Mediterrani

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Mediterrani
Mediterranean Sea political map-es.svg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El mar Mediterrani, o mar Mediterrània, és un mar continental situat entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est). Cobreix una extensió aproximada de 2.500.000 km².

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Catalunya i Castella eren dues mentalitats oposades. Més enllà del santoral, no tenien res en comú. Castella era un país de secà; Catalunya, mediterrània. Castella, aristocràtica i rural; Catalunya, burgesa i naviliera.[1]
Book icoline.svg Victus, Veni, Cap. 10, 2012. — Albert Sánchez Piñol
  • La música ens recorda constantment que tots els habitants del Mediterrani compartim cultura. Som diferents, però tenim moltes coses en comú. [La música antiga] és el tipus de música on és més evident que totes les ribes del nostre mar parlen el mateix idioma.[2]
(en castellà) La música nos recuerda constantemente que todos los habitantes del Mediterráneo compartimos cultura. Somos diferentes, pero tenemos muchas cosas en común. [La música antigua] es el tipo de música donde es más evidente que todas las orillas de nuestro mar hablan el mismo idioma.
Book icoline.svg elEconomista.es6 de novembre de 2013. — Jordi Savall

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Dita popular Es creu que el navegant Andrea Doria fou qui va encunyar la dita.

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

Frase feta Es diu d'algú que ha descobert el Mediterrani.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sánchez Piñol, 2013.
  2. «Jordi Savall: "La música es el último puente que queda sobre el Mediterráneo"» (en castellà). ElEconomista.es. Madrid: Ecoprensa, 6 de novembre de 2013. Arxivat de l'original en 1442910121. [Consulta: 1535710670].
  3. Trepat, 1995, p. 81.
  4. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Catarroja». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Sánchez Piñol, Albert; Pàmies, Xavier (trad.). Victus. Barcelona: La Campana, 2013. ISBN 9788496735729. 
  • Trepat, Josep-Anton. Refranys de vora mar. Barcelona: Noray, 1995. ISBN 8474860881.