Vés al contingut

Lleganya

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Lleganyes)
Aquesta pàgina mostra parèmies sobre la secreció sòlida que es forma al contorn dels ulls. Si cerqueu parèmies la capa fina de núvols, vegeu «llegany».
Lleganya
Lleganyes d'un gat
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
Modifica dades a Wikidata

La lleganya és una secreció solidificada de moc, llàgrimes, cèl·lules i pols produïda per les glàndules sebàcies de la parpella.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
Dita popular Qui podent escollir quelcom bo o bonic, prefereix allò lleig i dolent.
  • L'ensiam fa lleganyes.[5]
  • L’ull s’enamora de les lleganyes.[2]
Dita popular A còpia de conviure conjuntament sorgeix l'amor.
Dita popular Quan el blat apareix de manera primerenca el mes de febrer és d'esperar una bona collita, mentre que com més tard apareix la collita és menor. També dit pels ollers quan treuen una greixonera (olla de terrissa) com a mostra per avaluar la qualitat de la fornada de terrissa.

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
  • Llevar-se les lleganyes.[5]
Frase feta Mirar o considerar quelcom adequadament.
  • Tindre una lleganya en l'ull.[2]
Frase feta No adonar-se de les coses en un assumpte determinat.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 8 octubre 2024].
  3. Sanchis Guarner, 1983, p. 97, Vol. 5. Sector central interior.
  4. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Lleganya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. Sanchis Guarner, 1983, p. 181, Vol. 5. Sector central interior.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.