Vés al contingut

Dites xineses

De Viquidites
Dites xineses
Territoris on es parla xinès
Projectes germans
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El xinès és una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on és parlada per la gran majoria de la població. A la meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el dialecte mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina és parlat per uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses es concentren als Estats Units.

Proverbis[modifica | modifica el codi]

  • Gaudeix avui. És més tard del que et penses.[1]
  • Quan beguis aigua, recorda la font.[1]
  • Quan es perden diners no es perd res
    quan es perd salut es perd alguna cosa,
    quan es perd la pau es perd tot.[1]
  • Quan surtis, mira el cel.
    Quan entris en una casa, mira els rostres.[1]

Nota. Es mostra la parèmia en versió original en itàlica i l'equivalent en català.

  • 腹有詩書氣自華.[2]
Dita popular Cada pitxell fa olor del vi que ha estat en ell.
  • 有條不紊.[2]
Dita popular Cada cosa, al seu lloc, i un lloc per a cada cosa.
  • 暴雨過後風浪平.[2]
Dita popular Després de fort temporal, sol serenar-se.
  • 自作自受.[2]
Dita popular Qui malament fa el llit, malament hi jeu.
  • 越沒本事越愛吹.[2]
Dita popular Sempre crida qui més té per callar.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Roselló, Jaume (cur.). Frases : el llibre de frases d'Integral. Barcelona: Integral, 2000. ISBN 8479010789. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 19 juny 2024].