Llaç
 Llaç groc | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
| Detalls | |
| Tipus | complement i parts d'una peça de vestir |
 | |
Un llaç és una banda fina de material flexible, típicament roba però també plàstic, usat sobretot per agafar i subjectar.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Trobo la dona més amarga que la mort. El seu cor és un parany i un filat, i les seves mans són llaços.[1]
Eclesiàstes. 7,26.
- (en anglès) Ambition breaks the ties of blood, and forgets the obligations of gratitude.
- Tales of a Grandfather, 1830. Chap. XXXII. — Walter Scott
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Amb el llaç que als altres han parat, molts s’han agarrat.[3]
En referència a la ingenuïtat de la gent envers la publicitat o la política.
- (var.) El pagès que para llaços, no camina per bons passos.[3]
- (var.) Lo Pagès que pára llaços, no camina per bons passos.[4]
- Els llaços d'amistats, mal romputs ni deslligats.[3]
- Ocell de pas, posa-li el llaç.[5]
- Per Sant Sever, para el llaç pel gat mesquer; per Santa Caterina, per la feixina; per Sant Andreu, per la guineu; i per la Concepció pel teixó.[6]
- (var.) Per Sant Andreu, para el llaç per la guineu, i per la Concepció, pel teixó.[5]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Armar llaços.[7]
Preparar un complot o una burla amb algun material; maquinar quelcom.
- Caure en el llaç.[8]
- (var.) Caure al llaç.[9]
- (var.) Parar llaços.[8]
- (var.) Caure a la llacera.[3]
- Parany; enginy per a agafar, enganyar, fer caure a algú.
- Vincle molt proper.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Eclesiàstes, 2006.
- ↑ Southgate, Henry (comp.). Many thoughts of many minds. 3a ed. London: C. Griffin, 1862.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 24 desembre 2024].
- ↑ Carles i Amat, 1718, p. 31.
- ↑ 5,0 5,1 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic» (en català). L'autor. [Consulta: 24 desembre 2024].
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Espinal, 2006, p. 928.
- ↑ 8,0 8,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «llaç». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Espinal, 2006, p. 572.
- ↑ «llaç». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 9 desembre 2017]
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Carlos i Amat, Joan. Quatre cents aforismes cathalans. Barcelona: Estampa de Ioan Pau, y Ioan Marti Llibraters, 1718.
- «Eclesiastès». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 25 gener 2015].
- Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). 2a ed. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-490-2441-2.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.