Molí
 Molí de vent (Dinamarca) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
El molí és una màquina desintegradora emprada en la mòlta de grans i, en general, de materials sòlids. També s'anomena molí l'edifici sencer on s'allotja aquesta maquinària.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Capellades, molins i a La Beguda, raïms.[1]
- Cada u tira l'aigua al seu molí i deixa sec el seu veí.[2]
- Civada que es duu al molí, troba el lladre pel camí.[1]
- D'aigua passada, molí no en mol.[2]
- El moliner tira l'aigua cap al seu molí.[2]
- Per Sant Martí, beu del bon vi i deixa l'aigua pel molí.[3]
- Per Sant Martí, l'aigua al molí i tasta el vi.[2]
- Per Sant Martí, no mol el molí.[4]
- Per Santa Caterina, el molí no fa farina.[5]
- Quan un molí no mol, arri, a un altre.[2]
- Qui amb ordi va al molí, troba el lladre pel camí.[2]
- Qui primer arriba al molí, primer mol.[2]
- (var.) En es molí, qui primer hi és, primer engrana.[2]
- (var.) Qui primer és al molí, fa farina.[2]
- (var.) Qui arriba primer al molí, és el primer que mol, si el moliner vol.[1]
- Somera que té pollí, no va mai dreta al molí.[1]
- Un bon moliner deixa que es molí romangui en es mestral.[5]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]
Arribar a un lloc per fer una cosa, i fer-la tot seguit.
- Combregar amb rodes de molí.[2]
- Enganyar grosserament.
- Els molins no molen[2]
- (Mall.) Fer poc vent.
- Obrar cercant la pròpia conveniència.
- Fer una cosa sense haver calculat els seus inconvenients o dificultats. (Empordà)
- No me la portaràs al molí![2]
- Amenaçar a algú que es no es quedarà sense càstig.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «molí». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- ↑ 5,0 5,1 Parés i Puntas, 1999.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.