Embriaguesa
Aparença
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Detalls | |
Tipus | Intoxicació, efectes curt-termini de l'alcohol i intoxicació |
L'embriaguesa, també coneguda com a intoxicació alcohòlica o borratxera, és un estat psicològic causat per un alt nivell d'etanol (alcohol) en sang d'una persona o animal. Els símptomes més comuns d'una intoxicació alcohòlica inclouen dificultat de parla, eufòria, trastorns de l'equilibri, pèrdua de coordinació muscular (atàxia), enrogiment facial, vòmits, ulls vermells, reducció de la inhibició i comportament erràtic. En casos severs, pot causar un coma o la mort.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A l'embriac fi, no li basta l'aigua ni tampoc lo vi.[1]
- Aiguardent i vi, borratxo fi.[2]
- Alicantí borratxo i fi.[3]
- Beure amb porró no fa borratxo.[4]
- Borratxos, farts i llaminers, no viuen bons, ni moren vells.[5]
- El borratxo valent se'n va del vi a l'aiguardent.[6]
- El vi de casa no emborratxa.[7]
- Hisenda de borratxo, para a la taverna.[8]
- L'arròs i el gaspatxo volen foc de borratxo.[9]
- L'home borratxo que no sigui taverner i que vi no culli.[10]
- La dona borratxa i el vi al celler, no pot ser.[5](Valls)
- Sopes i vi, no emborratxen, però escalfen.[11]
- Teixidor, gandul i borratxo.[10]
- Traginer de vi no ha d'ésser borratxo.[12]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Anar borratxo.
- Estar begut.[14]
- (var.) Anar begut.[14]
- Estar embriac.
- Portar-ho tot ple.[16]
- Anar borratxo.
- Estar embriac.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «embriac». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «aiguardent». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 159-162, Vol. 3. Sector meridional.
- ↑ Amades, 1938.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «borratxo». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 6,0 6,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 16 desembre 2024].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «vi». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «hisenda». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «arròs». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 10,0 10,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sopa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Pàmies i Riudor, 2012, p. 167.
- ↑ 14,0 14,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «begut». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 15,0 15,1 «Sopa». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 abril 2014].
- ↑ Prous i Vila, 1991.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. El Porró. Barcelona: La Neotípia, 1938 [Consulta: 1549572007].
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Prous i Vila, Josep Maria. El vocabulari dels pescadors de Cambrils. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 84-604-0116-2.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.