Vés al contingut

Ase: diferència entre les revisions

De Viquidites
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 85: Línia 85:
| refs = <ref name=pares/>
| refs = <ref name=pares/>
}}
}}
{{Dita

| dita = Qui de l'ase menja pa mai de fam es morirà.
| notes = Els ases són una gran ajuda per als pagesos pobres.
| refs = <ref name="5milrefranys" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Gomis i Mestre|nom=Cels|títol=Zoologia popular catalana|pàgines=40|lloc=La Bisbal d'Empordà|editorial=Sidillà|any=2014}}</ref>
}}
=== ''Diccionari català-valencià-balear'' (1926-1962)===
=== ''Diccionari català-valencià-balear'' (1926-1962)===
Recull de dites populars del ''Diccionari català-valencià-balear'' d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll:
Recull de dites populars del ''Diccionari català-valencià-balear'' d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll:
Línia 147: Línia 151:
| refs = <ref name=gargallo/>
| refs = <ref name=gargallo/>
}}
}}
{{Dita

| dita = Duràs més cops que un burro de Guixaire.
| notes = Es diu per a amenaçar algú.
| refs = <ref name="5milrefranys" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Gomis i Mestre|nom=Cels|títol=Zoologia popular catalana|pàgines=41|lloc=La Bisbal d'Empordà|editorial=Sidillà|any=2014}}</ref>
}}
{{Dita
| dita = És anat per ase i tornat per burro.
| notes = Es diu quan algú se'n va a donar un encàrrec i no se'n surt.
| refs = <ref name="5milrefranys" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Gomis i Mestre|nom=Cels|títol=Zoologia popular catalana|pàgines=41|lloc=La Bisbal d'Empordà|editorial=Sidillà|any=2014}}</ref>
}}
{{Dita
| dita = És vergonyós com un burro de gitano.
| notes = Es diu a Avinyonet (Alt Empordà).
| refs = <ref name="5milrefranys" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Gomis i Mestre|nom=Cels|títol=Zoologia popular catalana|pàgines=42|lloc=La Bisbal d'Empordà|editorial=Sidillà|any=2014}}</ref>
}}
{{Dita
| dita = Delicat com una ungla d'ase.
| notes =
| refs = <ref name="5milrefranys" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Gomis i Mestre|nom=Cels|títol=Zoologia popular catalana|pàgines=42|lloc=La Bisbal d'Empordà|editorial=Sidillà|any=2014}}</ref>
}}
{{Dita
| dita = Fa creixença de burro.
| notes = Es diu a la Vall d'Hostoles (Garrotxa) quan una persona es molt viva de petit i es va tornant lletja i babaua amb els anys.
| refs = <ref name="5milrefranys" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Gomis i Mestre|nom=Cels|títol=Zoologia popular catalana|pàgines=42|lloc=La Bisbal d'Empordà|editorial=Sidillà|any=2014}}</ref>
}}
{{Dita
| dita = Té orelles de burro.
| notes = Es diu de qui té les orelles grosses.
| refs = <ref name="5milrefranys" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Gomis i Mestre|nom=Cels|títol=Zoologia popular catalana|pàgines=42|lloc=La Bisbal d'Empordà|editorial=Sidillà|any=2014}}</ref>
}}
{{Dita
| dita = Sembla que no hagis vist mai un burro volar.
| notes = Es diu de qui s'admira de coses poc admirables.
| refs = <ref name="5milrefranys" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Gomis i Mestre|nom=Cels|títol=Zoologia popular catalana|pàgines=42|lloc=La Bisbal d'Empordà|editorial=Sidillà|any=2014}}</ref>
}}
{{Dita
| dita = El burro del traginer sempre va a davant.
| notes = Es diu als que solen dir "jo i en tal", posant-se sempre al primer lloc.
| refs = <ref name="5milrefranys" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Gomis i Mestre|nom=Cels|títol=Zoologia popular catalana|pàgines=42|lloc=La Bisbal d'Empordà|editorial=Sidillà|any=2014}}</ref>
}}
{{Dita
| dita = Gràcies a Déu que ha parit la burra!
| notes = Es diu quan algú diu o fa quelcom que li recava.
| refs = <ref name="5milrefranys" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Gomis i Mestre|nom=Cels|títol=Zoologia popular catalana|pàgines=42|lloc=La Bisbal d'Empordà|editorial=Sidillà|any=2014}}</ref>
}}
{{Dita
| dita = Ser el burro dels cops.
| notes = Es diu d'aquell a qui es carreguen totes les culpes.
| refs = <ref name="5milrefranys" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Gomis i Mestre|nom=Cels|títol=Zoologia popular catalana|pàgines=42|lloc=La Bisbal d'Empordà|editorial=Sidillà|any=2014}}</ref>
}}
{{Dita
