Excrement

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la matèria d'origen biològic. Si cerqueu l'acte d'eliminar-la de l'organisme, vegeu «defecació».
Excrement
Human Feces (cropped).jpg
Excrement humà
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Els excrements o deposició són les restes dels aliments no absorbits durant la digestió i també cèl·lules de l'epiteli intestinal que es descamen en el procés d'absorció de nutrients, microorganismes, i altres substàncies que no assoleixen travessar l'epiteli intestinal. En llenguatge col·loquial les femtes reben el nom de caca, o vulgarment, merda; i en un sentit més tècnic o clínic el de matèria fecal, femta o deposicions.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • La pintura és com la merda, se sent però no s'explica pas.[1]
(en francès) La peinture, c'est comme la merde; ça se sent, ça ne s'explique pas.
Book icoline.svg  — Henri de Toulouse-Lautrec
  • Els polítics han de viure entre la merda, però no confondre's amb ella.[2]
(en castellà) Los políticos tienen que vivir entre la mierda, pero no confundirse con ella.
Book icoline.svg  — Adolfo Suárez
  • El dia que la merda tingui cap valor, els pobres naixeran sense cul.[3]
(en castellà) El día que la mierda tenga algún valor, los pobres nacerán sin culo.
Book icoline.svg  — Gabriel García Márquez
  • Després hi ha el fatxa. Mai falta el fatxa de rigor. Notaran la presència del fatxa per la pudor de merda que desprèn des de la seva butaca.[4]
(en castellà) Después està el facha. Nunca falta el facha de rigor. Notarán la presencia del facha por el olor a mierda que despide desde la butaca.
Book icoline.svg Rubianes solamente, 1997. — Pepe Rubianes
  • Ni abans érem l'última merda que va cagar Pilat ni ara som el Bayer Leverkusen.[5]
(en castellà) Ni antes éramos la ultima mierda que cagó Pilatos ni ahora somos el Bayer Leverkusen.
Book icoline.svg Sala de premsa de l'estadi de Riazor (La Corunya), 27 d'octubre de 2008. — Manuel Preciado Rebolledo
Declaracions després que l'Sporting de Gijón guanyés 0-3 al Deportivo de La Coruña

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) Allà on cagues, deixes es cagalló.[10]
  • Costa avall, tota merda corre.[7]
  • Ésser en caca i non.[11]
  • La merda, com més la remenen, més put.[7]
Dita popular Es diu dels qui només pensen a menjar i dormir.
(var.) Merda de vedell no fuma tot lo dia.[7]
  • Morta jo, merda per als vius.[12]
Dita popular Despreocupació per un projecte o una fase de la nostra vida ja exhaurida
  • Ningú parla de merda més que el qui n'està untat.[7]
  • Qui merda envia, pets espera[7]
  • Qui no menja merda, no està gras.[7]
  • Trons de cul, tempestat de merda prop.[7]

Dites relacionades amb municipis[modifica | modifica el codi]

Església de Santa Maria de Blanes
«A Blanes, de la merda en fan campanes.»
Dita popular Significa que els blanencs són molt aprofitadors.
(var.) Santa Pau, vila merdera. Poca gent i embustera.[18]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

Oca
«Fer cara de merda d'oca.» (Tenir cara de malalt o molt groga).
  • Dur merda a l'espardenya.[21]
(var.) Dur merda a la sabata..
Frase feta Tenir mala sort.
Frase feta Estar carregat de pretensions.
Frase feta Ésser dues persones amics inseparables.
Frase feta Ésser una cosa de gran aparença però que després acaba en no-res.
  • Ésser un set cagueres[22]
Frase feta Ser inquiet, impacient
Frase feta Tenir cara de malalt, molt groc.
Frase feta Provocar enrenou, escàndol, esvalot.
  • Haver trepitjat merda.[21]
Frase feta Tenir mala sort.
  • Haver tret la merda del cul d'algú.[7]
Frase feta Haver criat algú quan era petit.
  • Miquel, boca de mel; queixals de pega, merda mastega![24]
Frase feta Ho diuen per fer enfadar als Miquel.
  • No dóna ni de la merda que caga.[7]
Frase feta Ésser una persona molt avar.
  • No farà merda bona en vuit dies.[7]
Frase feta Haver patit un desengany molt gran.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Citations». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  2. Albaigès i Olivart, Josep M.; Hipólito, M. Dolors. Un Siglo de citas. Barcelona: Planeta, 1999. ISBN 9788408017325. 
  3. Honores, Crystal. «Citas de Gabriel García Márquez». About.com, 2013. [Consulta: 21 maig 2013].
  4. «Rubianes, un actor galaicocatalà». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 1 de març de 2009. Arxivat de l'original en 1324574346. [Consulta: 11 març 2012].
  5. «Preciado: "Ni ahora somos el Leverkusen ni antes éramos la última mierda que cagó Pilatos"» (en castellà). El País. Madrid: Ediciones El País, 27 d'octubre de 2008. [Consulta: 7 juny 2012].
  6. 6,0 6,1 6,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 20 agost 2019].
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 7,16 7,17 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Merda». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  8. Alberola, Estanislau. Refraner valencià: colecció de refráns populars. València: Arte y Letras, 1928. 
  9. Prous i Vila, Josep Maria. El vocabulari dels pescadors de Cambrils. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 84-604-0116-2. 
  10. 10,0 10,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cagar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  11. Amades i Gelats, 1980.
  12. Pàmies i Riudor, 2012, p. 153.
  13. Pàmies i Riudor, Víctor. «Paremiologia tòpica». L'autor, cop. 2010-. [Consulta: 20 agost 2019].
  14. Sola i Ramos, Elisa. «Proverbis, dites i frases fetes de Blanes», 1999.
  15. Coll i Martí, Josep «Refranys geogràfics al Pallars» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Butlletí interior de la Societat d'Onomàstica, Núm. 13, (1983), pàg. 71-75 [Consulta: 19 octubre 2015].
  16. Sanchis Guarner, 1983, p. 115-117, Vol. 5. Sector central interior.
  17. Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
  18. 18,0 18,1 Pujiula, Jordi «Dites, refranys i malnoms dels pobles de la Garrotxa». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, Núm. 23, (2012), pàg. 93-132. ISSN: 0211-8424 [Consulta: 22 setembre 2015].
  19. Sanchis Guarner, 1983, p. 137-139, Vol. 4. Sector central litoral.
  20. Campmany i Guillot, Josep «Recull de folclore gavanenc». Centre d'Estudis de Gavà, (desembre 1998).
  21. 21,0 21,1 Pàmies i Riudor, 2012, p. 152.
  22. Amades i Gelats, 2005.
  23. Espinal, 2006, p. 640.
  24. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Miquel». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades i Gelats, Joan. El Tres i el set : números meravellosos (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2005 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 30). ISBN 8496294188. 
  • Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes. 2a ed (en català). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-490-2441-2. 
  • Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.