Jean-Paul Sartre

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jean-Paul Sartre
Jean-Paul Sartre
Jean-Paul Sartre
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Jean-Paul Charles Aymard Sartre (París, 21 de juny de 1905 — París, 15 d'abril de 1980), en general conegut simplement com Jean-Paul Sartre, va ser un filòsof existencialista francès, dramaturg, guionista, novel·lista i crític.

Cites[modifica | modifica el codi]

  • Cada època té la seva pròpia poesia, en cada època les circumstàncies de la història tria una nació, una raça, una classe per prendre el relleu mitjançant la creació de situacions que es poden expressar o transcendir només a través de la poesia.[1]
Book icoline.svg Orphée Noir. Prefaci que Sartre va donar l'Antologia de la nova poesia negra i malgache Senghor, 1948. — Juan-Paul Sartre
  • Ella no creia en res, només el seu escepticisme li impedia ser un ateu.[2]
(en francés) Elle ne croyait à rien; seul, son scepticisme l'empêchait d'être athée.
Book icoline.svg Les Mots, 1964. — Jean-Paul Sartre
  • Estic de tornada, però no he penjat els hàbits: continuo escrivint. Quina altra cosa fer? Nulla dies sine linea. És el meu costum i, a més, és el meu ofici. Durant molt de temps vaig prendre la meva ploma per una espasa: actualment conec la nostra impotència. Tan se val: faig i faré llibres; en calen i són útils, malgrat tot.[3]
Book icoline.svg Les mots, 1964. — Jean-Paul Sartre
  • L'home neix lliure, responsable i sense excuses.[4]
Book icoline.svg Jean-Paul Sartre.
  • Per tant la nostra responsabilitat és molt més gran del que podria suposar, ja que implica a tota la humanitat.[5]
(en francés) Ainsi, notre responsabilité est beaucoup plus grande que nous ne pourrions le supposer, car elle engage l'humanité entière.
Book icoline.svg Fragment de la conferència L’existentialisme est un humanisme., 1946. — Jean-Paul Sartre
  • Si la literatura no ho és tot, no val la pena una hora de l'angoixa d'algú.[6]
Book icoline.svg Fragment d'una entrevista, 1960. — Jean-Paul sartre
  • Tria ser això o allò és afirmar al mateix temps el valor del que vam triar, perquè mai podem triar el mal; el que vam triar és sempre bo, i res pot ser bo per a nosaltres sense ser per a tothom.[5]
(en francés) Choisir d'être ceci ou cela, c'est affirmer en même temps la valeur de ce que nous choisissons, car nous ne pouvons jamais choisir le

mal ; ce que nous choisissons, c'est toujours le bien, et rien ne peut être bon pour nous sans l'être pour tous.

Book icoline.svg Fragment de la conferència L’existentialisme est un humanisme., 1946. — Jean-Paul Sartre
  • Un escriptor que pren posicions polítiques, socials o literàries ha d'actuar únicament amb els mitjans que són seus. Aquests mitjans són les paraules escrites.[7][8]
(en francés) Un écrivain qui prend des positions politiques, sociales ou littéraires ne doit agir qu'avec les moyens qui sont les siens, c'est-à-dire la parole écrite.
Book icoline.svg Fragment de la carta en la que explica perquè rebutja el Premi Nobel de literatura., 1964. — Jean-Pasul Sartre
Odio a les víctimes que respecten els seus botxins

La Nàusea (1938)[modifica | modifica el codi]

Recull de cites extretes del llibre La nàusea escrit pel mateix Sartre l'any 1983.

