Tarragona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
| Línia 81: | Línia 81: | ||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = A Ferran són uns tinyosos; a Tamarit, uns inflats; a Altafulla, mosquitreba, i a la Torre, escarabats. |
| dita = A Ferran són uns tinyosos; a Tamarit, uns inflats; a [[Altafulla]], mosquitreba, i a la [[Torredembarra|Torre]], escarabats. |
||
| refs = <ref name=raco/> |
| refs = <ref name=raco/> |
||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = A Tamarit ballen coques, a Ferran pelen gats, a Altafulla, mosquitalla, i a la Torre escarabats. |
| dita = A Tamarit ballen coques, a Ferran pelen gats, a [[Altafulla]], mosquitalla, i a la [[Torredembarra|Torre]] escarabats. |
||
| refs = <ref name=raco/> |
| refs = <ref name=raco/> |
||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = Tamarit: tit, tit; Altafulla: pont d'agulla; a Ferran: tant, tant; i la Torre, la flor del camp. |
| dita = Tamarit: tit, tit; [[Altafulla]]: pont d'agulla; a Ferran: tant, tant; i la [[Torredembarra|Torre]], la flor del camp. |
||
| refs = <ref name=raco/> |
| refs = <ref name=raco/> |
||
}} |
}} |
||
=== Ferran === |
=== Ferran === |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
Revisió del 11:17, 1 abr 2017
_-_38.jpg) Catedral de Santa Maria (Tarragona) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i capital de la província de Tarragona. Els romans la feren capital de la província Tarraconense, motiu pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d'aquesta època que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Dites populars
- A prendre el sol, a Tarragona.[1]
- A Salou cotnen, a Tarragona manxen i a Reus enganxen.[2]
- A Tarragona, embusteros i a Barcelona la flor del rei.[2]
- A Tarragona, fan un port i a Reus fan un canal, i a Mont-roig fan una església que no l'acabaran mai.[2]
- A Tarragona gent, a Reus senyors i a Valls homes.[2]
- A Tarragona, llepafils.[2]
- A Tarragona, que hi fa bon sol.[1]
- A Tarragona, que hi ha molt peix.[2]
- A Tarragona manxen i a Reus enganxen.[3]
- A Tarragona manxen sota de l'orgue.[2]
- A Tarragona són pelacanyes.[1]
- La terra de l'Empordà és prop Girona, el port de Salou vora Tarragona, el Ter prop de Vic, el Tordera vora Hostalric i l'Ebre a Tortosa.[2]
- Quan toca la Copona, no toca per cap fill de Tarragona.[5]
- Que en fa, de fred, a Montserrat, i de sol, a Tarragona![2]
- Que en fa de sol a Tarragona![1]
- Tarragona, la bribona; Constantí, el bon fadrí; Vilaseca, l'han cremada, i els de Reus volen fugir.[5]
Tamarit
- A Tamarit, tit tit; a Ferran, tan tan; a Altafulla, gent de bulla; a la Riera no tant; a Ardenya, les morenetes, i al Catllar, la flor del Camp.[6]
- A Ferran són uns tinyosos; a Tamarit, uns inflats; a Altafulla, mosquitreba, i a la Torre, escarabats.[7]
- A Tamarit ballen coques, a Ferran pelen gats, a Altafulla, mosquitalla, i a la Torre escarabats.[7]
- Tamarit: tit, tit; Altafulla: pont d'agulla; a Ferran: tant, tant; i la Torre, la flor del camp.[7]
Ferran
- Les dones de la Riera tenen el pit al davant i el cul al darrera; i al revés les de Ferran, que tenen el cul al darrera i el pit al davant.[7]
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Tarragona». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Estruch i Subirana, Maria. Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà. Berga: L'Albí, 2010, p. 141. ISBN 978-84-89751-82-8.
- ↑ 5,0 5,1 Amades, Joan «Refranys geogràfica». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. 47, núm. 511, (desembre 1937), pàg. 289-297 [Consulta: 8 març 2014].
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Paremiologia tòpica». L'autor, cop. 2010-. [Consulta: 27 abril 2024].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Marrugat Cuyàs, Ramon «El parlar del Penedès i Torredembarra». Recull de treballs, Núm. 15, (2014), pàg. 311–346. ISSN: 2385-4618 [Consulta: 29 març 2017].
Bibliografia
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
Enllaços externs
