Vés al contingut

Raül Romeva i Rueda

De Viquidites
Infotaula de personaRaül Romeva i Rueda
Raül Romeva (2014)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Madrid
12 de març de 1971 (53 anys)
Ocupació Polític, professor d'universitat, assagista, analista i casteller
Modifica dades a Wikidata

Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març de 1971) és un analista i polític català. Fou diputat al Parlament Europeu representant Iniciativa per Catalunya Verds entre els anys 2004 i 2014, i cap de llista per Barcelona de la coalició Junts pel Sí a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, entre altres.

Com a representant de la UNESCO a Sarajevo i supervisor de l'OSCE

[modifica | modifica el codi]
  • Si guanya la guerra un projecte polític racista com el de Milosevic i Karadzic tots perdrem. Jo no lluito per un Estat, sinó per una manera d'entendre les relacions internacionals basada en la multiculturalitat. I això ho faré a Sarajevo, a França o a Catalunya.[1]
(en castellà) Si gana la guerra un proyecto político racista como el de Milosevic y Karadzic todos perderemos. Yo no lucho por un Estado, sino por una manera de entender las relaciones internacionales basada en la multiculturalidad. Y eso lo haré en Sarajevo, en Francia o en Cataluña.
La Vanguardia, 29 de maig de 1995.

Com a eurodiputat d'ICV (2004-2014)