  • Les persones que viuen a la societat han après a veure's a si mateixos en els miralls, tal com apareixen als seus amics. Jo no tinc amics. És per això que la meva carn és tan nua?[9]
Entrada en el diària al divendres 2 de febrer
  • Crec que ho fan per passar el temps, res més. Però el temps és massa gran, no pot ser omplert. Tot el que et submergeix en ell s'estira i es desintegra.[9]
Diari de l'entrada de divendres (2 de febrer), en relació amb un joc de cartes.
  • Senyor ... Jo no crec en Déu, la seva existència ha estat desmentida per la ciència. Però en el camp de concentració, he après a creure en els homes.[9]
  • Com si pogués haver històries vertaderes: les coses succeeixen d'una manera, i les expliquem de nou en el sentit oposat.[9]
  • Jo existeixo. És suau, tan suau, tan lent. I la llum: sembla com si se suspèn en l'aire. Es mou.[9]
  • Les Tres de la tarda és sempre massa tard o massa aviat per a qualsevol cosa que vols fer.[9]
  • El meu pensament sóc jo per això no puc parar. Jo existeixo perquè penso... i no puc evitar de pensar.[9]
(en francès) Ma pensée, c'est moi: voilà pourquoi je ne peux pas m'arrêter. J'existe parce que je pense … et je ne peux pas m'empêcher de penser.
Lundi (Dilluns)
  • Construeixo les meves memòries amb el meu present. Estic perdut, abandonat en el present. Intento en va reunir-me amb el passat: no puc escapar.[9]
  • La veritable naturalesa del present es va revelar: era el que existeix, tot el que no estava present no existia.[9]
  • El passat és el luxe dels propietaris.[9]
  • Qui pot esgotar a un home? Qui sap els recursos d'un home?[9]
  • Tot el que sé sobre la meva vida, pel que sembla, ho he après en els llibres.[9]
  • Absurd, irreductible; res - ni tan sols un profund i secret deliri de la natura - ho podia explicar. Òbviament, jo no ho sabia tot, no havia vist germinar les llavors, o vist créixer del arbre. Però enfront d'aquesta gran pota arrugada, ni la ignorància ni el coneixement era important: el món de les explicacions i raons no és el món de l'existència. Un cercle no és absurd, s'explica clarament per la rotació d'un segment recte al voltant d'una de les seves extremitats. Però tampoc un cercle existeix. Aquesta arrel, per contra, existeix de manera que no podia explicar-ho.[9]
Reflexions sobre una arrel de castanyer
  • Com puc jo, que no vaig ser capaç de mantenir el meu propi passat, creure que podré salvar el d'un altre?[9]
  • Jo existeixo, això és tot, i em sembla nauseabund.[9]
  • Ho sé. Jo sé que mai més es reunirà res ni ningú que m'inspiri amb passió. Vostè sap, és un treball començar a estimar a algú. Has de tenir l'energia, la generositat, la ceguesa. Fins i tot hi ha un moment, en el principi, quan vostè ha de saltar a través d'un precipici: si ho penses no ho facis. Sé que mai tornaré a saltar de nou.[9]
  • Capto a cada segon, intentant d'aspirar en sec: no passa res que jo no aprofiti, la qual cosa no se soluciona per sempre en mi, res, ni la tendresa fugitiva d'aquests bells ulls, ni els sorolls del carrer, ni la falsedat l'alba del matí: i tot i així els passos d'un minut no els retinc, m'agrada veure'ls passar.[9]
  • Tot el que existeix neix sense raó, es prolonga per debilitat i mor per casualitat.[9]

L'ésser i el no-res (1943)[modifica | modifica el codi]

  • El no res caça l'ésser.[10]
Book icoline.svg Part 1, Capítol 1, III.
  • La generositat no és més que una mania de posseir. Tots els que abandono, tot el que dono, m'agrada d'una manera superior a través de el fet de donar-ho... Donar és gaudir possessivament l'objecte que es dóna.[10]
Book icoline.svg Part 2.
  • Jo sóc responsable de tot... a excepció de la meva responsabilitat, perquè jo no sóc el fonament del meu ésser. Per tant tot es duu a terme com si jo estigués obligat a ser responsable. Estic abandonat en el món... en el sentit que em trobo de sobte sol i sense ajuda, compromès en un món en el qual jo tinc tota la responsabilitat sense ser capaç, amb tot el que faig, d'allunyar-me d'aquesta responsabilitat per un instant.[10]
Book icoline.svg Part 4, Capítol 1, III.
  • Per tal de fer-me reconegut pels altres, he d'arriscar la meva pròpia vida. Arriscar la vida, de fet, és revelar-se un mateix com un no-lligat a la forma objectiva o a qualsevol existència determinada - com no-vinculat a la vida.[10]
  • L'existència precedeix i controla l'essència.[10]
(en francès) L'existence précède et commande l'essence.
Book icoline.svg Part 4, Capítol 1.
  • L'home és una passió inútil.[10]
(en francès) L'homme est une passion inutile.
Book icoline.svg Part 4, Capítol 2, III.
  • Totes les activitats humanes són equivalents [...] totes estan en principi condemnades al fracàs.[10]
Book icoline.svg Conclusió, II.
  • L'home està condemnat a ser lliure, perquè una vegada llançat al món, ell és responsable de tot el que fa.[10]
  • La vida no té sentit a priori. És vostè qui li ha de donar un sentit i el valor no és més que el sentit que vostè triï.[10]
  • És cert que no podem escapar de l'angoixa, perquè som angoixa.[10]
  • L'home sempre està separat del que és, amb tota l'amplitud de l'ésser que no ho és. Ell es dóna a conèixer a si mateix des de l'altre costat del món i es veu des de l'horitzó cap a si mateix per recuperar al seu ésser interior.[10]

Les mosques[modifica | modifica el codi]

Les mouches (Les mosques)

