Malva
_Malva_parviflora_-_Habitus.jpg) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Regne | planta |
 | |
La malva és el nom que rep qualsevol espècie d'un grup de 30 tàxons de plantes herbàcies que predominen en climes temperats, tropicals i subtropicals d'Àsia, Àfrica i Europa. Es caracteritzen per les seves fulles alternades, tija de base llenyosa i flors solitàries.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Amb aigua, malves i un morter, apotecari vull ser.[1]
- Amb farigola, malves i grans de rosari es planta un ric herbolari.[2]
- Amb malves et cures?, mal vas.[3]
- La sàlvia, és la mare de la malva.[3]
- La malva, de tots mals salva.[1]
- Malva, sàlvia i valeriana, de tot mal salva.[4]
- (var.) Malva, sàlvia i valeriana, de tot mal sana.[3]
Frases fetes
[modifica | modifica el codi]- Ésser una malva.[1]
Ésser una bona persona.
- Fer créixer malves.[5]
- (var.) Anar a fer malves.[5]
- (var.) Criar malves.[6]
- (var.) Fer malves.[7]
- Morir i ser enterrat. Fa referència als cementiris, on és una planta abundant i per la creença popular que creix damunt dels cadàvers.
- Fer malves.[8]
- Ésser alguna cosa oblidada, pertanyent al passat.
- Sola malva.[9](Besalú)
- D’una dona, estar completament sola.
Rondalles
[modifica | modifica el codi]- Qui la collirà la malva, la Nit de Sant Joan? / qui la collirà la malva si les minyones no hi van?[10]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Soler i Amigó, 1998, p. 416.
- ↑ 2,0 2,1 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic» (en català). L'autor. [Consulta: 14 novembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 14 novembre 2024].
- ↑ Conca, 1990, p. 40.
- ↑ 5,0 5,1 Butlletí de Dialectologia Catalana, 1929, p. 115.
- ↑ Espinal, 2006, p. 981.
- ↑ Amades, 1951, p. 134.
- ↑ Espinal, 2006, p. 161.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «malva». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Soler i Amigó, 1998, p. 495.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Butlletí de Dialectologia Catalana (en català). volum 17. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1929 [Consulta: 22 agost 2018].[]
- Conca, Maria. Paremiologia (en català). 2a edició. València: Universitat de València, 1990 (Biblioteca Lingüística Catalana; 3). ISBN 9788437003344.
- Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). 2a ed. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-490-2441-2.
- Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana (en català). Barcanova, 1998. ISBN 9788448900120.