Taverner: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Rescat de fonts 1 I etiquetatge 0 com a trencat) #IABot (v2.0 |
||
Línia 58: | Línia 58: | ||
{{referències|refs= |
{{referències|refs= |
||
<ref name="gargallo">{{Gargallo}}</ref> |
<ref name="gargallo">{{Gargallo}}</ref> |
||
<ref name=taverna>{{ref-llibre| |
<ref name=taverna>{{ref-llibre|cognom=Amades|nom=Joan|títol=Costums i tradicions d'hostals i tavernes|lloc=Barcelona|editorial=Tallers Gráfics P. Arnau|any=1936|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/joanamades/id/2901|enllaçautor=Joan Amades i Gelats|consulta=1546502008|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160305022435/http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/joanamades/id/2901|arxiudata=1457144675}}</ref> |
||
}} |
}} |
||
Revisió de 05:10, 3 oct 2019
In der Wirtsstube de Theodor Kleehaas | |
Projectes germans | |
---|---|
Multimèdia a Commons | |
Un taverner és una persona que mena una taverna.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- A l'hivern, forner i, a l'estiu, taverner.[1]
- Aiguaders i taverners de l'aigua fan diners.[2]
- Del taverner nou, tothom en vol un sou.[3]
- El taverner assenyat, d'ara i de l'antiguitat, sempre té el pou al costat del carretell encetat.[2]
- L'home borratxo que no sigui taverner i que vi no culli.[1]
- Molt ven la taverna, però més la tavernera.[3]
- Quan et convida el taverner, et convida amb el teu diner.[2]
- Qui convida al taverner, està gat o no té diner[2]
- Taverner i apotecari, del pou treuen el salari.[1]
- Taverner que ven bon vi ventura té prop de si.[1]
- Tavernera guapa, taverna plena.[1]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Amades, Joan. Costums i tradicions d'hostals i tavernes. Barcelona: Tallers Gráfics P. Arnau, 1936 [Consulta: 1546502008].
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.