| dita = Burro de dos crits!
| notes = Es diu quan a algú se li ha de repetir les coses.
| refs = <ref name="5milrefranys" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Gomis i Mestre|nom=Cels|títol=Zoologia popular catalana|pàgines=43|lloc=La Bisbal d'Empordà|editorial=Sidillà|any=2014}}</ref>
}}
{{Dita
| dita = L'han enviat a engegar la burra.
| notes = Es diu quan algú es confessa i no l'absolen.
| refs = <ref name="5milrefranys" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Gomis i Mestre|nom=Cels|títol=Zoologia popular catalana|pàgines=43|lloc=La Bisbal d'Empordà|editorial=Sidillà|any=2014}}</ref>
}}
{{Dita
| dita = Quan l'ase s'haurà mort de rialles.
| notes = Es diu per negar-se a fer el que se li demana.
| refs = <ref name="5milrefranys" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Gomis i Mestre|nom=Cels|títol=Zoologia popular catalana|pàgines=43|lloc=La Bisbal d'Empordà|editorial=Sidillà|any=2014}}</ref>
}}
{{Dita
| dita = Per tu s'ha tret l'ase de l'estable.
| notes = Es diu quan algú vol aprofitar-se de quelcom fet per un altre.
| refs = <ref name="5milrefranys" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Gomis i Mestre|nom=Cels|títol=Zoologia popular catalana|pàgines=43|lloc=La Bisbal d'Empordà|editorial=Sidillà|any=2014}}</ref>
}}
{{Dita
| dita = Alaba't, ruc!
| variant1= Alabat, ruc, que a vendre et duc!
| variant2= Alabat, ruc, que a fira et duc!
| notes = Es diu per recriminar els immodestos.
| refs = <ref name="5milrefranys" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Gomis i Mestre|nom=Cels|títol=Zoologia popular catalana|pàgines=43|lloc=La Bisbal d'Empordà|editorial=Sidillà|any=2014}}</ref>
}}
{{Dita
| dita = Pesa més que un ase mort.
| variant1= És un ase mort.
| notes = Es diu quan quelcom pesa molt.
| refs = <ref name="5milrefranys" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Gomis i Mestre|nom=Cels|títol=Zoologia popular catalana|pàgines=43|lloc=La Bisbal d'Empordà|editorial=Sidillà|any=2014}}</ref>
}}
{{Dita
| dita = Treure l'ase del cos.
| notes = Es diu quan quelcom pesa molt.
| refs = <ref name="5milrefranys" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Gomis i Mestre|nom=Cels|títol=Zoologia popular catalana|pàgines=43|lloc=La Bisbal d'Empordà|editorial=Sidillà|any=2014}}</ref>
}}
{{Dita
| dita = Caure de l'ase.
| notes = Es diu quan algú reconeix el seu error.
| refs = <ref name="5milrefranys" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Gomis i Mestre|nom=Cels|títol=Zoologia popular catalana|pàgines=43|lloc=La Bisbal d'Empordà|editorial=Sidillà|any=2014}}</ref>
}}
{{Dita
| dita = Tocar l'ase
| notes = Es refereix a un so fet amb la llengua (un clic dental tènue) per a mostrar desaprovació.
| refs = <ref name="5milrefranys" /><ref>{{ref-llibre|cognom=Gomis i Mestre|nom=Cels|títol=Zoologia popular catalana|pàgines=44|lloc=La Bisbal d'Empordà|editorial=Sidillà|any=2014}}</ref>
}}
== Referències ==
== Referències ==
{{referències|2|refs=
{{referències|2|refs=

Revisió del 08:37, 26 ago 2015

Ase
Ase català
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'ase, ruc o burro (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids. La paraula "ruc" també s'usa per definir el mascle de l'ase, mentre que la femella és coneguda com a somera.

Dites populars

  • A l'ase gemegador, carrega'l sense por.[1]
  • Amb l'ase i amb la mala muller, a bastonades hom s'ha de fer.[1]
  • Burro mort, civada a la cua.[2]
  • Corb, menja carn de burro mort.[3]
  • Dona boja i burro guit, bon partit.[1]
  • El sol de maig estella el cap del burro.[1]
  • L'ase d'en Mora, que de quantes veu s'enamora.[1]
  • Moltes lletres i poc suc, també les escriuria un ruc.[4]
  • Ni ase ni traginer ni filla d'hostaler.[1]
  • Ni bleda ni ruc gruixer ni cigarro de calé.[3]
  • No és bon maig, que el ruc no tremoli a l'estable.[5]
  • No hi ha març que no marcegi, ni boig que no bogegi, ni fill d'ase que no brami.[1]
  • Per Sant Miquel anirem a Santpedor a comprar un burro i ens farem un tip de cabra.[3]
  • Somera que té pollí, no va mai dreta al molí.[1]
  • Tres coses fan de mal domar: els rucs, les dones i les cordes d'espart.[3]
  • Qui de l'ase menja pa mai de fam es morirà.[1][6]
Dita popular Els ases són una gran ajuda per als pagesos pobres.

