Vés al contingut

Viladrau

De Viquidites
Infotaula de geografiaViladrau
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Ubicació
Map
Modifica dades a Wikidata

Viladrau és un municipi de la comarca d'Osona i de la província de Girona. D'un especial interès geològic, bona part del terme municipal pertany al Parc Natural del Montseny i és especialment conegut per l'aigua del seu manantial.

  • No és menys fogós el zel que manifesten els habitants de Viladrau, ja que electritzats de nou en saber que estaven els francesos a Vic, van determinar unànimement defensar-se, cas que intentessin dirigir-se per aquell punt a Hostalric, o bé passar a saquejar, com acostumaven.[1]
(en castellà) No es menos fogoso el zelo que manifiestan los habitantes de Viladrau, pues que electrizados de nuevo al saber que estaban los franceses en Vich, determinaron unanimemente defenderse, caso que intentasen dirigirse por aquel punto á Hostalrich, ó pasar á saquearlos, como acostumbraban.
Barcelona cautiva, maig de 1809. — Raymundo Ferrer
Descripció de la resistència dels vilatans de Viladrau durant l'ocupació francesa de l'imperi de Napoleó.
  • Serrallonga, natural de Viladrau, prototip de bon lladre, cavaller errant del pobre, del menesterós, guineu de les Guilleries, robinbosquejador, bandoler immortalitzat com Tallaferro i Trucafort, com Perot lo Lladre [...][2]
(en castellà) Serrallonga, natural de Viladrau, prototipo de buen ladrón, caballero andante del pobre, del menesteroso, zorro de las Guilleries, robinbosqueador, bandolero inmortalizado como Tallaferro y Trucafort, como Perot lo Lladre [...]
Antagonía (novel·la en 4 parts), 1973-1981. — Luis Goytisolo i Gay
Sobre el bandoler Joan Sala i Ferrer, conegut també com a Joan de Serrallonga.
1991-2014. — Viladrau
Eslògan publicitari de l'empresa embotelladora Viladrau.
  • Viladrau, l'aigua que ens mou.[5]
2014. — Viladrau
Eslògan publicitari de l'empresa embotelladora Viladrau.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • El viladrauenc és sec, fort, ferm i rústic com el terreny.[6]
  • Viladrau, que ningú sap on s'escau.[7]
  • Viladrau, vila d'avets i de pau.[6]
  • Sant Martí i el dimoni varen jugar a qui correria més. Peguen correguda i, fent un salt des de la serra de l'altra banda del riu d'Osormort, Sant Martí va venir a caure a la banda de Viladrau, deixant ben marcada la seva petja en una roca que es troba prop de la font d'en Masferrer. El dimoni va caure enmig del riu i, enfellonit, al sortir-ne, pujà a deixar la seva pota de porc al costat de la petjada de Sant Martí. I encara s'hi veuen l'una i l'altra.[8]
Dita popular Llegenda de Les dues petjades del Montseny, que té com a protagonista a Sant Martí, patró de Viladrau.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Ferrer, 1816, p. 7.
  2. Goytisolo i Gay, 2012.
  3. Royo, Marta «Anem a publicitat» (en català). El matí digital, (15-09-2013) [Consulta: 18 desembre 2016].
  4. Oliver i Alabau, Griselda «Ramon Solsona: “La publicitat reflecteix els valors socials”» (en català). Núvol [Barcelona], (29-12-2015) [Consulta: 18 desembre 2015].
  5. Capdevila i Capdevila; Lladonosa Latorre, 2016, p. 215.
  6. 6,0 6,1 Parés i Puntas, 1999, p. 479-528.
  7. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  8. Mestres, 2004, p. 94.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Capdevila i Capdevila, Joaquim; Lladonosa Latorre, Mariona. Narracions mediàtiques del catalanisme: De l'Estatut del 1979 al procés sobiranista (en català). Editorial UOC, 2016. ISBN 9788491164548. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Ferrer, Raymundo. Barcelona cautiva, ó sea Diario exacto de lo ocurrido en la misma ciudad mientras la oprimieron los Franceses, esto es, desde el 13 de Febrero de 1808 hasta el 28 de Mayo de 1814 Acompañta a los principios de cada mes una Idea del estado religiosa-politico-militar de Barcelona y Cataluña (en castellà). (Suplemento al primer semestre del año de 1809; 4). Brusi, 1816. 
  • Goytisolo i Gay, Luis. Antagonía (en castellà). Editorial Anagrama, 2012. ISBN 9788433933447. 
  • Mestres, Apel·les. Llegendes del Montseny (en català). 1. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004 (Contes i Llegendes). ISBN 9788484156567. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.