John Fitzgerald Kennedy

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: John F. Kennedy)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
John Fitzgerald Kennedy
John Fitzgerald Kennedy
Retrat oficial de John F. Kennedy
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons
Wikisource-logo.svg Obres a Viquitexts

John Fitzgerald Kennedy (Brookline, Massachusetts, 29 de maig de 1917 — Dallas, Texas, 22 de novembre 1963) va ser el 35è president dels Estats Units d'Amèrica (1961-1963).

Cites[modifica]

  • Aquells que fan impossible una revolució pacífica, faran inevitable una revolució violenta.[1]
(en anglès) Those who make peaceful revolution impossible will make violent revolution inevitable.
Discurs del 1r Aniversari de l'Aliança per al Progrés (Washington), 13 de març de 1962.
  • Fem servir el temps com a eina, no com a vehicle.[2]

Discurs inaugural com a president dels Estats Units d'America (1961)[modifica]

Recull de cites del discurs inaugural de John F. Kennedy, com a 35è president dels Estats Units d'Amèrica, fet a Washington el 20 de gener de 1961.

  • Celebrem avui no la victòria d'un partit sinó un acte de llibertat, símbol d'un final com d'un principi, que significa tant una renovació com un canvi.[3]
(en anglès) We observe today not a victory of party but a celebration of freedom -symbolizing an end as well as a beginning- signifying renewal as well as change.
  • En el passat, aquells que insensatament cercaven el poder calvalcant al llom d'un tigre acabaren dins d'ell.[3]
(en anglès) In the past, those who foolishly sought power by riding the back of the tiger ended up inside.
  • Compatriotes meus, no pregunteu allò que el vostre país pot fer per vosaltres; pregunteu més aviat allò que vosaltres podeu fer pel país.[4]
(en anglès) My fellow Americans: ask not what your country can do for you – ask what you can do for your country.[3]
  • Ciutadans del món, no pregunteu què pot fer Amèrica per vosaltres sinó què podem fer junts per la llibertat de l'home.[4]
(en anglès) My fellow citizens of the world: ask not what America will do for you, but what together we can do for the freedom of man.[3]

Discurs a la Universitat de Rice (1962)[modifica]

Recull de cites del discurs a la Universitat de Rice, donat el 12 de setembre de 1962, sobre el futur de l'exploració espacial dels Estats Units d'Amèrica:[5]

Apollo 15 a la Lluna
Hem decidit anar a la Lluna en aquesta dècada i afrontar altres reptes, no perque siguin fàcil sinò perquè són difícils.
  • Quan més augmenta el nostre coneixement, més es revela la nostra ignorància.
(en anglès) The greater our knowledge increases, the greater our ignorance unfolds.
  • L'exploració de l'espai continurà endavant, si participem o no en ella, i és una de les grans aventures de tots el temps, i cap nació que vulgui ser líder d'altres nacions pot plantejar-se quedar-se enrera en la cursa de l'espai.
(en anglès) The exploration of space will go ahead, whether we join in it or not, and it is one of the great adventures of all time, and no nation which expects to be the leader of other nations can expect to stay behind in the race for space.
  • Hem decidit anar a la Lluna. Hem decidit anar a la Lluna en aquesta dècada i afrontar altres reptes, no perque siguin fàcil sinò perquè són difícils, perquè aquesta meta servirà per organitzar i mesurar el millor de les nostres energies i habilitats, perquè aquest desafiament és un dels que volem aceptar, que no estem disposats a posposar i que tenim la intenció de guanyar, juntament amb els altres també.
(en anglès) We choose to go to the moon. We choose to go to the moon in this decade and do the other things, not because they are easy, but because they are hard, because that goal will serve to organize and measure the best of our energies and skills, because that challenge is one that we are willing to accept, one we are unwilling to postpone, and one which we intend to win, and the others, too.
  • Fa molts anys el gran explorador britanic George Mallory, que va morir a l'Everest, li van preguntar per què volia escalar-lo. Va dir: "Perquè està allà". Doncs bé, l'espai esta allà, i l'escalarem; la Lluna i els altres planetes també estan allà i les noves esperances de coneixement i pau també hi són allà. Per tant, quan ens fem a la mar demanarem la benedicció de Déu en l'aventura més arriscada, perillosa i gran en la que l'home s'ha embarcat mai.
(en anglès) Many years ago the great British explorer George Mallory, who was to die on Mount Everest, was asked why did he want to climb it. He said, "Because it is there." Well, space is there, and we're going to climb it, and the moon and the planets are there, and new hopes for knowledge and peace are there. And, therefore, as we set sail we ask God's blessing on the most hazardous and dangerous and greatest adventure on which man has ever embarked.

Ich bin ein Berliner (1963)[modifica]

Ich bin ein Berliner.

"Ich bin ein Berliner" (en català, Jo sóc berlinès)[6] és una citació cèlebre del discurs del president americà John F. Kennedy en la seva visita a Berlín Oest, el 26 de juny de 1963. Aquesta frase tenia per objectiu mostrar el suport i la solidaritat dels Estats Units als ciutadans de l'Alemanya de l'Oest, i sobretot als berlinesos. Berlín Oest era en efecte inserida als territoris comunistes en aquesta època, i el mur de Berlín separava la ciutat en dos.

  • Fa dos mil anys la frase més gloriosa era civis romanus sum. Avui, en el món de la llibertat, la frase més gloriosa és "Ich bin ein Berliner".[7]
(en anglès) Two thousand years ago the proudest boast was "civis Romanus sum". Today, in the world of freedom, the proudest boast is "Ich bin ein Berliner!".
  • Tots els homes lliures, sigui quin sigui l'indret on viuen, són ciutadans de Berlín, i, en tant que home lliure, estic orgullós de les paraules: "Ich bin ein Berliner!"[7]
(en anglès) All free men, wherever they may live, are citizens of Berlin, and, therefore, as a free man, I take pride in the words "Ich bin ein Berliner".

Referències[modifica]

  1. Kennedy, John F. «Address on the first Anniversary of the Alliance for Progress». The American Presidency Project. Gerhard Peters, 13 de març de 1962. [Consulta: 12 abril 2012].
  2. Bosch, Xavier. «Silenci». Avui. Barcelona: Diari Avui, 13 d'agost de 2007. [Consulta: 12 abril 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Kennedy, John F.. «John F. Kennedy's Inaugural Address» (en anglès). Washington: United States Federal Government, 20 de gener de 1961. [Consulta: 12 abril 2012].
  4. 4,0 4,1 Figueras, Enric. «Per Catalunya, la llibertat i la democràcia». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 7 de maig de 2010. [Consulta: 12 abril 2012].
  5. Kennedy, John F.. «Address at Rice University on the Nation's Space Effort». Columbia Point, Boston: John F. Kennedy - Presidential Library and Museum, 12 de setembre de 1962. [Consulta: 20 novembre 2013].
  6. «Un Kennedy de cartró pedra». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 24 de juliol de 2008. [Consulta: 12 abril 2012].
  7. 7,0 7,1 Kennedy, John F.. «Ich bin ein Berliner» (en anglès). Washington: United States Federal Government, 26 de juny de 1963. [Consulta: 12 abril 2012].

Enllaços externs[modifica]