Conill: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 18: | Línia 18: | ||
| dita = El conill és de qui el mou; la [[llebre]], de qui l'agafa. |
| dita = El conill és de qui el mou; la [[llebre]], de qui l'agafa. |
||
| refs = <ref name=alcover/> |
| refs = <ref name=alcover/> |
||
}} |
|||
{{Dita |
|||
|dita = En [[Càrcel]], els conills pareixen [[Rata|rates]], els hòmens, dones, i les dones, [[Botifarra|botifarres]]. |
|||
|refs = {{sfn|Sanchis Guarner|1983|p=126|loc=Vol. 5. Sector central interior}} |
|||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| Línia 66: | Línia 70: | ||
* {{Romance}} |
* {{Romance}} |
||
* {{Parés}} |
* {{Parés}} |
||
* {{Sanchis Guarner}} |
|||
{{ORDENA:Conill}} |
{{ORDENA:Conill}} |
||
Revisió del 10:34, 29 gen 2019
 Conill | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
 |
El conill (Oryctolagus cuniculus) és un mamífer lagormof de la família dels lepòrids, més petit que la llebre i d'orelles i potes més curtes.
Dites populars
- A conill anat, consell arribat.[1]
- El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.[2]
- El conill és de qui el mou; la llebre, de qui l'agafa.[2]
- En Càrcel, els conills pareixen rates, els hòmens, dones, i les dones, botifarres.[3]
- En el cau dels conills, lo que fan els pares, fan els fills.[2]
- Gat o conill, tots són d'un pèl.[2]
- La llebre és de qui l'alça, i el conill, de qui l'alcança.[2]
- La Mare de Déu d'agost amaga el conill al cau i Sant Miquel l'en treu.[4]
- Lladres, bolets i conills, per la vora dels camins.[2]
- Passen bones festes, festes de Nadal; bones tarongetes i un conill ben gran.[5]
- Per l'agost, el conill amaga el cos, i per Sant Miquel torna a treure'l.[4]
- Per Sant Jaume, el conill s'amaga, i, per la Mare de Déu, del llit s'amaga més endins.[6]
- Qui bat la mata, que mengi el conill.[2]
Referències
- ↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «conill». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 126, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ 4,0 4,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Reig, Eugeni S. «Nadal. Clar i en valencià». Elpuntavui.cat, 21-12-2009. [Consulta: 20 desembre 2014].
- ↑ Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
Bibliografia
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.