Olivera

Olivera
	Oliveres europees
Projectes germans
	Article a la Viquipèdia
	Espècie a Viquiespècies
	Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie	Olea europaea
Regne	planta
Distribució

L'olivera, oliu, oliver (Olea europaea) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. De 5 a 12 m d'alt, de soca i tronc gruixuts, de fulles lanceolades, rígides i enteres, de flors blanques i petites, agrupades en ramells axil·lars, i de fruits en drupa el·lipsoïdal, primerament verds i finalment negres.

Citacions

Símbol de pau l'oliver entre 'ls arbres lo primer.^[1]

(en llatí) Olea prima omnium arborum est.

— Luci Juni Moderat Columel·la

Dites populars

Al gener, l'oli és a l'oliver.^[2]

(var.) L'aigua de giner, posa l'oli en l'oliver.^[2]

Cal l'oliver escatir per ferlo mes produhir.^[1](català antic)
El porc i n'Oliver cuinen molt bé.^[2]
El vent de gener, porta l'oliva a l'oliver.^[2]
Els estornells van cent vegades a un oliver i no el deixen fins que no hi deixen res.^[3]
En lo terreno lleuger hi va mol bè l' oliver.^[1](català antic)
Foc d'oliver, foc de cavaller.^[2]
L' olivaró ja plantat al instant sia regat, y en los dos estius següents tornarhi, si son ardents.^[1](català antic)
L'oliver, fes-li mal i et darà bé.^[2]
L'oliver, qui el planta, no se'n veu re.^[2]
La calçada de Sant Miquel fa arribar l'oliver al cel.^[4]
La flor de l'oliver ha de caure al plat del garber.^[2]
El dia de la Mare de Déu de març s'emprenyen les oliveres.^[5]
Ni del fret ni del calor vol l'oliver lo rigor.^[1](català antic)
Net d' herbas deus procupar sia sempre l' olivar.^[1](català antic)
Olivera, amor vertadera.^[2]
Olivera de barquera, no fa quartera i la fa corquera.^[2]
Olivera de ton avi, i figuera de ton pare, i vinya de tu mateix.^[2]

(var.) Oliver, de ton padrí; de ton pare, el castanyer; i el morer, de tu mateix.^[2]

Olivera plantada pel novembre mai no menteix.^[6]
Olivera que estàs prop de camí, ni tu faràs oli ni jo faré vi.^[2]
Olivera vella, destral amb ella.^[2]
Per Sant Pere, juny arrera; posa't sota l'olivera: una ençà, una enllà, ves-te'n a casa que prou n'hi ha.^[2]
Per Santa Caterina, l'oli és a l'oliva.^[2]
Qualsevol del oliver pot obtenir bon planter.^[1](català antic)
Quant es gros l' olivaró se deu fer sa plantació.^[1](català antic)
Quant se planta un olivar líneas rectas deus formar.^[1](català antic)
Qui cull l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'oliver.^[2]

(var.) Qui cull l'oliva ans del gener, deixa l'oli a l'oliver, però el troba l'any qui ve.^[2]

Si vols mal a ta muller, dóna-li llenya de figuera o de noguer, i si la vols bé, dóna-la-hi d'alzina o d'oliver.^[4]
Tot olivar estragat ben menat s' es reparat.^[1](català antic)

Frases fetes

Esser tocat de l'olivera grossal.^[2]

Ésser molt beneit.

Llàstima que no et duguen a rodar l'olivera!^[2]

Es diu d'algú que el consideren molt estúpid.

Referències

↑ ^1,00 ^1,01 ^1,02 ^1,03 ^1,04 ^1,05 ^1,06 ^1,07 ^1,08 ^1,09 Fages de Romá, 1849, p. 82-97.
↑ ^2,00 ^2,01 ^2,02 ^2,03 ^2,04 ^2,05 ^2,06 ^2,07 ^2,08 ^2,09 ^2,10 ^2,11 ^2,12 ^2,13 ^2,14 ^2,15 ^2,16 ^2,17 ^2,18 ^2,19 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «olivera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ Carretero Serra, 2022, p. 189-190.
↑ ^4,0 ^4,1 Parés i Puntas, 1999.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «març». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ Correas; Gargallo, 2003.

Bibliografia

Carretero Serra, Andreu. Els Noms dels ocells en el llenguatge popular català. Barcelona: Cossetània, 2022 (El Tinter (Cossetània) ; 174). ISBN 9788413562308.
Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
Fages de Romá, Narcís. Cartilla rural en aforismes catalans, basada en las reglas donadas per los mes classichs agrónomos antichs y moderns, nacionals y estrangers, y en las observacions y prácticas dels millors cultivadors. Figueres: Imp. y Llibrería de Gregori Matas de Bodalles, 1849.
Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.

[FOOTNOTEFages_de_Romá184982-97-1] 1,00 ^1,01 ^1,02 ^1,03 ^1,04 ^1,05 ^1,06 ^1,07 ^1,08 ^1,09 Fages de Romá, 1849, p. 82-97.

[alcover-2] 2,00 ^2,01 ^2,02 ^2,03 ^2,04 ^2,05 ^2,06 ^2,07 ^2,08 ^2,09 ^2,10 ^2,11 ^2,12 ^2,13 ^2,14 ^2,15 ^2,16 ^2,17 ^2,18 ^2,19 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «olivera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[FOOTNOTECarretero_Serra2022189-190-3] Carretero Serra, 2022, p. 189-190.

[FOOTNOTEParés_i_Puntas1999-4] 4,0 ^4,1 Parés i Puntas, 1999.

[5] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «març». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[FOOTNOTECorreasGargallo2003-6] Correas; Gargallo, 2003.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]