Sardina
 Sardina | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Sardina pilchardus |
| Regne | animal |
 | |
La sardina (Sardina pilchardus) és una peix de l'ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de 12 a 20 cm de llargada, amb el cos allargat, de costats relativament comprimits i afilat en el ventre.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- De la llei, com la teranyina, se n'escapa el lluç i s'hi agafa la sardina.[3]
- Dona i sardina, com més petita més fina.[4]
- La sardina escabetxada vol bona vinada.[3]
- La sardina i la dona, com més salada més bona.[3]
- La sardina li diu al vi: Vine ací, cosí.[1]
- La sardina, per fer xixina.[3]
- La ventresca de tonyina val més que la sardina.[3]
- Mal any de sardina, Vinaròs a la ruïna.[5]
- Menja, menja, gat, sardina, que ja cagaràs l'espina.[1]
- Més val ser cap de sardina que coa de pagell.[1]
- Per a menjar-se un tros de pa, qualsevol sardina és bona.[1]
- Per la Candelera, la sardina enrera.[6]
- Per Santa Caterina, a pescar la sardina.[3]
- Per Santa Llúcia, pluja o sardina.[7]
- Per Santa Marina, nap a la terra, i a la mar, sardina.[4]
- Quan arriba l'Ascensió, ni sardina, ni lluç, ni salmó.[3]
- Qui menja sardina, que cagui l'espina.[1]
- Sa gallina, si no és de pagès, menja lluç i caga sardina.[3]
- Sardines a la nit, metzines.[4]
- Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no.[3]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]
Estar molt estrets.
- Escapar d'un perill i caure en un altre de pitjor.
- Joc de nois, en el qual s'estrenyen entre ells fins a treure'n un del lloc que ocupa i ficar-se-n'hi un altre.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sardina». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 16 novembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector septentrional.. València: L’Estel, 1968, p. 80-82.
- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 665-701.[]
- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1956, p. 875-889.[]
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.