Montjuïc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Rescat de fonts 1 I etiquetatge 0 com a trencat #IABot (v2.0beta15) |
Rescat de fonts 1 I etiquetatge 0 com a trencat) #IABot (v2.0 |
||
| Línia 54: | Línia 54: | ||
* {{ref-llibre|cognom=Amades|nom=Joan|títol=Costums i tradicions d'hostals i tavernes|lloc=Barcelona|editorial=Tallers Gráfics P. Arnau|any=1936|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/joanamades/id/2901|enllaçautor=Joan Amades i Gelats}} |
* {{ref-llibre|cognom=Amades|nom=Joan|títol=Costums i tradicions d'hostals i tavernes|lloc=Barcelona|editorial=Tallers Gráfics P. Arnau|any=1936|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/joanamades/id/2901|enllaçautor=Joan Amades i Gelats}} |
||
* {{Amades Temps}} |
* {{Amades Temps}} |
||
* {{Ref-llibre| |
* {{Ref-llibre|cognom=Amades|nom=Joan|enllaçautor=Joan Amades i Gelats|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/joanamades/id/1624|títol=Montserrat : tradicions i llegendes|editorial=La Llumenera|lloc=Barcelona|data=1935|pàgines=p. 147-163|consulta=1544402001|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20151004135247/http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/joanamades/id/1624|arxiudata=1443966767}} |
||
* {{ref-llibre|cognom=Trepat|nom=Josep-Anton|títol=Refranys de vora mar|lloc=Barcelona|editorial=Noray|any=1995|isbn=8474860881}} |
* {{ref-llibre|cognom=Trepat|nom=Josep-Anton|títol=Refranys de vora mar|lloc=Barcelona|editorial=Noray|any=1995|isbn=8474860881}} |
||
Revisió del 06:52, 6 set 2019
 Vista de Montjuïc des del Port de Barcelona | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Montjuïc és una muntanya (192 m) aïllada de Barcelona, al districte de Sants-Montjuïc, que domina el camí litoral de la ciutat.
Dites populars
- (var.) Montserrat i Montjuïc no es feren en una nit.[3]
- Montjuïc amb boirina, llevant o aigua fina.[4]
- Quan Montjuïc duu barret, l'aigua arremet.[5]
- Quan Montjuïc duu caputxa, senyal de pluja.[6]
- Quan Montjuïc duu mantellina, la pluja afina.[5]
- Quan Montjuïc fa capell, no et fiïs d'ell.[6]
- Quan Montjuïc porta capot, que se'n posi qui pot.[6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Amades, 1936.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Montjuïc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1935, p. 147-163.
- ↑ Trepat, 1995.
- ↑ 5,0 5,1 Amades, 1982.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Amades, 1938, p. 10-11.
Bibliografia
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Costums i tradicions d'hostals i tavernes. Barcelona: Tallers Gráfics P. Arnau, 1936.
- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Amades, Joan. Montserrat : tradicions i llegendes. Barcelona: La Llumenera, 1935, p. 147-163 [Consulta: 1544402001].
- Trepat, Josep-Anton. Refranys de vora mar. Barcelona: Noray, 1995. ISBN 8474860881.