Jean-Paul Sartre

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJean-Paul Sartre
Jean-Paul Sartre FP.JPG
Jean-Paul Sartre
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Jean-Paul Charles Aymard Sartre (París, 21 de juny de 1905 — París, 15 d'abril de 1980), en general conegut simplement com Jean-Paul Sartre, va ser un filòsof existencialista francès, dramaturg, guionista, novel·lista i crític.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Cada època té la seva pròpia poesia, en cada època les circumstàncies de la història tria una nació, una raça, una classe per prendre el relleu mitjançant la creació de situacions que es poden expressar o transcendir només a través de la poesia.[1]
Book icoline.svg Orphée Noir, 1948.
Prefaci que Sartre va escriure per l'Anthologie de la nouvelle poésie nègre et malgache (Antologia de la nova poesia negra i malgaix) de Léopold Sédar Senghor.
  • Si la literatura no ho és tot, no val la pena una hora de l'angoixa d'algú.[2]
(en francès) Si la littérature n'est pas tout, elle ne vaut pas une heure de peine.
Book icoline.svg 1960.
Fragment d'una entrevista
  • Un escriptor que pren posicions polítiques, socials o literàries ha d'actuar únicament amb els mitjans que són seus. Aquests mitjans són les paraules escrites.[3][4]
(en francés) Un écrivain qui prend des positions politiques, sociales ou littéraires ne doit agir qu'avec les moyens qui sont les siens, c'est-à-dire la parole écrite.
Book icoline.svg 1964.
Fragment de la carta en la que explica perquè rebutja el Premi Nobel de literatura.
Odio a les víctimes que respecten els seus botxins

La nàusea (1938)[modifica | modifica el codi]

Recull de cites extretes del llibre La nàuseaLa Nausée en francès original— escrit pel mateix Sartre l'any 1938.

Pàgina principal: La nàusea
  • Com si pogués haver històries vertaderes: les coses succeeixen d'una manera, i les expliquem de nou en el sentit oposat.[5]
  • El meu pensament sóc jo per això no puc parar. Jo existeixo perquè penso... i no puc evitar de pensar.[5]
(en francès) Ma pensée, c'est moi: voilà pourquoi je ne peux pas m'arrêter. J'existe parce que je pense... et je ne peux pas m'empêcher de penser.
Dilluns
  • El passat és el luxe dels propietaris.[5]
  • Tot el que existeix neix sense raó, es prolonga per debilitat i mor per casualitat.[5]
(en francès) Tout existant naît sans raison, se prolonge par faiblesse et meurt par rencontre.

L'ésser i el no-res (1943)[modifica | modifica el codi]

Recull de cites extretes de l'assaig L'ésser i el no-resL'Être et le Néant en francès original— escrit pel mateix Sartre l'any 1943.

Pàgina principal: L'ésser i el no-res
(en francès) L'homme est une passion inutile.
Book icoline.svg Part 4, Capítol 2, III.
(en francès) L'homme nait libre, responsable et sans excuses
  • La vida no té sentit a priori. És vostè qui li ha de donar un sentit i el valor no és més que el sentit que vostè triï.[6]
  • És cert que no podem escapar de l'angoixa, perquè som angoixa.[6]

Les mosques (1943)[modifica | modifica el codi]

Recull de cites extretes de l'obra teatral Les mosquesLes mouches en francès original— escrita pel mateix Sartre l'any 1943.

Pàgina principal: Les mosques
  • Ah! No jutgis als déus, home jove, tenen secrets dolorosos.
Book icoline.svg Acte 1.
Júpiter.
  • Has de tenir por fill meu. Així és com un es converteix en un ciutadà honest.
Book icoline.svg Acte 1.
Mare amb el seu fill petit.
  • Ah! Com odio els crims de la nova generació: són secs i estèrils, com el jull.
Book icoline.svg la Llei 2.
Júpiter a Orestes.
  • Un home que és lliure, és com una ovella sarnosa en un ramat. Contaminarà tot el meu regne i arruïnarà el meu treball.
Book icoline.svg Acte 2.
Rei Aegistheus

L'existentialisme est un humanisme (1946)[modifica | modifica el codi]

Recull de cites de l'obra L'existentialisme est un humanisme escrita a partir d'una conferencia donada el 1945, i escrita pel mateix Sartre l'any 1946.

