Antoni Gaudí i Cornet

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Gaudí i Cornet
Gaudí (1878).jpg
Antoni Gaudí (1878)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Reus
25 de juny de 1852
Mort Barcelona
10 de juny de 1926 (73 anys)
Ocupació Arquitecte
Modifica dades a Wikidata

Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms o Reus, Baix Camp, 25 de juny de 1852 — Barcelona, 10 de juny de 1926) fou un arquitecte català.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • El meu pare feia perols; el meu avi patern feia perols; el meu avi matern també feia perols. Temps enrere vingué una vella veïna de casa, que m'havia conegut d'infant, i, en veure el Temple de la Sagrada Família, ingènuament, exclamà: Ai, ai! fa el mateix que feia quan era petit! I tenia raó. És una aptitud, acumulada per herència, la qui em mou i em guia.[1]
  • En els llibres rarament es troba allò que es busca i quan s'hi troba, amb freqüència està malament.[1]
  • Les gallines de casa no poden volar i només fan servir les ales per a córrer més de pressa.[1]
  • El calderer és un home que d'una planxa plana ha de fer un volum. Abans de començar la feina ha d´haver vist l'espai. Tots els grans artistes del Renaixement florentí eren ciselladors, que també fan volums d'un pla; per bé que els ciselladors no es separen gaire de les dues dimensions, els calderers les abracen totes tres. i això crea, inconscientment, un domini de l'espai que no tothom posseeix.[2]
Book icoline.svg Comentari de la seva capacitat de veure l'espai justificada per ser fill de diverses generacions de calderers.
  • L'ornamentació ha estat, és i serà acolorida. La natura no ens presenta cap objecte monòtonament uniforme. Tot en la vegetació, en la geologia, en la topografia, en el regne animal, manté sempre un contrast de color més o menys viu...[2]
Book icoline.svg Anàlisi del tipus d'ornamentació de les seves obres, semblant a la natura.
  • Quan més aprenia a l'Escola era a la tarda, cap al tard, quan tothom se'n anava. Jo estudiava, tot sol, a la Biblioteca.[1]
Book icoline.svg Record de la seva actitud durant l'etapa com a estudiant a l'Escola d'Arquitectura.
  • M'ha fet sobretot dues preguntes, una de pobra i una de ruc. M'ha preguntat de quin estil era el temple. Pregunta, evidentment, de ruc. M'ha preguntat després, tot acabat quan costaria. Pregunta, evidentment, de miserable.[3]
Book icoline.svg Comentari després d'una visita d'una autoritat espanyola al Temple de la Sagrada Família.
  • La professió d'arquitecte m'obliga a pagar contribució i ja la pago, però no a deixar de parlar la meva llengua.[3]
Book icoline.svg Resposta per negar-se a parlar en castellà durant el seu interrogatori, Setembre de 1924.

Citacions sobre Antoni Gaudí[modifica | modifica el codi]

  • Gaudí, vist fora de la fe, serà sempre incomprensible. L'incrèdul podrà estimar aspectes de la seva obra, però no la síntesi.[4]
Book icoline.svg Gaudí, 1929. — Josep Francesc Ràfols i Fontanals
  • Gaudí és un vident que s'anticipa als postulats de l'arquitectura orgànica, actualment en voga. Amb trenta anys d'anticipació, va fixar sòlidament els seus principis i, el que és més important, va deixar realitzacions perfectament assolides.[4]
Book icoline.svg Gaudí, l'home i l'obra, 1954. — Joan Bergós i Massó
  • Gaudí és el català del seu temps que, havent estat més entranyablement adherit primer a Catalunya i després al Mediterrani, té una dimensió universal més vasta, una volada d'arc d'obertura més llarguera.[5]
Book icoline.svg Homenots (sisena sèrie), 1956. — Josep Pla
  • Gaudí és l'últim arquitecte espiritualista, de sensibilitat religiosa, de la història de l'arquitectura.[5]
Book icoline.svg Homenots (sisena sèrie), 1956. — Josep Pla
  • A més d'un gran constructor, Gaudí va ser un gran artista, un nerviós de la bellesa plàstica, un permanent meditatiu, ultransensible de les formes i els colors de la vida. Així, va vestir les seves formes essencials amb la simbologia de la litúrgia catòlica —un món prodigiós, immens—, però ho fer seguint la seva arrel terrestre, i convertí les abstraccions simbòliques en símbols realitzats, és a dir, reals, realistes, fins i tot naturalistes.[4]
Book icoline.svg Obra completa, 1966. — Josep Pla
  • El punt central del misteri de la personalitat de Gaudí rau en la capacitat innata per descobrir, revelar, recrear tot un univers.[4]
Book icoline.svg Gaudí. Introducción a su arquitectura, 1966. — Juan Eduardo Cirlot
  • Gaudí té la voluntat de fer servir tots els mitjans de percepció de l'home. Fa servir els mosaics per passar del color a la iridescència, a l'enlluernament. El so de les campanes és una de les seves grans preocupacions, va viatjar per escoltar sons, va estudiar l'acústica; els seus campanars són, realment, tubs d'orgue. La façana del Naixement és una obra mestra de decorativisme realitzat amb l'ajut de totes els ressonàncies harmòniques.[4]
Book icoline.svg Pròleg a La vision artistique et religieuse de Gaudí de C. Prévost i R. Descharnes, 1969. — Salvador Dalí
  • En l'obra de Gaudí, principalment en l'última, hi ha sempre present el plantejament geomètric, però regit per la gran sensibilitat de la forma, triomf de la llum, en un heroic i difícil procés d'adquisició.[4]
Book icoline.svg El temple de la Sagrada Família, 1982. — Isidre Puig i Boarda
  • El món conscient i inconscient de l'home conflueixen al mateix temps, i com me´s desenvolupem el món conscient més hauríem de reduir l'inconscient, per poder arribar a un món propi. Aquest procés pot apreciar-se en una sèrie d'obres de gaudí; és el seu desenvolupament arquitectònic un model que segueix un camí absolutament sincer i creador.[4]
Book icoline.svg El món enigmàtic de Gaudí, 1983. — Tokutoshi Torii
  • El que més sorprèn d'aquest personatge, tan ple de sorpreses, és que es trobés a si mateix i s'endinsés en l'arquitectura. La seva ànima és ancestral, tel·lúrica, feta d'antiguitat i màgia, impregnada de secretes herències.[4]
Book icoline.svg Paisaje con figuras, 1985. — Antonio Gala

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Paraules d'en Gaudí», 2012. Arxivat de l'original en 1380293899. [Consulta: 3 juny 2013].
  2. 2,0 2,1 Salcedo Miliani, Antonio «Aproximació a Gaudí: relacions amb les seves vivències i conceptes» (PDF). Revista del Centre de Lectura de Reus, Núm. 1, (2001), pàg. 15-18. ISSN: 1132-919X [Consulta: 3 juny 2013].
  3. 3,0 3,1 Roig Rosich, Josep M. «Algunes pinzellades sobre la mort i la vida d'Antoni Gaudí» (PDF). Revista del Centre de Lectura de Reus, Núm. 1, (2001), pàg. 9-14. ISSN: 1132-919X [Consulta: 3 juny 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Bassegoda, Joan. Antoni Gaudí. Barcelona: Butxaca 62, ed. 2002, p. 217-219. ISBN 9788429751574. 
  5. 5,0 5,1 Pla, Josep. «Gaudí». A: Homenots (sisena sèrie). Barcelona: Selecta, 1956.