[modifica | modifica el codi]
  • La immigració és un assumpte que s'ha de gestionar cada cop més des de l'àmbit nacional, i cada cop més des de l'àmbit de qui té responsabilitat en donar resposta a aquesta qüestió, i per tant és normal que Catalunya necessiti una sèrie de competències.[2]
(en castellà) La inmigración es un asunto que se debe gestionar cada vez más desde el ámbito nacional, y cada vez más desde el ámbito de quien tiene responsabilidad en dar respuesta a esta cuestión, y por tanto es normal que Cataluña necesite una serie de competencias.
ABC de Còrdova, 31 de maig de 2004.
  • Sóc dels que pensen que una Constitució ha de ser un text marc que permeti el joc democràtic.[3]
(en castellà) Soy de los que piensan que una Constitución debe ser un texto marco que permita el juego democrático.
La Vanguardia, 31 d'octubre de 2004.
  • És incomprensible que els governs i responsables del Consell de la UE segueixin insistint en el conte de que "no sabíem" o de que "no hi ha evidències" [...] És absurd que mentre els EUA defensen i justifiquen la seva política de segrestaments i entrega de presoners, els governs europeus neguin que s'han produït aquests fets.[4]
(en castellà) Es incomprensible que los gobiernos y responsables del Consejo de la UE sigan insistiendo en el cuento de que "no sabíamos" o de que "no hay evidencias" [...] Es absurdo que mientras EEUU defiende y justifica su política de secuestros y entrega de prisioneros, los gobiernos europeos nieguen que se han producido esos hechos.
El Periódico de Catalunya, 27 d'abril de 2006.
En referència a un informe de la Comissió Parlamentària sobre la presència de presons secretes de la CIA als estats de la Unió Europea.
  • Creiem que s'ha d'establir un diàleg amb el territori afectat i no escollir a un mediador que no coneix en molts casos els punts conflictius i la realitat del mateix territori.[5]
(en castellà) Creemos que hay que establecer un diálogo con el territorio afectado y no elegir a un mediador que no conoce en muchos casos los puntos conflictivos y la realidad del mismo territorio.
El Periódico de Catalunya, 18 de juliol de 2007.
En motiu de la designació de l'italià Mario Monti com a coordinador de la MAT entre Espanya i França.
«Hem aconseguit mantenir la nostra presència al Parlament Europeu per seguir fent coses per a Europa, on es decideixen coses tan importants per a tots.»
  • Estem assistint a la desconnexió aèria de Barcelona amb Europa, per afavorir l'aeroport de Madrid. Els viatgers procedents d'altres regions, que abans volaven amb Iberia a Europa via Barcelona, ara ho han de fer via Madrid.[6]
(en castellà) Estamos asistiendo a la desconexión aérea de Barcelona con Europa, para favorecer el aeropuerto de Madrid. Los viajeros procedentes de otras regiones, que antes volaban con Iberia a Europa vía Barcelona, ahora tienen que hacerlo vía Madrid.
El Periódico de Catalunya, 16 de febrer de 2008.
Com a resposta pel malestar generat arran de la decisió de la companyia aèria Iberia del març, en què els seus vols directes entre Barcelona y Brusel·les passaven a cobrir-se per la seva filial de baix cost Clickair, amb menys freqüències i pitjors horaris en detriment de l'aeroport de Barajas madrileny.
  • Quan una persona sap que l'ús del preservatiu salva vides i sabent-ho diu que no es faci servir, comet una acció criminal i ha d'acceptar la seva responsabilitat. No parlo de l'Església, dels creients o d'uns ideals, parlo de les paraules d'una persona que té una representació determinada.[7]
Diari El Singular, 8 de maig de 2009.
Recriminant al Papa Benet XVI les seves paraules, amb les que desprestigiava l'ús dels preservatius en la lluita contra VIH.
  • El futbol s'està desmadrant. L'estil Florentino creu que amb diners es pot comprar tot. Pagar 67 milions per un jugador em sembla desorbitat. És començar un cicle a l'alça que no està en acord amb la societat. És obrir la caixa de Pandora. Estic a favor de limitar els sous dels jugadors, com a la NBA. S'ha de buscar un acord entre la Federació i els clubs per fer una competició més justa i més competitiva.[8]
(en castellà) El fútbol se está desmadrando. El estilo Florentino cree que con dinero se puede comprar todo. Pagar 67 millones por un jugador me parece desorbitado. Es empezar un ciclo al alza que no está acorde con la sociedad. Es abrir la caja de Pandora. Estoy a favor de limitar los sueldos de los jugadores, como en la NBA. Hay que buscar un acuerdo entre la Federación y los clubs para así hacer una competición más justa y más competitiva.
La Vanguardia, 10 de juny de 2009.
En motiu del fitxatge de Kaká pel Reial Madrid.
  • El 90 per cent del nostre treball el fem als passadissos o als despatxos. No parlar altres idiomes limita molt la feina.[9]
(en castellà) El 90 por ciento de nuestro trabajo lo hacemos en los pasillos o en los despachos. No hablar otros idiomas limita mucho el trabajo.
La Vanguardia, 24 d'octubre de 2009.
«Fraga, malgrat l'important paper que va jugar en la transició, tenia moltes ombres. Mai va demanar perdó pel que va fer el franquisme ni per les decisions que ell mateix va prendre»
  • L'argument de la crisi per no fer polítiques socials em sona a excusa, em sembla fals perquè per altres coses sí s'han trobat diners, com els bancs.[10]
(en castellà) El argumento de la crisis para no hacer políticas sociales me suena a excusa, me parece falso porque para otras cosas sí se ha encontrado dinero, como los bancos.
La Vanguardia, 15 d'octubre de 2010.
  • Per afrontar una veritable reforma fiscal, que inclogui recursos per fer política social i que tingui clarament una dimensió verda, és precís deixar molt clar que qui contamina ha de pagar.[11]
(en castellà) Para afrontar una verdadera reforma fiscal, que incluya recursos para hacer política social y que tenga claramente una dimensión verde, es preciso dejar muy claro que quien contamina debe pagar.
