Lluna nova: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Rescat de fonts 0 I etiquetatge 1 com a trencat #IABot (v2.0beta10ehf1) |
|||
| Línia 90: | Línia 90: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* {{Amades Temps}} |
* {{Amades Temps}} |
||
* {{Amades Costumari volum I}} |
|||
* {{Parés}} |
* {{Parés}} |
||
Revisió del 15:29, 8 març 2019
 Representació de la Lluna nova, invisible a la Terra | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
La lluna nova, també denominada noviluni, és la fase de la Lluna quan la cara de la Lluna que enfronta la Terra no està il·luminada pel Sol i és invisible.
Dites populars
- Alls plantats en lluna nova, de grans un cove.[1]
- Bella lluna nova, d'aquí a tres dies boja.[2]
- Civada sembrada en lluna nova surt blanca; en lluna vella surt negra.[1]
- El dimecres lluna nova, per tot l'any és desastrosa.[2]
- Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove.[1]
- La mestressa bona mata el porc en lluna nova.[1]
- Lluna nova, peix al cove.[1]
- (var.) Lluna nova, vés-hi amb un cove.[1]
- Lluna nova, ves-hi amb un cove; lluna vella, ves-hi amb una cistella.[3]
- Lluna nova amb torbonada, trenta dies mullada.[1]
- Lluna nova de febrer, primer diumenge de Quaresma.[3]
- Lluna nova de gener molta pluja duu al darrer.[4]
- Lluna nova en dimarts gras, molts trons es detràs.[2]
- Lluna nova i brillant, bon temps endavant.[2]
- Lluna nova tapada, aigua rajada.[2]
- Lluna nova tombada, quaranta dies remullada.[2]
- Lluna nova vermellosa, plujosa o ventosa.[2]
- Lluna nova voltada, trenta dies mullada.[2]
- Si plou a la lluna nova d'agost, plou nou llunes de carrera.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Amades, 1938, p. 56-61.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Lluna». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 279-612.[]
Bibliografia
- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
| |||||