  • L'existència precedeix a l'essència.[9]
(en francés) L'existence précède l'essence.
  • L'home està condemnat a ser lliure.[10]
(en francés) L'homme est condamné à être libre.
  • Per tant la nostra responsabilitat és molt més gran del que podria suposar, ja que implica a tota la humanitat.[11]
(en francés) Ainsi, notre responsabilité est beaucoup plus grande que nous ne pourrions le supposer, car elle engage l'humanité entière.
  • Tria ser això o allò és afirmar al mateix temps el valor del que vam triar, perquè mai podem triar el mal; el que vam triar és sempre bo, i res pot ser bo per a nosaltres sense ser per a tothom.[11]
(en francés) Choisir d'être ceci ou cela, c'est affirmer en même temps la valeur de ce que nous choisissons, car nous ne pouvons jamais choisir le mal ; ce que nous choisissons, c'est toujours le bien, et rien ne peut être bon pour nous sans l'être pour tous.

Le Diable et le Bon Dieu (1951)[modifica | modifica el codi]

Recull de cites de l'obra Le Diable et le Bon Dieu escrita pel mateix Sartre l'any 1951.

  • Vinc a tu, Senyor, vinc, dins la teva nit: dóna'm la . Digues: Ets tu la nit? La nit, l'absència de qualsevol angoixa![12]
(en francès) Je viens à toi, Seigneur, je viens, je marche dans ta nuit : donne moi la main. Dis : La nuit, c'est toi, hein ? La nuit, l'absence déchirante de tout !
  • Vella nit, gran nit d'abans dels éssers, nit del no saber, nit de la desgràcia i l'infortuni, amaga'm, devora el meu cos immund, llisca per entre la meva ànima i jo, i corroeix-me. [...] perquè l'home està fet per destruir-se a si mateix i per obrir-se com una dona al gran cos negre de la nit.[12]
(en francès) Vieille nuit, grande nuit d'avant les êtres, nuit du non-savoir, nuit de la disgrâce et du malheur, cache-moi, dévore mon corps immonde, glisse-toi entre mon âme et moi-même et ronge-moi. [...] car l'homme est fait pour détruire l'homme en lui-même et pour s'ouvrir comme une femelle au grand corps noir de la nuit.

Les Mots (1964)[modifica | modifica el codi]

Recull de cites de l'obra Les Mots escrita pel mateix Sartre l'any 1964.

  • Ella no creia en res, només el seu escepticisme li impedia ser un ateu.[13]
(en francés) Elle ne croyait à rien; seul, son scepticisme l'empêchait d'être athée.
  • Estic de tornada, però no he penjat els hàbits: continuo escrivint. Quina altra cosa fer? Nulla dies sine linea. És el meu costum i, a més, és el meu ofici. Durant molt de temps vaig prendre la meva ploma per una espasa: actualment conec la nostra impotència. Tan se val: faig i faré llibres; en calen i són útils, malgrat tot.[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sartre, Jean-Paul. Orphée noir. Pr. Univ. de France, 1972 [Consulta: 26 agost 2014]. 
  2. Sontag, Susan. «WRITING ITSELF: ON ROLAND BARTHES». The New Yorker, (26-04-1982) [Consulta: 26 agost 2014].
  3. «Sartre Awarded Nobel Prize, but Rejects It; Existentialist Thinks His Writings Would Be Compromised $53,000 Will Revert to Fund, Swedish Academy Says SARTRE REJECTS A NOBEL AWARD». The New York Times, (23-10-1964) [Consulta: 26 agost 2014].
  4. Jean-Paul Sartre (1905-1980) Gallimard (en francés) Consulta 18 de desembre del 2016
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Sartre, Jean-Paul. La nàusea. Badalona: Sàpiens Publicacions (Proa), 2005. ISBN 849641499X [Consulta: 1 setembre 2014]. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Sartre, Jean-Paul. L'ésser i el no-res. Edicions 62, 1999. ISBN 8429745475 [Consulta: 8 setembre 2014]. 
  7. Torralba Toselló, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948. 
  8. Huisman, Denis; Le Strat, Serge. Le petit Retz des nouvelles idées en philosophie: Les concepts et les philosophies. Retz, 1987, p. 97. ISBN 9782725660011. 
  9. Sartre, 1996, p. 17.
  10. Sartre, 1996, p. 37.
  11. 11,0 11,1 Jean-Paul Sartre. L’existentialisme est un humanisme. Nagel, Paris 1970 Facultad de Filosofía de San Dámaso.Seminario de profesores de filosofía: Las cuestiones metafísica, antropológica y ética en el existencialismo de J.-P. Sartre y M. Heidegger Consulta 18 de desembre del 2016
  12. 12,0 12,1 Sartre, Jean-Paul. «Le Diable et le Bon Dieu». Les Temps modernes. 66-71, (1951), p. 278.
  13. Sartre, Jean-Paul. Les Mots. Gallimard, 1964. ISBN 2070257738. 
  14. Jean-Paul Sartre, 1980. Ignasi Roviró Alemany. Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, XVI, 2004-2005, pp, 9-20

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Sartre, Jean-Paul. L'existentialisme est un humanisme. Paris: Gallimard, 1996. ISBN 978-2070329137.