Nou (fruit)

La nou és el fruit comestible de la noguera.

Dites populars

Amb la carn, formatge, i amb el peix, nous, el millor companatge.^[1]
Com més petita (o dolenta) és la nou, més remor (o soroll) mou.^[2]
Déu dóna les nous a qui no les sap trencar.^[2]
El qui planta un noguer no en menjarà nous.^[1]
La Mare de Déu de Núria, feta d'un cor de noguer; les nous en són preciosetes, la Mare de Déu també.^[1]
No totes ses nous són plenes.^[2]
Nou i dona, la que calla és bona.^[2]
Panses, nous i figues són bones amigues.^[1]
Per Santa Magdalena, la nou i l'avellana plena.^[2]

(var.) Per Santa Magdalena, la nou plena.^[2]

Per Santa Magdalena, la nou ja és plena, i per Sant Salvado, ja fa el galló.^[3]
Si per Santa Magdalena plou, es podreix la castanya i la nou.^[1]
Si trona per Sant Joan, totes les nous es corquen.^[3]

Expressió que s'aplica a alguna cosa que no té pas la importància que sembla pel soroll o el renou que mou.

Estar enmig de grans dificultats.

Dir grans mentides.

(var.) Per acabar d'arreglar l'assumpte.

Murmurar insistentment.

(var.) Fer més soroll que un sac de nous dolentes.^[2]

(var.) Fer més renou que un sac de nous buides.^[2]

Parlar molt i seguit, sobretot parlar amb èmfasi o indignació.

Sant Nicolau, bisbe de pau, / panses i figues, / nous i aulives, / tantes com vulgau; / si no me'n donau, / escales avall caigau.^[2]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Parés i Puntas, 1999.
↑ ^2,00 ^2,01 ^2,02 ^2,03 ^2,04 ^2,05 ^2,06 ^2,07 ^2,08 ^2,09 ^2,10 ^2,11 ^2,12 ^2,13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ ^3,0 ^3,1 Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 150-151. ^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Nou». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 juny 2014].

Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "pares" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.