  • Admet-ho, és la teva joventut, del que et penedeixes, fins i tot més que el teu delicte; és la meva joventut, la que odies, fins i tot més que la meva innocència.
Book icoline.svg Acte 1. — Jean-Paul Sartre
Electra a la seva mare Clitemnestra.
  • Ah! No jutgis als déus, home jove, tenen secrets dolorosos.
Book icoline.svg Acte 1. — Jean-Paul Sartre
Júpiter.
  • Alguns homes neixen compromesos amb l'acció: no tenen altra opció, han estat llançats en un camí, al final d'aquest camí, un acte els espera, el seu acte
Book icoline.svg Acte 1. — Jean-Paul Sartre
  • El seu rostre sembla devastat tant per els llamps com la calamarsa. Però en el teu hi ha una mena de promesa d'una tempesta: un dia la passió la cremarà fins als ossos.
Book icoline.svg Acte 1. — Jean-Paul Sartre
  • Estigues tranquil! Qualsevol persona pot escopir a la meva cara, o cridar-me criminal o prostituta. Però ningú té el dret de jutjar meus remordiments.
Book icoline.svg Acte 1. — Jean-Paul Sartre
  • Has de tenir por fill meu. Així és com un es converteix en un ciutadà honest.
Book icoline.svg Acte 1. — Jean-Paul Sartre
Mare amb el seu fill petit.
  • Por? Si he guanyat res per condemnar-me a mi mateix, és que ja no tinc res a témer.
Book icoline.svg Acte 1. — Jean-Paul Sartre
  • Ah! Com odio els crims de la nova generació: són secs i estèrils, com el jull.
Book icoline.svg la Llei 2. — Jean-Paul Sartre
Júpiter a Orestes.
  • Déu totpoderós, qui sóc jo, sinó la por que inspiro en els altres?
Book icoline.svg Acte 2. — Jean-Paul Sartre
Rei Aegistheus a Júpiter.
  • El dolorós secret dels déus i reis, és que els homes són lliures, Aegistheus. Tu ho saps i no.
Book icoline.svg Acte 2. — Jean-Paul Sartre
Júpiter.
  • Ell és mort, i el meu odi s'ha mort amb ell.
Book icoline.svg Acte 2. — Jean-Paul Sartre
Electra, abans de la mort Aegistheus
  • Em sentia menys sol quan no et coneixia encara: jo estava esperant l'altre. Jo només pensava en la seva força i no en la meva debilitat. I ara ets aquí, Orestes, erets tu.. Et miro i veig que som dos orfes.
Book icoline.svg Acte 2. — Jean-Paul Sartre
Electra a Orestes del seu germà.
  • La sang ens uneix per partida doble, ja que compartim la mateixa sang i tenim la sang vessada.
Book icoline.svg Acte 2. — Jean-Paul Sartre
Orestes a Electra.
  • Nicias, creus que es pot esborrar amb bones obres els errors que vas cometre contra la seva mare? Quina bona acció hi arribaria? La seva ànima és un migdia abrasador, sense un sol alè de la brisa, res es mou, res no canvia, res hi viu, un sol macilent gran, un sol immòbil, que eternament la consumeix.
Book icoline.svg Acte 2. — Jean-Paul Sartre
Rei Aegistheus.
  • No tinc necessitat d' ànimes bones: un còmplice és el que jo volia.
Book icoline.svg Acte 2. — Jean-Paul Sartre
Electra a Orestes del seu germà.
  • Un home que és lliure, és com una ovella sarnosa en un ramat. Contaminarà tot el meu regne i arruïnarà el meu treball.
Book icoline.svg Acte 2. — Jean-Paul Sartre
Rei Aegistheus

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sartre, Jean-Paul. Orphée noir. Pr. Univ. de France, 1972 [Consulta: 26 agost 2014]. 
  2. Sartre, Jean-Paul. Les Mots. Gallimard, 1964. ISBN 2070257738. 
  3. Jean-Paul Sartre, 1980. Ignasi Roviró Alemany. Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, XVI, 2004-2005, pp, 9-20
  4. Torralba Toselló, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948. 
  5. 5,0 5,1 Jean-Paul Sartre. L’existentialisme est un humanisme. Nagel, Paris 1970 Facultad de Filosofía de San Dámaso.Seminario de profesores de filosofía: Las cuestiones metafísica, antropológica y ética en el existencialismo de J.-P. Sartre y M. Heidegger Consulta 18 de desembre del 2016
  6. Sontag, Susan. «WRITING ITSELF: ON ROLAND BARTHES». The New Yorker (26 d'abril de 1982) [Consulta: 26 agost 2014].
  7. «Sartre Awarded Nobel Prize, but Rejects It; Existentialist Thinks His Writings Would Be Compromised $53,000 Will Revert to Fund, Swedish Academy Says SARTRE REJECTS A NOBEL AWARD». The New York Times (23 d'octubre de 1964) [Consulta: 26 agost 2014].
  8. Jean-Paul Sartre (1905-1980) Gallimard (en francés) Consulta 18 de desembre del 2016
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 9,15 9,16 9,17 Sartre, Jean-Paul. La nàusea. Badalona: Sàpiens Publicacions (Proa), 2005. ISBN 849641499X [Consulta: 1 setembre 2014]. 
  10. 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 Sartre, Jean-Paul. L'ésser i el no-res. Edicions 62, 1999. ISBN 8429745475 [Consulta: 8 setembre 2014].