Lluís Maria Xirinacs i Damians

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLluís Maria Xirinacs i Damians
Xirinacs gr.jpg
Lluís Maria Xirinacs (2007)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
6 d'agost de 1932
Mort Ogassa
11 d'agost de 2007 (75 anys)
Ocupació Filòsof, polític i sacerdot catòlic
Modifica dades a Wikidata

Lluís Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 6 d'agost de 1932 — Coll de la Tuta, Ogassa, Ripollès, 11 d'agost de 2007) fou un polític pacifista, doctor en filosofia i sacerdot català.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • El centre és la posició dels diplomàtics, dels còmodes, dels covards o dels enzes. Els savis i els sants han estat sempre uns exagerats. Jesús va ser un exagerat per amor.[1]
Book icoline.svg Revista dels estudiants del Seminari Conciliar, dècada de 1950.
Replica de Xirinacs al despatx del seu superior quan intentava fer-lo retractar-se per un article on feia una dissertació entre l'obediència vocacional i l'obediència disciplinària als superiors.
  • Lluitarem contra el fort mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts.[2]
Book icoline.svg dècada de 1960.
  • Em costa massa dir la missa parroquial formant part de la classe dels terratinents. No sé com pot lligar l'evangeli que llegeixo a la missa amb aquestes coses.[3]
Book icoline.svg dècada de 1960.
Quan exercia com a mossèn a Santa Maria del Camí
  • ¿Em titllen de suïcida? [...] Suïcidi és abandonar la vida per por o fàstic de viure. Donar, lliurar o oferir la vida que s'estima i s'aprecia de tot cor és una altra cosa distinta i oposada al suïcidi.[4]
Book icoline.svg vigília de Nadal de 1970.
manifest

Discurs al Fossar de les Moreres (2002)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del discurs de Lluís Maria Xirinacs al Fossar de les Moreres l'11 de setembre de 2002. Aquestes paraules li van valer el processament per part de l'Audiència Nacional que el va condemnar, el març de 2004, a 2 anys de presó i 4 d'inhabilitació:[5]

  • Els alemanys deien terroristes als maquís que defensaven França, els francesos desprès els van dir herois. Els francesos tractaven de terroristes els algerians perquè lluitaven per Algèria i desprès els algerians els han fet herois. Aquests que estan enterrats aquí son els nostres herois. Si els enemics s'entesten en dir que són terroristes, doncs nosaltres també som terroristes.
  • Gandhi deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí i ho dic ben alt, per si hi ha algun policia o algun fiscal: em declaro enemic de l'Estat espanyol i amic de la ETA i de Batasuna.
  • La força dels oprimits és la "força del poble" sencer, que cabalment això vol dir la paraula "democràcia". En tot el món hi ha una demanda de participació democràtica. I jo demano a tota la gent independentista i d'esquerres que es posi a favor del poble ni que siguin partits, ni que siguin sindicats, ni que siguin entitats, tots a favor del poble. L'única manera forta i no violenta per complir el deure de la independència per via pacifica és organitzar-se en assemblees populars territorials de barri, municipi, comarca, regió, país, nació.
  • La nostra independència vol aconseguir-se i vol sostenir-se. I només se sosté si és fundada en ella mateixa com els castells dels Xiquets de Valls o de Terrassa, amb la gran pinya a sota i l'anxaneta, el mes petit de tots, a sobre. Que la força estigui en el poble. Quan s'apropi aquell dia en què l'Assemblea dels Països Catalans estigui a punt per exigir la independència, us asseguro que els polítics més febles s'afanyaran a corre-cuita a declarar la nostra independència des dels Parlaments per tal que no ho faci el poble.

Nota de suïcidi i acte de sobirania (2007)[modifica | modifica el codi]

Citacions del text que deixà escrit al seu despatx de la Fundació Randa a Barcelona, datada el 6 d'agost de 2007:[6]

  • Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci.
  • Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l'univers.
  • Una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa.
  • Accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble.

Citacions sobre Xirinacs[modifica | modifica el codi]

  • Es podria dir que ens ha fustigat durant molts anys i amb la mort també ens fustiga.[7]
Book icoline.svg juny de 2007. — Jordi Pujol i Soley
Reacció de l'expresident de la Generalitat de Catalunya en saber-se la notícia del suïcidi del pensador.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lara, 2019, p. 66.
  2. Lara, 2019, p. 67.
  3. Lara, 2019, p. 68.
  4. Lara, 2019, p. 71.
  5. Xirinacs, Lluís Maria. «Discurs de Lluís Maria Xirinacs el passat 11 de setembre de 2002 al Fossar de les Moreres (Barcelona)», 11 de setembre de 2002. Arxivat de l'original en 1256636830. [Consulta: 2 gener 2013].
  6. «Commoció per la mort de Lluís Maria Xirinacs». Vilaweb. Barcelona: Partal, Maresma & Associats, 12 d'agost de 2007. [Consulta: 11 agost 2010].[Enllaç no actiu]
  7. Escriche, Elisabet. «Troben mort Lluís Maria Xirinacs al bosc en estranyes circumstàncies». Diari Avui, 12 agost 2007. [Consulta: 7 juny 2019].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lara, Jordi. Sis nits d'agost. 2a edició. Barcelona: Edicions de 1984, 2019 (Mirmanda). ISBN 9788416987443. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]