Ovella: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Dites populars: +dita |
|||
Línia 36: | Línia 36: | ||
| notes = |
| notes = |
||
| refs = <ref name="alcover" /> |
| refs = <ref name="alcover" /> |
||
}} |
|||
{{Dita |
|||
| dita = Donar [[sal]] a les ovelles en [[divendres]] és la desgràcia del [[ramat]]. |
|||
| notes = |
|||
| refs = <ref name=5milrefranys/> |
|||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
Revisió del 19:36, 23 ago 2015
Ovelles | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Espècie a Viquiespècies | |
Multimèdia a Commons | |
L'ovella (Ovis aries), també anomenada moltó i xot, és un mamífer remugant de la subfamília dels ovins, de la família dels bòvids, actualment només conegut en forma domèstica. La seva cria fins a l'edat d'un any s'anomena anyell.
Citacions
- (en llatí) Boni pastoris esse tondere pecus, non deglubere.
- Vides dels dotze cèsars. Tiberi. Calígula (De Vitis Caesarum. Tiberius. Caligula). — Claudi Neró Tiberi
- Resposta de Tiberi a una petició d'augmentar els impostos a les províncies
- Vides dels dotze cèsars. Tiberi. Calígula (De Vitis Caesarum. Tiberius. Caligula). — Claudi Neró Tiberi
Dites populars
- Any de bolet, any d'ovelles esguerrades.[2]
- De corders n'escapa algun; però d'ovelles, cap.[2]
- De la carn, el moltó, i del bolet el rovelló.[2]
- Donar sal a les ovelles en divendres és la desgràcia del ramat.[3]
- L'ovella del pastor mai mor.[2]
- Lo mateix mor l'ovella que el corder.[2]
- Qui té ovelles pel febrer, les dóna per un diner.[3]
- Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles.[2]
Vocabulari dels pastors (1932)
Recull de dites populars del llibre Vocabulari dels pastors, publicat l'any 1932 per Joan Amades:
- A l'ovella prenyada fes-la anar sempre cansada.[4]
- El bon pastor, ton les ovelles i no les escorxa.[4]
- Bona ovella, bona braga.[4]
- Cada ovella amb sa parella.[4]
- Capellà i moltó, van guiats de bon pastor.[4]
- El pastor no es deu tornar com ses ovelles.[4]
- L'ovella baciva prompte s'esquiva.[4]
- L'ovella esgarriada ha d'ésser més estimada.[4]
- L'ovella, lluny del pastor.[4]
- L'ovella més dolenta caga dins la ferrada.[4]
- Moltons per fer doblons.[4]
- Moren més xais que moltons.[4]
- Nadal sense lluna, cent ovelles tornen una.[4]
- No tota ovella fa igual parella.[4]
- Ovella beladora, de fam és patidora.[4]
- Ovella magra, anyell gras.[4]
- Ovella manyaga, de tota popa mama.[4]
- Ovella nana i petarrella, a cent anys serà anyella.[4]
- Ovella que bela, no beu.[4]
- Ovella que bela, perd bocí.[4]
- Ovella que bela, sempre perd algun mossec.[4]
- Ovella que està farta, de la cua se'n fa manta.[4]
- Ovella ronyosa embruta el ramat.[4]
- Per a no perdre l'ovella, penja-li al coll una esquella.[4]
- Per casar filles donzelles no venguis moltons ni ovelles.[4]
- Per Nadal, cada ovella al seu corral.[4]
- Per Nadal el bon pastor va a adorar amb el seu moltó.[4]
- Petita ovella, cada any és anyella.[4]
- Quan neix l'ovella, neix qui menja d'ella.[4]
- Qui ha perdut l'ovella, cerca l'esquella.[4]
- Qui se n'ix de la llenya d'alzina i se n'ix de la carn de moltó, se n'ix de la raó.[4]
- Qui se n'ix del moltó, se n'ix de la raó.[4]
- Qui té ovelles té pells.[4]
- Ramadà de moltó, de xerri fa pudor.[4]
- Res em dóna més quimera que una ovella xormera.[4]
- Se xulla una ovella, i l'altra el seu torn espera.[4]
- Tots els ramats s'assemblen.[4]
- Una mala ovella tot el ramat llança a perdre.[4]
Dites relacionades amb altres animals
- Abelles i ovelles, no estigues mai sense elles.[2]
- Cabres, lleons i ovelles fan males parelles.[5]
- Lleons i ovelles fan males parelles.[5]
- Ovella de molts, el llop se la menja.[2]
- Ovella sense pastor, el llop se la menja.[2]
- Qui es fa ovella, el llop se'l menja.[2]
Vocabulari dels pastors (1932)
Recull de dites populars relacionades amb l'ovella i altres animals del llibre Vocabulari dels pastors:
- Abella, ovella o església, si vols riquesa.[4]
- Any d'ovelles, any d'abelles.[4]
- Cada ovella en té prou del seu anyell, i cada vaca del seu vedell.[4]
- Cap d'ovella i garres de llop.[4]
- D'ovelles ni abelles no te'n meravelles.[4]
- De la mar, el bon peixó, i de la terra, el bon moltó.[4]
- Gallina i moltó, olla de festa major.[4]
- L'ovella amb els llops no fan parella.[4]
- La pols que alcen els moltons serveix d'aiguardent al llop.[4]
- Llop amb pell d'ovella, mai no porta esquella.[4]
- Ovelles comptades, el llop se les menja.[4]
- Ovelles i abelles, en terres teves te les veges.[4]
- Ovelles i abelles en tes deveses.[4]
- Ovelles sense guardià, el llop se les menjarà.[4]
- Parlar d'ovella i mossegar de llop.[4]
- Per l'Ascensió, el llop se'n porta el millor moltó.[4]
- Tant mor el corder com l'ovella.[4]
- Vaca i moltó, olla de senyor.[4]
Embarbussaments
- Una ovella serella, / merella, llanuda, / llanà, capidescoronà, / ha criat un corder / serell, merell, / llanut, llanat, / capidescoronat. / Si l'ovella / no haguera sigut serella, / merella, llanuda, / llanà, capidescoronà, / el corder no haguera sigut / serell, merell, / llanut, llanat, / capidescoronat.[6]
- (var.) Una ovella, / serella, / merella, llanuda, / llanada cap i coronada / tenia sis corderets / serells, merells, / llanuts, llanats, / cap i coronats. / Si la ovella / no haguera sigut serella, / merella, llanuda, / llanada cap i coronada, / els seus corderets no haurien sigut / serells, merells, / llanuts, llanats, / cap i coronats.[7]
Frases fetes
- Parlar d'ovella i mossegar de llop.[2]
- Ésser hipòcrita.
- Cap d'ovella i garres de llop.[2]
- Ésser hipòcrita.
Referències
- ↑ Suetoni. Vides dels Dotze Cèsars. Volum III. Tiberi. Calígual. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1967.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Ovella». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 4,25 4,26 4,27 4,28 4,29 4,30 4,31 4,32 4,33 4,34 4,35 4,36 4,37 4,38 4,39 4,40 4,41 4,42 4,43 4,44 4,45 4,46 4,47 4,48 4,49 4,50 4,51 4,52 4,53 4,54 4,55 4,56 Amades, Joan. Vocabulari dels pastors. Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932, p. 223-240.
- ↑ 5,0 5,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ Jordà Mulet, Juli. Paraules en xarxa. València: l'autor, 2014. ISBN 978-84617-0847-5.
- ↑ «Una ovella, serella». http://www.cuentocuentos.net.+[Consulta: 20 desembre 2014].