Raó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Reemplaçament automàtic d'espais (+/-) |
m →Referències: Bot:Afegint enllaços interns pels mesos de l'any. |
||
Línia 95: | Línia 95: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències|2|refs= |
{{referències|2|refs= |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
<ref name=boli>{{Ref-llibre| cognom = Bolinches |nom=Antoni|títol=Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar|lloc=Barcelona |editorial=Mina|data=2005|ISBN=8496499340}}</ref> |
<ref name=boli>{{Ref-llibre| cognom = Bolinches |nom=Antoni|títol=Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar|lloc=Barcelona |editorial=Mina|data=2005|ISBN=8496499340}}</ref> |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
<ref name="pares">{{Ref-llibre | cognom = Parés i Puntas |nom=Anna |url=http://books.google.cat/books?id=yFagMVe18DgC&dq=refranys&hl=ca |títol=Tots els refranys catalans |editorial=Edicions 62|lloc=Barcelona |data=1999|isbn=842974519X }}</ref> |
<ref name="pares">{{Ref-llibre | cognom = Parés i Puntas |nom=Anna |url=http://books.google.cat/books?id=yFagMVe18DgC&dq=refranys&hl=ca |títol=Tots els refranys catalans |editorial=Edicions 62|lloc=Barcelona |data=1999|isbn=842974519X }}</ref> |
||
}} |
}} |
Revisió del 11:03, 9 oct 2014
El triomf de la Raó de Carlo Innocenzo Carlone | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
La raó és la facultat de raonar, de discórrer per la intel·ligència. També fa referència al fonament, sentit, justificació darrers i racionals de totes i cadascuna de les coses, de la realitat total.
Cites
- Entre dos homes iguals en força, el qui té raó és el més fort.[1]
- Sense raó el gènere humà es plany de la seva naturalesa, perquè creu que, desvalguda i de curta existència com és, està regida més per l'atzar que per les seves facultats.[2]
- (en llatí) Falso queritur de natura sua genus humanum, quod inbecilla atque aevi brevis forte potius quam virtute regatur.
- La necessitat està per damunt de la raó.[3]
- (en llatí) Necessitas ante rationem est
- Historiae Alexandri Magni Macedonis. Llibre VII. — Quint Curci Ruf
- (en llatí) Quod ratio non quit saepe sanauit mora.
- La finalitat dels éssers racionals és obeir la raó.[5]
- (en francès) L'amour toujours n'attend pas la raison.
- Britannicus. Acte II, Escena II, 1669. — Jean Racine
- La raó aprèn moltes coses que només el cor ensenya.[1]
- (en castellà) La razón aprende muchas cosas que sólo el corazón enseña.
- L'autoritat reposa, en primer lloc, sobre la raó. Si ordenes al teu poble que vagi a llançar-se a mar, farà la revolució.[7]
- (en francès) L'autorité repose d'abord sur la raison. Si tu ordonnes à ton peuple d'aller se jeter à la mer, il fera la révolution.
- El Petit Príncep, 1943. — Antoine de Saint-Exupéry
Dites populars
- Qui diu mal del pa de forment, del vi de sarment, de la llenya d'alzina i de la carn de moltó es desdiu de la raó.[8]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
- ↑ Sal·lusti Crisp, Gai. La Conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1962.
- ↑ Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.
- ↑ Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702.
- ↑ Marc Aureli. Meditacions. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2008 (Els Clàssics de l'Índex ; 6). ISBN 9788496563742.
- ↑ «Citations». Evene. Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ Saint-Exupéry, Antoine de. El Petit Príncep. Barcelona: Empúries, 2003. ISBN 8475969798.
- ↑ Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.