Vés al contingut

Ovella

De Viquidites
Infotaula taxonòmicaOvella
Ovelles
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Espècie a Viquiespècies
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

L'ovella (Ovis aries), també anomenada moltó i xot, és un mamífer remugant de la subfamília dels ovins, de la família dels bòvids, actualment només conegut en forma domèstica. La seva cria fins a l'edat d'un any s'anomena anyell.

  • És propi d'un bon pastor esquilar el seu ramat, però no d'escorxar-lo.[1]
(en llatí) Boni pastoris esse tondere pecus, non deglubere.
Vides dels dotze cèsars. Tiberi. Calígula (De Vitis Caesarum. Tiberius. Caligula). — Claudi Neró Tiberi
Resposta de Tiberi a una petició d'augmentar els impostos a les províncies

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
Estable d'Eugène Verboeckhoven
Per Nadal, cada ovella al seu corral.
A Ewe with Lambs and A Heron Beside A Loch
L'ovella esgarriada ha d'ésser més estimada.
Hirt und Schafherde in Weidelandschaft (1892)
Una mala ovella tot el ramat llança a perdre.
Schäferpaar mit Herde in Weidelandschaft
Nadal sense lluna, cent ovelles tornen una.
  • A l'ovella prenyada fes-la anar sempre cansada.[2]
  • Any de bolet, any d'ovelles esguerrades.[3]
  • Bona ovella, bona braga.[2]
  • Cada ovella amb sa parella.[2]
  • Capellà i moltó, van guiats de bon pastor.[2]
  • De corders n'escapa algun; però d'ovelles, cap.[3]
  • De la carn, el moltó, i del bolet el rovelló.[3]
  • Donar sal a les ovelles en divendres és la desgràcia del ramat.[4]
  • El bon pastor, ton les ovelles i no les escorxa.[2]
  • El pastor no es deu tornar com ses ovelles.[2]
  • L'ovella baciva prompte s'esquiva.[2]
  • L'ovella del pastor mai mor.[3]
  • L'ovella esgarriada ha d'ésser més estimada.[2]
  • L'ovella, lluny del pastor.[2]
  • L'ovella més dolenta caga dins la ferrada.[2]
  • Lo mateix mor l'ovella que el corder.[3]
(var.) Tant mor el corder com l'ovella.[2]
  • Moltons per fer doblons.[2]
  • Moren més xais que moltons.[2]
  • Nadal sense lluna, cent ovelles tornen una.[2]
  • No tota ovella fa igual parella.[2]
  • Ovella beladora, de fam és patidora.[2]
  • Ovella magra, anyell gras.[2]
  • Ovella manyaga, de tota popa mama.[2]
  • Ovella nana i petarrella, a cent anys serà anyella.[2]
  • Ovella que bela, no beu.[2]
  • Ovella que bela, perd bocí.[2]
  • Ovella que bela, sempre perd algun mossec.[2]
  • Ovella que està farta, de la cua se'n fa manta.[2]
  • Ovella ronyosa embruta el ramat.[2]
  • Per a no perdre l'ovella, penja-li al coll una esquella.[2]
  • Per casar filles donzelles no venguis moltons ni ovelles.[2]
  • Per Nadal, cada ovella al seu corral.[2]
  • Per Nadal el bon pastor va a adorar amb el seu moltó.[2]
  • Petita ovella, cada any és anyella.[2]
  • Quan neix l'ovella, neix qui menja d'ella.[2]
  • Qui ha perdut l'ovella, cerca l'esquella.[2]
  • Qui se n'ix de la llenya d'alzina i se n'ix de la carn de moltó, se n'ix de la raó.[2]
  • Qui se n'ix del moltó, se n'ix de la raó.[2]
  • Qui té ovelles pel febrer, les dóna per un diner.[4]
  • Qui té ovelles té pells.[2]
  • Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles.[3]
  • Ramadà de moltó, de xerri fa pudor.[2]
  • Res em dóna més quimera que una ovella xormera.[2]
  • Se xulla una ovella, i l'altra el seu torn espera.[2]
  • Tots els ramats s'assemblen.[2]
  • Una mala ovella tot el ramat llança a perdre.[2]

Dites relacionades amb altres animals

[modifica | modifica el codi]
The last British Wolf
L'ovella amb els llops no fan parella.
  • Abella, ovella o església, si vols riquesa.[2]
  • Abelles i ovelles, no estigues mai sense elles.[3]
  • Any d'ovelles, any d'abelles.[2]
  • Cabres, lleons i ovelles fan males parelles.[5]
  • Cada ovella en té prou del seu anyell, i cada vaca del seu vedell.[2]
  • Cap d'ovella i garres de llop.[2]
  • D'ovelles ni abelles no te'n meravelles.[2]
  • De la mar, el bon peixó, i de la terra, el bon moltó.[2]
  • Gallina i moltó, olla de festa major.[2]
  • L'ovella amb els llops no fan parella.[2]
  • La pols que alcen els moltons serveix d'aiguardent al llop.[2]
  • Lleons i ovelles fan males parelles.[5]
  • Llop amb pell d'ovella, mai no porta esquella.[2]
  • Ovella de molts, el llop se la menja.[3]
  • Ovella sense pastor, el llop se la menja.[3]
  • Ovelles comptades, el llop se les menja.[2]
  • Ovelles i abelles, en terres teves te les veges.[2]
  • Ovelles i abelles en tes deveses.[2]
  • Ovelles sense guardià, el llop se les menjarà.[2]
  • Parlar d'ovella i mossegar de llop.[2]
  • Per l'Ascensió, el llop se'n porta el millor moltó.[2]
  • Qui es fa ovella, el llop se'l menja.[3]
  • Tant mor el corder com l'ovella.[2]
  • Vaca i moltó, olla de senyor.[2]

Embarbussaments

[modifica | modifica el codi]
  • Una ovella serella, / merella, llanuda, / llanà, capidescoronà, / ha criat un corder / serell, merell, / llanut, llanat, / capidescoronat. / Si l'ovella / no haguera sigut serella, / merella, llanuda, / llanà, capidescoronà, / el corder no haguera sigut / serell, merell, / llanut, llanat, / capidescoronat.[6]
(var.) Una ovella, / serella, / merella, llanuda, / llanada cap i coronada / tenia sis corderets / serells, merells, / llanuts, llanats, / cap i coronats. / Si la ovella / no haguera sigut serella, / merella, llanuda, / llanada cap i coronada, / els seus corderets no haurien sigut / serells, merells, / llanuts, llanats, / cap i coronats.[7]

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
  • Parlar d'ovella i mossegar de llop.[3]
(var.) Cap d'ovella i garres de llop.
Frase feta Ésser hipòcrita.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Suetoni. Vides dels Dotze Cèsars. Volum III. Tiberi. Calígula. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1967. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 2,31 2,32 2,33 2,34 2,35 2,36 2,37 2,38 2,39 2,40 2,41 2,42 2,43 2,44 2,45 2,46 2,47 2,48 2,49 2,50 2,51 2,52 2,53 2,54 2,55 2,56 Amades, 1932.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Ovella». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. 4,0 4,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  5. 5,0 5,1 Parés i Puntas, 1999.
  6. Jordà Mulet, Juli. Paraules en xarxa. València: l'autor, 2014. ISBN 978-84617-0847-5. 
  7. «Una ovella, serella». http://www.cuentocuentos.net.+Arxivat de l'original el 1426385703. [Consulta: 20 desembre 2014].

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.