Vinagre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m +it |
||
| Línia 149: | Línia 149: | ||
[[Categoria:Frases fetes]] |
[[Categoria:Frases fetes]] |
||
[[it:Aceto]] |
|||
[[pl:Ocet]] |
[[pl:Ocet]] |
||
Revisió del 22:37, 17 jul 2013
 Ampolles de vinagre balsàmic | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
El vinagre és un líquid miscible obtingut mitjançant fermentació acètica del vi i dels seus subproductes com la brisa. També pot procedir d'altres productes similars com la sidra i el malt. Té un important ús gastronòmic com a condiment i com a conservant.
Dites populars
- Agafen més mosques amb una gota de mel que amb un barril de vinagre.[1]
- De bon vi, bon vinagre.[2]
- El nostre fill Roc no és fel, ni vinagre, ni arrop[3]
- El vinagre, com més agre millor, però que el gasti el senyor rector.[2]
- El vinagre fa mal al vi.[1]
- El vinagre fa tornar magre.[2]
- Encara no és a la carabassa i ja es torna vinagre.[1]
- L'aire el vi fa tornar vinagre.[3]
- L'enciam, ben salat, força vinagre, ben oliat, per mans de boig remenat.[3]
- L'enciam salat, poc vinagre i ben oliat.[3]
- La cremadura amb vinagre es cura.[3]
- La fam fa dolç el vinagre.[3]
- La lletugeta va mal, sense oli, vinagre, pebre i sal.[3]
- Mel amb vinagre cura el mal, però és mal aspre.[3]
- Més s'abasta amb una ditada de mel que amb una arrova de vinagre.[2]
- Més val bon vinagre que mal vi.[1]
- No és amb vinagre que s'agafen les mosques.[2]
- Per l'agost, val més el vinagre que el most.[3]
- Quan la set t'apreti fort de la calor, no et carreguis d'aigua i glopeja-la amb vinagre o llimó.[2]
- Raïm mulllat, per vinagre aprofitat.[3]
- Sal i vinagre, cura de lladre.[2]
- Si no vols tenir poagre, ni una gota de vinagre.[2]
Frases fetes
- No haver de mester untar els queixals de vinagre per a menjar.[1]
- Fer cara de vinagre.[1]
- Predicar consciència i vendre vinagre.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Viladot-Puig, J. El Refranyer de Joan Viladot. Lleida: Pagès editors, 2003. ISBN 849779074X.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 307-333. ISBN 842974519X.