Antònia Vicens i Picornell

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntònia Vicens i Picornell
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement Santanyí
27 de març de 1941 (78 anys)
Ocupació Novel·lista i escriptora de literatura infantil
Modifica dades a Wikidata

Antònia Vicens i Picornell (Santanyí, Mallorca, 27 de març de 1941) és una escriptora mallorquina, guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 1999, el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears 2004 i el Premi Nacional de Cultura 2016.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • És una situació trista i és intolerable que, en lloc d'escoltar els filòlegs, la unitat de la llengua es plantegi dins l'àmbit polític.[1]
Book icoline.svg Entrevista a la revista Pòrtula, núm. 209. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, febrer de 1999.
  • El misteri del dolor és, per a mi, el més mal d'entendre, per això els meus personatges mai no són gaire feliços, però creuen en la felicitat i lluiten per ella.[1]
Book icoline.svg Entrevista a la revista Pòrtula, núm. 209. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, febrer de 1999.
  • Tinc tendència a fer una prosa lírica.[2]
Book icoline.svg Entrevista a VilaWeb, 25 de gener de 2007.
  • Escrivint en català no es pot viure de la literatura.[3]
Book icoline.svg Entrevista al centre IES Berenguer d'Anoia, 29 setembre 2009.
Book icoline.svg Entrevista a la revista L'Espira, núm. 488, p.27. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 15 de gener de 2011.
Book icoline.svg Entrevista a la revista L'Espira, núm. 488, p.27. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 15 de gener de 2011.
  • Veia que les paraules feien riure o plorar. Jo pensava: si les paraules tenen aquest poder, jo vull paraules.[1]
Book icoline.svg Entrevista al diari Ara Balears, reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 20 de febrer de 2016.
Referint-se a quan va decidir posar-se a escriure.
Book icoline.svg Entrevista al diari Ara Balears, reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 20 de febrer de 2016.
  • La poesia, l'art en general, no té, no ha de tenir edat ni sexe.[4]
Book icoline.svg Entrevista al diari Nació Digital, 29 de març de 2016.
  • No m'ha abandonat mai la quimera de quan era nina: em creia que amb les paraules, si aconseguia tenir-ne moltes, arribaria a alguna mena de saviesa.[4]
Book icoline.svg Entrevista al diari Nació Digital, 29 de març de 2016.
  • Fujo de jactàncies.[4]
Book icoline.svg Entrevista al diari Nació Digital, 29 de març de 2016.
  • En la paraula escrita trobo companyia, saviesa, viatjar, somiar... La paraula és vida.[5]
Book icoline.svg Entrevista a Cugat.cat, 1 d'abril de 2016.
  • La vida no s'entén perquè si s'entengués deixaríem d'escriure.[5]
Book icoline.svg Entrevista a Cugat.cat, 1 d'abril de 2016.
  • Sempre he volgut agafar el moment per entendre'l.[5]
Book icoline.svg Entrevista a Cugat.cat, 1 d'abril de 2016.
  • La literatura hauria de ser com la mar, que és espectacularment bella però també espectacularment terrible.[6]
Book icoline.svg Article al diari El Temps, 19 de setembre de 2016.
  • Ens preparaven per sortir de l'ambient familiar dominat per la figura paterna i per casar-nos i entrar en l'ambient dominat per la figura del marit. A mi no em feia gens d'il·lusió ser una dona, si ser una dona era ser allò.[6]
Book icoline.svg El Temps, 19 de setembre de 2016.
En referencia a l'educació rebuda per les monges franciscanes, a l'escola.
  • Jo sempre he escrit per mirar d'entendre la realitat, però no la realitat social, sinó la de les persones.[6]
Book icoline.svg El Temps, 19 de setembre de 2016.

Citacions sobre l'Antònia Vicens i Picornell[modifica | modifica el codi]

  • Malgrat la solidesa de la seva narrativa, l'obra d'Antònia Vicens està poc estudiada i és encara avui poc coneguda. [...]. Antònia Vicens escriu simplement perquè té coses a dir i ho fa mitjançant l'escriptura narrativa, l'instrument amb el qual sublimà en la seva joventut molts dels fantasmes personals. Escriu sobre la societat que coneix, la gent senzilla de la zona rural mallorquina, i n'hi perfila un univers propi que desenvoluparà sistemàticament en cada una de les seves obres.[7]
Book icoline.svg A El Pont Blau, per Pilar Arnau i Segarra (Universitat Münster).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Antònia Vicens». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Arxivat de l'original en 1465686355. [Consulta: 23 octubre 2016].
  2. «Antònia Vicens: 'Mallorca és el femer d'Europa'». VilaWeb, (25-01-2007) [Consulta: 23 octubre 2016].
  3. «Entrevista a Antònia Vicens». [Consulta: 23 octubre 2016].[Enllaç no actiu]
  4. 4,0 4,1 4,2 Pons Alorda, Jaume C «Antònia Vicens, l'exigència de la perfecció». , (29 març) [Consulta: 23 octubre 2016].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Antònia Vicens: 'La paraula és vida'». Cugat.cat, (01-04-2016) [Consulta: 23 octubre 2016].
  6. 6,0 6,1 6,2 Pons, Pere Antoni «Antònia Vicens: «L'obra, que és el que importa, és la mateixa tant si et fan cas com si no»». El Temps, (19-09-2016) [Consulta: 23 octubre 2016].
  7. «Programa». El pont blau. [Consulta: 23 octubre 2016].