Lluna nova: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 49: | Línia 49: | ||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = Lluna nova de [[gener]] molta [[pluja]] duu al darrer. |
| dita = Lluna nova de [[gener]] molta [[pluja]] duu al darrer. |
||
| refs = |
| refs = {{sfn|Amades|1992|ref=volum I}} |
||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
Revisió del 15:29, 8 març 2019
Representació de la Lluna nova, invisible a la Terra | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
La lluna nova, també denominada noviluni, és la fase de la Lluna quan la cara de la Lluna que enfronta la Terra no està il·luminada pel Sol i és invisible.
Dites populars
- Alls plantats en lluna nova, de grans un cove.[1]
- Bella lluna nova, d'aquí a tres dies boja.[2]
- Civada sembrada en lluna nova surt blanca; en lluna vella surt negra.[1]
- El dimecres lluna nova, per tot l'any és desastrosa.[2]
- Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove.[1]
- La mestressa bona mata el porc en lluna nova.[1]
- Lluna nova, peix al cove.[1]
- (var.) Lluna nova, vés-hi amb un cove.[1]
- Lluna nova, ves-hi amb un cove; lluna vella, ves-hi amb una cistella.[3]
- Lluna nova amb torbonada, trenta dies mullada.[1]
- Lluna nova de febrer, primer diumenge de Quaresma.[3]
- Lluna nova de gener molta pluja duu al darrer.[4]
- Lluna nova en dimarts gras, molts trons es detràs.[2]
- Lluna nova i brillant, bon temps endavant.[2]
- Lluna nova tapada, aigua rajada.[2]
- Lluna nova tombada, quaranta dies remullada.[2]
- Lluna nova vermellosa, plujosa o ventosa.[2]
- Lluna nova voltada, trenta dies mullada.[2]
- Si plou a la lluna nova d'agost, plou nou llunes de carrera.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Amades, 1938, p. 56-61.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Lluna». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1992.
<ref>
amb el nom "costumari" definida a <references>
no s'utilitza en el text anterior.Bibliografia
- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
|