Ase: diferència entre les revisions

De Viquidites
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 34: Línia 34:
| notes =
| notes =
| refs = <ref name="5milrefranys" />
| refs = <ref name="5milrefranys" />
}}
{{Dita
| dita = El burro creix y l'albarda no.
| notes =
| refs = <ref name="alberola"/>
}}
{{Dita
| dita = El burro d'Algemesí, sempre bramant y sempre fadrí.
| notes =
| refs = <ref name="alberola"/>
}}
{{Dita
| dita = El burro d'Arcadia, va carregat d'òr y menja palla.
| notes =
| refs = <ref name="alberola"/>
}}
{{Dita
| dita = El burro menja gram, quan li apreta la fam.
| notes =
| refs = <ref name="alberola"/>
}}
{{Dita
| dita = El burro qu'entropeça dos vòltes en la mateixa pedra, es burro de veres.
| notes =
| refs = <ref name="alberola"/>
}}
{{Dita
| dita = El burro sempre va davant del arriero.
| notes =
| refs = <ref name="alberola"/>
}}
{{Dita
| dita = El burro vell, si no tira, guía.
| notes =
| refs = <ref name="alberola"/>
}}
{{Dita
| dita = El burro y el ignorant son fills de cosins germans.
| notes =
| refs = <ref name="alberola"/>
}}
}}
{{Dita
{{Dita
Línia 258: Línia 298:
<ref name=alcover>{{Ref-llibre | cognom = Alcover |nom=Antoni M. |cognom2=Moll |nom2=Francesc de B.|títol=Diccionari català-valencià-balear |url=http://dcvb.iecat.net/ |editorial=IEC |lloc=Barcelona |data=2002}}</ref>
<ref name=alcover>{{Ref-llibre | cognom = Alcover |nom=Antoni M. |cognom2=Moll |nom2=Francesc de B.|títol=Diccionari català-valencià-balear |url=http://dcvb.iecat.net/ |editorial=IEC |lloc=Barcelona |data=2002}}</ref>
<ref name=gargallo>{{ref-web| url = http://www.elrefranyer.com/|títol=El Refranyer: Dites i refranys |consulta=18 [[novembre]] 2014 |cognom=Gargallo Gregori |nom=Jose |obra= |editor=L'autor|data=cop. 2010}}</ref>
<ref name=gargallo>{{ref-web| url = http://www.elrefranyer.com/|títol=El Refranyer: Dites i refranys |consulta=18 [[novembre]] 2014 |cognom=Gargallo Gregori |nom=Jose |obra= |editor=L'autor|data=cop. 2010}}</ref>
<ref name="alberola">{{Ref-llibre | cognom = Alberola |nom=Estanislau |títol=Refraner Valencià|editorial= |lloc=València |data=1928 |isbn=|pàgina=73}}</ref>
}}
}}


Revisió del 16:45, 29 ago 2015

Ase
Ase català
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'ase, ruc o burro (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids. La paraula "ruc" també s'usa per definir el mascle de l'ase, mentre que la femella és coneguda com a somera.

Dites populars

  • A l'ase gemegador, carrega'l sense por.[1]
  • Amb l'ase i amb la mala muller, a bastonades hom s'ha de fer.[1]
  • Burro mort, civada a la cua.[2]
  • Corb, menja carn de burro mort.[3]
  • Dona boja i burro guit, bon partit.[1]
  • El burro creix y l'albarda no.[4]
  • El burro d'Algemesí, sempre bramant y sempre fadrí.[4]
  • El burro d'Arcadia, va carregat d'òr y menja palla.[4]
  • El burro menja gram, quan li apreta la fam.[4]
  • El burro qu'entropeça dos vòltes en la mateixa pedra, es burro de veres.[4]
  • El burro sempre va davant del arriero.[4]
  • El burro vell, si no tira, guía.[4]
  • El burro y el ignorant son fills de cosins germans.[4]
  • El sol de maig estella el cap del burro.[1]
  • L'ase d'en Mora, que de quantes veu s'enamora.[1]
  • Moltes lletres i poc suc, també les escriuria un ruc.[5]
  • Ni ase ni traginer ni filla d'hostaler.[1]
  • Ni bleda ni ruc gruixer ni cigarro de calé.[3]
  • No és bon maig, que el ruc no tremoli a l'estable.[6]
  • No hi ha març que no marcegi, ni boig que no bogegi, ni fill d'ase que no brami.[1]
  • Per Sant Miquel anirem a Santpedor a comprar un burro i ens farem un tip de cabra.[3]
  • Somera que té pollí, no va mai dreta al molí.[1]
  • Tres coses fan de mal domar: els rucs, les dones i les cordes d'espart.[3]
  • Qui de l'ase menja pa mai de fam es morirà.[1][7]
Dita popular Els ases són una gran ajuda per als pagesos pobres.

