Migjorn: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Traslladant cites sense referència a la discussió |
Cap resum de modificació |
||
Línia 64: | Línia 64: | ||
| notes = |
| notes = |
||
| refs = <ref name="alcover" /> |
| refs = <ref name="alcover" /> |
||
}} |
|||
{{Dita |
|||
| dita = Migjòrn, es el alcabot del maestral. |
|||
| notes = Fa referència a què el Migjorn és el vent que més por dóna als mariners i peixcadors. |
|||
| refs = <ref name="marti" /> |
|||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
Línia 127: | Línia 132: | ||
<ref name="alcover">{{Ref-llibre | cognom = Alcover |nom=Antoni M. |cognom2=Moll |nom2=Francesc de B. |enllaçautor= |coautors= |títol=Diccionari català-valencià-balear |url=http://dcvb.iecat.net/ |editorial=IEC |lloc=Barcelona |data=2002 |pàgines= |isbn= }}</ref> |
<ref name="alcover">{{Ref-llibre | cognom = Alcover |nom=Antoni M. |cognom2=Moll |nom2=Francesc de B. |enllaçautor= |coautors= |títol=Diccionari català-valencià-balear |url=http://dcvb.iecat.net/ |editorial=IEC |lloc=Barcelona |data=2002 |pàgines= |isbn= }}</ref> |
||
<ref name="viladot">{{Ref-llibre | cognom = Viladot-Puig |nom=J. |url=http://books.google.es/books?id=yuqUAAAACAAJ&dq=ca |títol=El Refranyer de Joan Viladot |editorial=Pagès editors |lloc=Lleida |data=2003 |isbn=849779074X |pàgines= 151-154}}</ref> |
<ref name="viladot">{{Ref-llibre | cognom = Viladot-Puig |nom=J. |url=http://books.google.es/books?id=yuqUAAAACAAJ&dq=ca |títol=El Refranyer de Joan Viladot |editorial=Pagès editors |lloc=Lleida |data=2003 |isbn=849779074X |pàgines= 151-154}}</ref> |
||
<ref name="marti">{{Ref-llibre | cognom = Martínez i Martínez |nom=Francesc |títol=Folklore Valencià. Còses de la meua tèrra. |editorial=Imprenta Diana |lloc=València |data=1947 |isbn=|pàgines=195}}</ref> |
|||
}} |
}} |
||
Revisió del 09:33, 29 ago 2015
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
El migjorn és el vent del sud.
Dites populars
- Llevant, xaloc i migjorn; llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet ací els vuit vents del món.[1]
- Migjorn a l'hivern, purna d'infern.[2]
- Migjorn a la posta, mestral a la porta.[1]
- Migjorn a sa posta, mestral que s'acosta.[2]
- Migjorn, aigua enjorn.[2]
- Migjorn brut i tramontana neta omplen d'aigua la basseta.[1]
- Migjorn brut i tramontana neta, prest tindrem aigüeta.[3]
- Migjorn d'hivern, pluja d'infern.[2]
- Migjorn de dia nou jorns dura; migjorn de nit, aviat finit.[1]
- Migjorn de vesprada, fresca a la matinada.[1]
- Migjorn, en arribar me'n torn.[2]
- Migjòrn, es el alcabot del maestral.[4]
- Fa referència a què el Migjorn és el vent que més por dóna als mariners i peixcadors.
- Migjorn, pa en es forn.[2]
- Migjorn, pluja d'altre jorn.[1]
- El llevant la mou i el migjorn la plou.[2]
- Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig el cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot.[1]
- Quan bufa fort el migjorn, si vols peix, tens d'anar al Born.[2]
- Quan el migjorn punxa, senyal de pluja.[1]
- Quan ha passat el migjorn, el dimoni diu: "Déu faci que no torn".[3]
- Tramuntana d'estiu i migjorn d'hivern omplen el rebost; tramuntana d'hivern i migjorn d'estiu, no faltaran plors.[1]
- Vent migjorn, no hi torn.[2]
- Vent de migjorn, pluja dejorn.[2]
- Xaloc i migjorn, la fi del món.[1]
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 26-35. ISBN 842974519X.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 Viladot-Puig, J. El Refranyer de Joan Viladot. Lleida: Pagès editors, 2003, p. 151-154. ISBN 849779074X.
- ↑ Martínez i Martínez, Francesc. Folklore Valencià. Còses de la meua tèrra.. València: Imprenta Diana, 1947, p. 195.
|
Aquesta pàgina conté 1 citacions sense verificació contrastada a la seva pàgina de discussió. Podeu ajudar a Viquidites buscant-ne fonts per a fer-les recuperables. |