Vés al contingut

Defecació

De Viquidites
Aquesta pàgina mostra parèmies sobre l'acció d'eliminar la femta. Si cerqueu parèmies l'entrada sobre la matèria fecal, vegeu «excrement».
Defecació
Le Parfumeur (acte de defecació)
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La defecació o egestió és el procés biològic d'eliminació de la femta.

  • Sóc sagitari, meitat home, meitat cavall, amb una llicència per cagar al carrer.[1]
(en anglès) I'm Sagittarius, half-man, half-horse, with a license to shit in the street.
 — Keith Richards

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
(var.) A Gavà, Sant Pere s'hi va cagar, i al Prat, ja s'hi ha cagat.[5]
  • A mal de cagar no hi valen serves.[6]
(var.) Mal de cagar no vol selves.[6]
(var.) Allà on cagues, deixes es cagalló.[6]
  • Cosa dolenta, fora del ventre.[7]
  • Darrere un bon casar, ve un bon cagar.[6]
  • El Delicat de Gandia, que cagant, cagant es descostellà.[7]
  • En Vilamalur, en el temps de la cirera, el cuquello caga dur.[8]
  • Home casat, home cagat.[6]
  • Ja has cagat, Toni; demà estaràs bo.[6](Manacor)Viquidites:Abreviacions
Dita popular Ho diuen a algú ha fet una cosa malament per ineptitud o per ignorància
Dita popular Es diu de la persona que es queixa del mal resultat de les seves pròpies obres.
  • Sa cabra més ronyosa caga dins sa ferrada[6]
(var.) Sa càgola més petita caga dins sa ferrada.[6]
Dita popular Aquesta dita valenciana figura, per exemple, com a nom d'una rondalla que apareix en el llibre "Rondalles de la Ribera", de Lleonard Torres junt amb Llorenç Giménez i amb il·lustracions de Joana Tamarit. En ella, un rei té tres filles i la tercera, molt senzilla i molt oberta, li diu "Et vull més que a un bon cagar".

Endevinalles

[modifica | modifica el codi]
  • Don Galindoi al bosc se'n va
    a clavar-ne una estaqueta
    l'estaqueta, la va deixar,
    i el forat de l'estanqueta se'n va emportar.[11]
  • Ho fa el rei,
    ho fa el papa
    i de fer-ho
    ningú s'escapa.[11]
També seria vàlid qualsevol altra necessitat fisiològica (dormir, menjar, etc.).
  • L'amo se'n va al prat;
    hi deixa el tap i se'n duu el forat.[11]
  • Un senyor passa per un prat,
    planta l'estaca i se'n duu el forat.[11]

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
A sick man stranded on the toilet after taking a laxative
«Cagar-se a les calces.» (No fer una cosa per por.)
Frase feta Fer un obsequi o un sacrifici petit amb la intenció d'obtenir un benefici molt superior.
Frase feta Popularment, cometre un error o fer un disbarat.
  • Cagar-se a les calces.[13]
Frase feta No fer una cosa per por.
Frase feta Tenir molta por.
  • Cagar-se en algú.[13]
Frase feta Maleir algú.
Frase feta Cagar.
Frase feta Persona que, abans de donar diners o atorgar un favor a una altra, li encomana un seguit de tasques tan excessives que ultrapassen aquest favor.
  • Me cago en l'ou.[16]
(var.) Me cago en l'olla.[16]
Frase feta Exclamacions de contrarietat.
Frase feta Tenir necessitat de cagar.
(var.) Tió, caga torró, de vellana i de pinyó, que ja és nat Nostre Senyor.[17]
(var.) Tió, caga torró, pel naixement de Nostre Senyor; tió, caga torró; per la virtut que Déu t'ha dat, caga ben aviat.[17]
(var.) Caga tió, caga figues per a jo; caga torrons, que són ben bons; No cagues arengades, que són massa salades.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Nelson, Sara C. «Keith Richards The Children's Book Author? 11 Gloriously Inappropriate Quotes From The Rolling Stones Hellraiser». The Huffington Post UK, 12-03-2014. Arxivat de l'original el 1457187683. [Consulta: 25 agost 2014].
  2. Pàmies i Riudor, Víctor. «Paremiologia tòpica». L'autor, cop. 2010-. [Consulta: 12 octubre 2024].
  3. «Beniatjar». Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida. Arxivat de l'original el 7/11/2012. [Consulta: 3 gener 2017].
  4. Casas Romeo, Agustí; Puigmalet, Joan. «Aproximació al parlar tradicional del Prat de Llobregat». A: Patrimoni, història local i didàctica. Homenatge a Jaume Codina. Actes de les VI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat, Edicions del Llobregat, 2012, p. 372-286. ISBN 9788493880163 [Consulta: 1547492003]. 
  5. Pàmies, Victor (cur.). «Sants i festes diverses». Refranyer temàtic. L'autor, 2007. Arxivat de l'original el 1509242712. [Consulta: 22 febrer 2014].
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cagar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Parés i Puntas, 1999.
  8. Moll, Francesc de B. (director) «Bolletí del diccionari de la llengua catalana». Revista de lingüística, folklore i literatura, XVIII, 1, (1936), pàg. 97 [Consulta: 1498486040].
  9. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  10. Torres i Gil, Lleonard; Giménez, Llorenç. Rondalles de la Ribera. València: Els Llibres de Camacuc. ISBN 9788486970826. 
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Amades, 1982.
  12. «Gla». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 27 agost 2014].
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 «Cagar». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
  14. 14,0 14,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Caca». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  15. Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla. Valls: Cossetània, 1999. ISBN 8489890471. 
  16. 16,0 16,1 «Cagar». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. 17,0 17,1 17,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Tió». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.