Llebeig: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 62: | Línia 62: | ||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = Quan bufa el llebeig, neu darrere veig. |
| dita = Quan bufa el llebeig, neu darrere veig. |
||
| notes = |
|||
| refs = <ref name="pares" /> |
|||
}} |
|||
{{Dita |
|||
| dita = Tramontanella mòrta, llebeig a la porta. |
|||
| notes = |
| notes = |
||
| refs = <ref name="pares" /> |
| refs = <ref name="pares" /> |
||
| Línia 135: | Línia 140: | ||
<ref name="pares">{{Parés}}</ref> |
<ref name="pares">{{Parés}}</ref> |
||
<ref name="alcover">{{Alcover-Moll}}</ref> |
<ref name="alcover">{{Alcover-Moll}}</ref> |
||
<ref name="marti">{{Ref-llibre | cognom = Martínez i Martínez |nom=Francesc |títol=Folklore Valencià. Còses de la meua tèrra. |editorial=Imprenta Diana |lloc=València |data=1947 |isbn=|pàgines=196}}</ref> |
|||
}} |
}} |
||
Revisió del 09:39, 29 ago 2015
 Juno demanant a Èol que alliberi els vents (1769) de François Boucher | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 |
El llebeig, també anomenat garbí, és el vent que ve del sud-oest, originat pel gir de la marinada a la tarda en alguns sectors de la costa catalana.
Dites populars
- A fort garbí, estigue't aquí.[1]
- De llebeig, aigua no en veig.[1]
- Garbí, l'aigua és ací.[1]
- Garbinada d'hivern, dia d'infern.[1]
- El llebeig és l'alcavot de la tramuntana.[1]
- El llebeig les mou i el llevant les plou.[1]
- El llebeig no falla mai.[1]
- El llebeig porta la gerra al cul.[1]
- Es llebeig és home d'es capvespre.[1]
- Es llebeig és sa clau d'es temps.[1]
- Quan bufa el llebeig, neu darrere veig.[1]
- Tramontanella mòrta, llebeig a la porta.[1]
- Tronada al matí, la tarda garbí.[1]
- (var.) Tronada al matí, vesprada, garbí.[1]
Diccionari català-valencià-balear (1926-1962)
Recull de dites populars del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll:
- Bufa el garbí, l'aigua és aquí.[2]
- Garbí a l'hivern, boca d'infern.[2]
- El garbí, a les set se'n va a dormir.[2]
- El garbí les mou i el llevant les plou.[2]
- El llebeig la mou, i el llevant la plou.[2]
- Llebeig, aigua veig.[2]
- Llebeig? Mariner, perdut et veig.[2]
- Llebeig per a sopar, aigua per a esmorzar.[2]
- Pluja de garbí, para-li el bací.[2]
- Vent de garbí, bufa allà i pega ací.[2]
- Vent de garbí, marits aquí; vent de llevant, marits se'n van.[2]
- Vent de garbí, ni al vespre ni al matí.[2]
- Vent de garbí, no te n'adones i ja és ací.[2]
- Vent de llebeig, molta mar i peix fresc.[2]
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Llebeig». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
<ref> amb el nom "marti" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
| |||||||||
_-_WGA2772.jpg)
