Vés al contingut

Josep Irla i Bosch

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Josep Irla)
Infotaula de personaJosep Irla i Bosch
Josep Irla
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)
24 d'octubre de 1874
Mort Sant Rafèu (França)
19 de setembre de 1958 (83 anys)
Ocupació Polític i empresari
Modifica dades a Wikidata

Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958) fou un polític català i President de la Generalitat de Catalunya. Darrer President del Parlament de Catalunya (1938), després de l'afusellament de Lluís Companys assumí la presidència de la Generalitat de Catalunya en l'exili (1940-1954).

  • No vaig portar res d'Espanya, tot quedà allà, no sé la sort que ha tingut, i vingueren arrossegats per mi nou de la família.[1]
Carta a Felip Calvet (Cogolin, Provença) sobre la seva vida a l'exili, 2 de desembre de 1941.
  • Fem vots perquè tots els demòcrates catalans siguin ben units, en una veritable germanor, en el moment de la restauració de les llibertats de Catalunya, per a mantenir els seus drets, dins d’un nou món de Llibertat, Democràcia i Justícia.[2]
Carta a Jaume Creus (Cogolin, Provença) sobre el futur polític de Catalunya, 12 de gener de 1945.
  • L'obra de la Generalitat no pot sofrir cap interrupció i continuarà exercint-se amb l'esperit patriòtic de sempre.[3]
Declaració sobre la continuació de l'obra de la Generalitat a l'exili, després de la dissolució del seu govern, 22 de gener de 1948.
  • Cada dia veig més lluny l'estrella que ha d'il·luminar nostre sòl, els ideals s'han esfumat, i per ara no trobo en el món homes en condicions de portar el regne de la justícia humana.[4]
Carta a Lluís Martí (Sant Rafael, Provença), 1 de gener de 1957.

Discurs inaugural com a President del Parlament de Catalunya (1938)

[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del discurs de regraciament de Josep Irla com a President del Parlament de Catalunya l'1 d'octubre de 1938:

  • Per més esforços que fes no podria dissimular l'emoció que m'ha causat la voluntat vostra, la vostra decisió de nomenar-me President del Parlament de Catalunya. Per què he d'ésser jo qui ha rebut aquest homenatge i aquesta responsabilitat?[5]
  • Érem, som i serem republicans i catalanistes, perquè som liberals, perquè és un sentiment de la nostra ànima que ens ha dut a sentir i a conèixer les necessitats del nostre poble.[3]
  • La República i Catalunya tenen la porta oberta a totes les reivindicacions polítiques, econòmiques i socials que han d'ésser els fonaments d'aquesta nova societat que tots sentim, que tots volem i que estem disposats al màxim sacrifici per a veure-la realitzada.[5]
  • Avui, els meus amics, els parlamentaris de Catalunya, acaben de nomenar-me per a ésser el seu President. Des d'ací, des d'aquest lloc, vull dir-vos: per la República, per Catalunya, per la victòria, aquí em teniu.[5]

Citacions sobre Josep Irla

[modifica | modifica el codi]
  • Darrere l'aspecte aparentment modest de l'Irla, hi ha una càtedra de reflexió i de bon sentit.[3]
Opinió de Pompeu Fabra sobre Josep Irla

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Jiménez, Ángel. «Exili i repressió contra els béns de la família de Josep Irla (1939-1951)». Revista de Girona p. Núm. 183, p. 82-87. Girona: Diputació de Girona, 1997. [Consulta: 7 març 2012].[Enllaç no actiu]
  2. «Les frases més significatives de la correspondència Jaume Creus-Joan Casanovas-Josep Irla». Revista de Girona. Manresa: Associació Memòria i Història de Manresa, 2012. Arxivat de l'original el 1332153535. [Consulta: 7 març 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Fundació Josep Irla - Biografia». Barcelona: Fundació Josep Irla, cop. 2012. Arxivat de l'original el 1455370111. [Consulta: 6 març 2012].
  4. Jiménez, Ángel «Memòria de Josep Irla i Bosch». Revista de Girona. Diputació de Girona, Núm. 191, (novembre-desembre 1998), pàg. 7-8 [Consulta: 7 març 2012].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Diari de Sessions. Sessió del dia 1. d'octubre del 1938». Parlament de Catalunya, 1938. [Consulta: 6 desembre 2015].

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]