Diccionari català-valencià-balear (1926-1962)

Recull de dites populars del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll: [7]

  • A Camprodon, fan el burro i no en són.
  • A Sant Silvestre, estiren els burros del cabestre (o lliga el burro pel cabestre).
  • Desgraciat és l'ase que no pot estrenar albarda.
(var.) Dolent ha d'esser l'ase que no pot estrenar lo bast.
  • Home casat, ruc espatllat.
  • Per la corda es troba el ruc.
  • Quan s'ase no pot, sa somera ajuda.
  • Qui fa tres, ase és.
  • Qui renta es cap a s'ase, perd es temps i es lleixiu.
  • S'ase no és vell mai.
  • Voleu engreixar s'ase? donau-li palla.

Frases fetes

  • Ésser com els burros de l'Urgell, que en veure la càrrega ja suena.[1]
Dita popular Ésser molt malfeiner
  • Rebre més llenya que un ruc d'Urgell.[7]
Dita popular Rebre molts cops.
  • La vergonya era verda i se la va menjar un burro (ase, ruc).[8]
Dita popular Dir-li a algú que no té vergonya.
  • Duràs més cops que un burro de Guixaire.[1][9]
Dita popular Es diu per a amenaçar algú.
  • És anat per ase i tornat per burro.[1][10]
Dita popular Es diu quan algú se'n va a donar un encàrrec i no se'n surt.
  • És vergonyós com un burro de gitano.[1][11]
Dita popular Es diu a Avinyonet (Alt Empordà).
Dita popular Es diu a la Vall d'Hostoles (Garrotxa) quan una persona es molt viva de petit i es va tornant lletja i babaua amb els anys.
Dita popular Es diu de qui té les orelles grosses.
  • Sembla que no hagis vist mai un burro volar.[1][15]
Dita popular Es diu de qui s'admira de coses poc admirables.
  • El burro del traginer sempre va a davant.[1][16]
Dita popular Es diu als que solen dir "jo i en tal", posant-se sempre al primer lloc.
  • Gràcies a Déu que ha parit la burra![1][17]
Dita popular Es diu quan algú diu o fa quelcom que li recava.
Dita popular Es diu d'aquell a qui es carreguen totes les culpes.
Dita popular Es diu quan a algú se li ha de repetir les coses.
  • L'han enviat a engegar la burra.[1][20]
Dita popular Es diu quan algú es confessa i no l'absolen.
  • Quan l'ase s'haurà mort de rialles.[1][21]
Dita popular Es diu per negar-se a fer el que se li demana.
  • Per tu s'ha tret l'ase de l'estable.[1][22]
Dita popular Es diu quan algú vol aprofitar-se de quelcom fet per un altre.
(var.) Alabat, ruc, que a vendre et duc!
(var.) Alabat, ruc, que a fira et duc!
Dita popular Es diu per recriminar els immodestos.
(var.) És un ase mort.
Dita popular Es diu quan quelcom pesa molt.
Dita popular Es diu quan quelcom pesa molt.
Dita popular Es diu quan algú reconeix el seu error.
Dita popular Es refereix a un so fet amb la llengua (un clic dental tènue) per a mostrar desaprovació.

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2. 
  2. ↑ «Refranero Multilingüe». Madrid: Centro Virtual Cervantes, cop. 1997. [Consulta: 4 juliol 2012].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  4. ↑ Viladot-Puig, J. El Refranyer de Joan Viladot. Lleida: Pagès editors, 2003. ISBN 849779074X. 
  5. ↑ Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 126-127. 
  6. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 40. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  8. ↑ Gargallo Gregori, Jose. «El Refranyer: Dites i refranys». L'autor, cop. 2010. [Consulta: 18 novembre 2014].
  9. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 41. 
  10. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 41. 
  11. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 42. 
  12. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 42. 
  13. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 42. 
  14. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 42. 
  15. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 42. 
  16. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 42. 
  17. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 42. 
  18. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 42. 
  19. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 43. 
  20. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 43. 
  21. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 43. 
  22. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 43. 
  23. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 43. 
  24. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 43. 
  25. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 43. 
  26. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 43. 
  27. ↑ Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014, p. 44. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Ase&oldid=62071»