Vés al contingut

Vergonya

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Avergonyit)
Vergonya
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La vergonya o empegueïment és un sentiment o torbament de l'ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda o per timidesa. També pot aparèixer quan es transgredeixen les normes socials o familiars.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Fer alguna cosa dolenta i no sentir vergonya és la prova definitiva d'un caràcter malvat.[1]
 — Aristòtil
  • Si un estat està governat pels principis de la raó, la pobresa i la misèria són objecte de vergonya. Si un estat no està governat pels principis de la raó, la riquesa i els honors són els objectes de la vergonya.[2]
(en xinès) 邦有道貧且賤焉恥也,邦無道富且貴焉恥也。
Analectes. — Confuci

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A falta vella, vergonya nova.[3]
  • A les vuit, sense vergonya al llit.[4]
  • Al pobre vergonyant, dona-li de quan en quan.[3]
  • Baixa el porc el cap avergonyit en saber que sa mare és una bacona.[3]
  • Com més poques barbes, manco vergonya.[5]
  • El diable té una manta i un tabal; la manta per tapar la vergonya i el tabal per divulgar-la un cop comesa.[6][7]
  • El febrer avergonyit es tapa la cara i surt de nit.[8]
  • El vi no té vergonya.[9]
  • La vergonya era verda i se la va menjar un burro.[3]
(var.) La vergonya era verda i se la va menjar un ase.[3]
(var.) La vergonya era verda i se la va menjar un ruc.[3]
(var.) La vergonya cria ronya.
(var.) La vergonya danya al pobre.
  • Mai perd el qui dóna, si el qui pren té vergonya.[3]
  • Mal vergonyós, per l'octubre perillós.[3]
  • Més val vergonya en la cara que dolor en el cor.[5]
  • Ni dona desvergonyida, ni planta pel maig florida.[10]
  • No perd qui dóna si el que rep té vergonya.[9]
  • On hi ha molts diners, hi ha poca vergonya.[9]
  • Pa llescat, sense vergonya és menja.[9]
  • Qui cau i s'aixeca, no és cap vergonya.[3]
  • Qui de jugar es dóna vergonya ni és home ni és dona.[7]
  • Qui no es dóna vergonya d’ofendre no se'n dóna de demanar perdó.[9]
  • Qui no té vergonya, tot lo món és seu.[5]
  • Qui no té i no estalvia, mai no eixirà de pobre i passarà vergonya.[9]
  • Qui té vergonya, es mor de fam.[5]
(var.) Qui té vergonya, té mal any.
  • Qui té vergonya, no menja confits.[3]
  • Si el meu amo em poda al gener i em llaura al febrer, vergonya m'hauria de fer si no li omplo el celler.[3]
  • Si et menges pa torrat sense vergonya ja està menjat.[3]
  • Val més tornar-se roig de vergonya que groc de ràbia.[3]
  • Vergonya i honor, la dona que la perd mai més la troba.[10]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Caure-li a un la cara de vergonya.[3]
Frase feta Passar molta vergonya.
  • Estar a la vergonya.[3]
Frase feta Estar exposat a la contemplació de la gent com a delinqüent.
  • Hi han deixat la vergonya.[5]
Frase feta Es diu quan s'han menjat tot el contingut d'un plat o cassola fora una petita part.
  • Pobre vergonyant.[3]
Frase feta Ser un pobre home. Infeliç.
  • Tenir més por que vergonya.[3]
Frase feta Ser un desvergonyit.
  • Tindre molta por però molt poca vergonya.[3]
Frase feta No estimar la pròpia honra, no torbar-se per les humiliacions o per les pròpies malifetes.
(var.) Tenir tanta vergonya com el gos de Poma.
(var.) Tenir tanta vergonya com es ca d'En Pinyol.
Frase feta Tenir molt poca vergonya o no tenir-ne gens
  • Vergonya a perdre.[3]
Frase feta Es diu de qui fa una cosa que no és obligada, però que sembla necessària.

Endevinalles[modifica | modifica el codi]

  • Què és allò que com més se'n gasta més se'n té?[11]
  • Tant es pobre com es ric
    me té damunt des que és nat,
    però es qui me perd un pic
    ja no me torna a trobar.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Aristòtil». L'Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G., 18-05-2009. Arxivat de l'original el 1367004579. [Consulta: 4 febrer 2013].
  2. Thoreau, 2012.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 16 juliol 2024].
  4. Conca, 1988.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Vergonya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. Farell i Domingo, 1989.
  7. 7,0 7,1 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original el 1482295780. [Consulta: 21 març 2018].
  8. Amades, 1931, p. 52-56.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Gisbert, Adolf. «Refranyer temàtic». Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià, Ajuntament de Godella. Arxivat de l'original el 1341266181. [Consulta: 21 març 2018].
  10. 10,0 10,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  11. 11,0 11,1 Amades, 1982.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931. 
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
  • Farell i Domingo, Joan. Refranyer tèxtil català. Sabadell: Editorial Ausa, 1989. ISBN 84-86329-36-1. 
  • Thoreau, Henry David. La Desobediència civil. Cànoves i Samalús: Proteus, 2012. ISBN 9788415549574.