Sequera
.jpeg) Sequera | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
La sequera és el període d'escassetat de reserves hidríques i del subministrament d'aigua, que és conseqüència de la manca de precipitacions atmosfèriques i d'aigües subterrànies. Té un impacte negatiu en l'agricultura, en els ecosistemes i en l'economia de les poblacions locals.
La sequedat, per altra banda, expressa la manca d'humitat o de contingut aquós d'un objecte, producte o collita. És, en molts casos, també el resultat de la sequera o de processos d'assecatge (sigui de manera natural, manual o industrial).
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- Amic vell per a tractar, llenya seca per cremar.[1]
- Cada u tira l'aigua al seu molí i deixa sec el seu veí.[2]
- Fa més temor una mala llengua que una pedregada en sec.[3]
- Lluna lluent, sequedat o vent.[4]
Dites relacionades amb el calendari[modifica | modifica el codi]
- El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts.[5]
- L'agost ho eixuga tot, menys el most.[6]
- L'herba seca, curta o llarga, pel juny deu estar segada.[7]
- Si la Quaresma entra seca, amb secada se'n va.[8]
Dites relacionades amb l'agricultura i les collites[modifica | modifica el codi]
- (var.) Si la broma jau en sec, ven les mules i el guaret.[10][11]
Si la boira plana per damunt dels bancals no sembrats, es tracta de terrenys freds i poc productius.
- De l'arbre sec tots fan estelles.[1]
- Sembri qui vulgui en sequedat
i jo que pugui regar[12] - Si el pagès pensés en la sequera, mai no hauria sembrat.[13]
- (var.) Si el pagès pensés amb sequedat, mai no hauria sembrat.[14]
Dites relacionades amb la toponímia[modifica | modifica el codi]
- A Arbeca la seca, la vila molt gran; la gent petiteta, es moren de fam.[15]
- Bèlgida la seca, que no val ni una pesseta.[16]
- El castell de Morella emboirat, als tres dies sec o banyat.[17]
- Sueca, la merda seca.[18]
Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]
- (var.) Ésser més sec que un bruc.[20](Men.)
- (var.) Ésser sec com un bacallà.[21]
- (var.) Ésser sec com un clau.[22]
- (var.) Ésser sec com unes banyes.[23]
Ésser quelcom molt sec o magre.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Sequera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Sequera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «lluna». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Conca, 1988.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Amades, 1932.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Quaresma». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ «Boires en sequedat, ven-te les mules i compra blat». ParemioRom. Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Universitat de Barcelona. [Consulta: 22 març 2023].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Guaret». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gisbert, 2011.
- ↑ «Sembri qui vulgui en sequedat [/ i jo que pugui regar]». ParemioRom. Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Universitat de Barcelona. [Consulta: 22 març 2023].
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Sequera» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 382.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Arbeca». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 189, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Morella». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 137-139, Vol. 4. Sector central litoral.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gaig». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bruc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bacallà». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ «Clau». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 desembre 2014].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «banya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans (en català). València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.