Diccionari català-valencià-balear (1926-1962)

Recull de dites populars del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll: [8]

  • A Camprodon, fan el burro i no en són.
  • A Sant Silvestre, estiren els burros del cabestre (o lliga el burro pel cabestre).
  • Desgraciat és l'ase que no pot estrenar albarda.
(var.) Dolent ha d'esser l'ase que no pot estrenar lo bast.
  • Home casat, ruc espatllat.
  • Per la corda es troba el ruc.
  • Quan s'ase no pot, sa somera ajuda.
  • Qui fa tres, ase és.
  • Qui renta es cap a s'ase, perd es temps i es lleixiu.
  • S'ase no és vell mai.
  • Voleu engreixar s'ase? donau-li palla.

Frases fetes

  • Ésser com els burros de l'Urgell, que en veure la càrrega ja suena.[1]
Dita popular Ésser molt malfeiner
  • Rebre més llenya que un ruc d'Urgell.[8]
Dita popular Rebre molts cops.
  • La vergonya era verda i se la va menjar un burro (ase, ruc).[9]
Dita popular Dir-li a algú que no té vergonya.
  • Duràs més cops que un burro de Guixaire.[1][10]
Dita popular Es diu per a amenaçar algú.
  • És anat per ase i tornat per burro.[1][11]
Dita popular Es diu quan algú se'n va a donar un encàrrec i no se'n surt.
  • És vergonyós com un burro de gitano.[1][12]
Dita popular Es diu a Avinyonet (Alt Empordà).
Dita popular Es diu a la Vall d'Hostoles (Garrotxa) quan una persona es molt viva de petit i es va tornant lletja i babaua amb els anys.
Dita popular Es diu de qui té les orelles grosses.
  • Sembla que no hagis vist mai un burro volar.[1][16]
Dita popular Es diu de qui s'admira de coses poc admirables.
  • El burro del traginer sempre va a davant.[1][17]
Dita popular Es diu als que solen dir "jo i en tal", posant-se sempre al primer lloc.
  • Gràcies a Déu que ha parit la burra![1][18]
Dita popular Es diu quan algú diu o fa quelcom que li recava.
Dita popular Es diu d'aquell a qui es carreguen totes les culpes.
Dita popular Es diu quan a algú se li ha de repetir les coses.
  • L'han enviat a engegar la burra.[1][21]
Dita popular Es diu quan algú es confessa i no l'absolen.
  • Quan l'ase s'haurà mort de rialles.[1][22]
Dita popular Es diu per negar-se a fer el que se li demana.
  • Per tu s'ha tret l'ase de l'estable.[1][23]
Dita popular Es diu quan algú vol aprofitar-se de quelcom fet per un altre.
(var.) Alabat, ruc, que a vendre et duc!
(var.) Alabat, ruc, que a fira et duc!
Dita popular Es diu per recriminar els immodestos.
(var.) És un ase mort.
Dita popular Es diu quan quelcom pesa molt.
Dita popular Es diu quan quelcom pesa molt.
Dita popular Es diu quan algú reconeix el seu error.
Dita popular Es refereix a un so fet amb la llengua (un clic dental tènue) per a mostrar desaprovació.

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2. 
  2. ↑ «Refranero Multilingüe». Madrid: Centro Virtual Cervantes, cop. 1997. [Consulta: 4 juliol 2012].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Alberola, Estanislau. Refraner Valencià, 1928, p. 73. 
  5. ↑ Viladot-Puig, J. El Refranyer de Joan Viladot. Lleida: Pagès editors, 2003. ISBN 849779074X. 
  6. ↑ Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 126-127. 
  7. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 40. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  9. ↑ Gargallo Gregori, Jose. «El Refranyer: Dites i refranys». L'autor, cop. 2010. [Consulta: 18 novembre 2014].
  10. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 41. 
  11. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 41. 
  12. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 42. 
  13. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 42. 
  14. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 42. 
  15. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 42. 
  16. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 42. 
  17. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 42. 
  18. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 42. 
  19. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 42. 
  20. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 43. 
  21. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 43. 
  22. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 43. 
  23. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 43. 
  24. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 43. 
  25. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 43. 
  26. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 43. 
  27. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 43. 
  28. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 44. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Ase&oldid=63045»