Vés al contingut

Dites gregues

De Viquidites
Dites gregues
Projectes germans
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, AFI: [eliniˈci ˈɣlosa] o, simplement, ελληνικά, AFI: [eliniˈka]) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

El grec modern és parlat per entre 15 i 22 milions de persones, és la llengua oficial de Grècia i part de Xipre, i també el parlen les comunitats gregues arreu dels països on es va estendre la colonització grega en l'Antiguitat: Albània, Bulgària, Macedònia del Nord, Itàlia, Turquia, Armènia, Geòrgia, Ucraïna, Moldàvia, Romania, Rússia, Egipte i Jordània, així com a comunitats d'emigrants arreu del món, incloent-hi Austràlia, els Estats Units, el Canadà, Alemanya i altres estats.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]

Nota. Es mostra la parèmia en versió original en itàlica i l'equivalent en català.

  • Εχιονίσαν τα βουνά κι οι μύλοι δεν αλέθουν πια.[1]
Dita popular On aniràs, bou, que no llaures?
  • Όπου πονεί το δόντι, εκεί χτυπά και η γλώσσα.[1]
Dita popular Cap a on hi ha mal, se n'hi va la llengua.
  • Εξόδεψ' ο φιλάργυρος παράδες στ' όνειρό του και την αυγή κρεμάστηκε απ' τον πολύ καημό του.[1]
Dita popular Un dia és un dia.
  • Ο ακάλεστος στο γάμο ή διωγμένος ή δαρμένος.[1]
Dita popular A bateig i a esposalles, si no t'hi conviden, no hi vages.
  • Μια φορά το λέν τ' ανθρώπου και δέκα του γαϊδάρου.[1]
Dita popular A bon entenedor, poques paraules.
  • Η φύση έκανε για κάθε ζώο τον εχθρό του.[1]
Dita popular A vegades hi ha poc d'una gata a una rata.
  • Η πείνα μάτια δεν έχει, κι αν έχει δε βλέπει.[1]
Dita popular A bona gana, no hi ha pa dur.
  • Όποιος τρώει το δίκιο τ' αλλουνού, τρώει το κεφάλι του.[1]
Dita popular A bon servei, mala paga.
  • Κατόπιν εορτής.[1]
Dita popular A bona hora te'n recordes!
  • Παλιό μουλάρι, καινούργια περπατησιά.[1]
Dita popular A burro vell, albarda nova.
  • Πάρε του γέρου συμβουλή, του παιδεμένου γνώση.[1]
Dita popular A cavall novell, cavaller vell.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 30 desembre 2024].