes són equivalents [...] totes estan en principi condemnades al fracàs.»[1] Conclusió, II
- «L'home està condemnat a ser lliure, perquè una vegada llançat al món, ell és responsable de tot el que fa.»[1]
- «La vida no té sentit a priori. És vostè qui li ha de donar un sentit i el valor no és més que el sentit que vostè triï.»[1]
- «És cert que no podem escapar de l'angoixa, perquè som angoixa.»[1]
- «L'home sempre està separat del que és, amb tota l'amplitud de l'ésser que no ho és. Ell es dóna a conèixer a si mateix des de l'altre costat del món i es veu des de l'horitzó cap a si mateix per recuperar al seu ésser interior.»[1]
Referències
[modifica | modifica el codi]
| |||||||
