Josep Yxart i de Moragas

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de personaJosep Yxart i de Moragas
Josep Yxart i de Moragas.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg  Obres de l'autor a Viquitexts
Dades biogràfiques
Naixement Tarragona
10 de setembre de 1852
Mort Tarragona
25 de maig de 1895 (42 anys)
Ocupació Escriptor, crític d'art, assagista, traductor i crític literari
Modifica dades a Wikidata

Josep Yxart i de Moragas (Tarragona, 10 de setembre de 1852 — Tarragona, 25 de maig de 1895) fou un advocat, traductor, escriptor, poeta i crític literari català, president de l'Ateneu Barcelonès.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Qui ha escrit [...] em comprendrà. S'arbora la imaginació; llu una idea; una vibració nerviosa; una frisança especial vos commou; apareixen a voltes algunes frases [...] «Preneu la ploma i comenceu... Sí?. Llavors tot són dificultats».[1]
Book icoline.svg Pròleg a notes de color.
  • Lo barco que semblava una closca s'engrandeix, i sentats en la popa veiem els mariners sopant mentres fan via, i arriben a l'orella sos renecs i ses converses.[2]
Book icoline.svg Passeig pel Moll30 de juny de 1883.
  • La colla es dissol, i jo me'n vaig a casa més despert que mai, febrós, sobreexcitat [...] demanant forces per a suportar tal avorriment [...] invencible, sense nom, negre, talment bestial, aquell spleen de les ciutats petites...[3]
Book icoline.svg De nit7 de juliol de 1883.
  • Lo núvol me'ls tapa / quan vaig caminant ... / altres espectacles / tinc al meu davant; / de tot Barcelona / l'alegre brogit, / fanals en renglera / la Rambla a la nit.[4]
Book icoline.svg A una carta a n'Àngel Guimerà, 1891.
  • La llengua, qu'és l'anima de tot poble, té qualitats en consonancia ab lo fins aquí descrit: concisa, energica, despullada d'ampulositats, escassa en metafores, que, si existeixen en boca de les classes populars, són més gràfiques que brillants y pintoresques.[5]
Book icoline.svg «Teatre català», a Obres catalanes, 1895.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. D.A., 1980, p. 184.
  2. Yxart de Moragas, 1883, p. 58-59.
  3. Yxart de Moragas, 1883, p. 55.
  4. «Yxart de Moragas, Josep». Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català. Arxivat de l'original en 1510494474. [Consulta: 16 juliol 2017].
  5. Yxart, 1895, p. 214-224.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • D.A.. Entorn de la literatura catalana de la restauració. Barcelona: Edicions 62, 1980. 
  • Yxart de Moragas, Josep «Tarragona Notes de color». Revista literaria, 7, (1883).
  • Yxart, Josep «Teatre català». L'Avenç, (1895).