El Periódico de Catalunya, 21 de gener de 2011.
  • Fraga, malgrat l'important paper que va jugar en la transició, tenia moltes ombres. Mai va demanar perdó pel que va fer el franquisme ni per les decisions que ell mateix va prendre.[12]
El Periódico de Catalunya, 18 de gener de 2012.
Per la polèmica d'homenatge a Manuel Fraga que va realitzar el Parlament Europeu.
  • Creu la Comissió Europea que aquests fets tan greus, vists per milions de persones, inclosos nens, han de quedar impunes? Està satisfeta la Comissió Europea al saber que cap comitè s'està ocupant d'aquest episodi de violència en l'esport?[13]
(en castellà) ¿Cree la Comisión Europea que estos hechos tan graves, vistos por millones de personas, incluidos niños, deben quedar impunes? ¿Está satisfecha la Comisión Europea al saber que ningún comité se está ocupando de este episodio de violencia en el deporte?
La Vanguardia, 26 de gener de 2012.
Preguntes que Romeva formulà com a eurodiputat en motiu de la impunitat del futbolista del Reial Madrid Pepe, que va trepitjar la mà a Leo Messi en una acció antiesportiva.
  • La Unió Europea haurà de acceptar la independència de Catalunya si s'esgoten tots els terminis i els passos que és necessari seguir. Europa és un projecte molt pragmàtic i acceptarà la realitat, amb més o menys entusiasme, però l'acceptarà.[14]
El Periódico de Catalunya, 6 de juliol de 2013.
  • Confio en què la mesura sigui traslladada a la legislació espanyola de manera urgent, i s'apliqui excepcionalment de manera retroactiva per a projectes que han demostrat ser un fracàs mediambiental com ho és el Projecte Castor.[15]
(en castellà) Confío en que la medida sea trasladada a la legislación española de manera urgente, y se aplique excepcionalmente de manera retroactiva para proyectos que han demostrado ser un fracaso medioambiental como lo es el Proyecto Castor.
La Vanguardia, 9 d'octubre de 2013.
Mostrant el seu parer pel que fa a la decisió del Parlament Europeu quant a les evaluacions obligatòries d'impacte ambiental del fracking.
  • Sol·licito que la Comissió Europea exigeixi a l'Estat que es pronunciï i reconegui aquestes violacions, acabi amb la flagrant violació de drets humans i ofereixi reparació a les víctimes. La privació de llibertat als CIE és moltes vegades declarada arbitrària, ja que generalment l'immigrant no disposa de recurs judicial ni administratiu per impugnar la seva detenció.[16]
(en castellà) Solicito que la Comissió Europea exiga al Estado que se pronuncie y reconozca estas violaciones, acabe con la fragante violación de derechos humanos y ofrezca reparación a las víctimas. La privación de libertad en los CIE es muchas veces declarada arbitraria, ya que generalmente el inmigrante no dispone de recurso judicial ni administrativo para impugnar su detención. Muchas detenciones están, a su vez, motivadas por discriminación basada en el origen nacional, étnico y social.
La Vanguardia, 15 de gener de 2014.
En resposta a l'alarma social pel tracte que els immigrants rebien als Centres d'Internament d'Estrangers de l'Estat Espanyol.
  • La base ideològica de la contrarreforma concep les dones com a subjectes sense drets, que s'han de tutelar, i deixa la seva voluntat relegada per una suposada defensa dels drets del concebut. Aquest fundamentalisme misògen ens torna als temps en què l'avortament era privilegi de les classes altes, exercint així discriminació per raons econòmiques que durà a les dones a avortaments clandestins. És una llei innecessària, inoportuna, masclista, retrògrada, anacrònica, improcedent i impròpia dels temps en els què vivim.[17]
(en castellà) La base ideológica de la contrarreforma concibe a las mujeres como sujetos sin derechos, que hay que tutelar, y deja su voluntad relegada por una supuesta defensa de los derechos del concebido. Este fundamentalismo misógino nos devuelve a los tiempos en los que el aborto era privilegio de las clases altas, ejerciendo así discriminación por razones económicas que llevará a las mujeres a abortos clandestinos. Es una ley innecesaria, inoportuna, machista, clasista, retrógrada, anacrónica, improcedente e impropia de los tiempos en los que vivimos.
La Vanguardia, 17 de gener de 2014.
En resposta a la contrarreforma de la llei de l'avortament presentada pel Partit Popular.
«Emocionalment és molt dur. Durant un temps el meu fill es pensava que jo treballava en un avió.»
  • Sigui com sigui, quan parlem de llengua, parlem de drets fonamentals indivisibles del ciutadà europeu. I la Comissió Europea és guardiana d'aquests principis.[18]
(en castellà) Sea como sea, cuando hablamos de lengua, hablamos de derechos fundamentales indivisibles del ciudadano europeo. Y la Comisión Europea es guardiana de esos principios.
La Vanguardia, 29 de gener de 2014.
En relació amb la petició d'una directiva en favor de les llengües minoritàries i contra la discriminació per raó de llengua.
  • El problema a Europa també és de lideratges i es necessiten nous discursos, adaptats a les noves realitats. [...] L'opció d'ICV és l'europeïsme crític.[19]
La Vanguardia, 14 de maig de 2014.

Retirada d'ICV (2015)

[modifica | modifica el codi]
  • Fa anys vaig tenir l'honor de presidir l'Assemblea d'ICV. Acabava de ser elegit diputat al Parlament Europeu. Llavors vaig dir, sense complexos, que si ICV no existís caldria inventar-la. Continuo creient-ho. ICV no són només unes sigles, és sobretot la seva gent.[20]
Bloc personal, 2 de març de 2015.
Paraules de comiat en la seva carta oberta dirigida als companys de partit.
  • Sóc molt conscient que dins d'ICV molta gent s'ha sentit incòmoda amb les meves manifestacions i posicionaments [...]. Tanmateix també em consta que molta d'altra gent les comparteix, en major o menor grau. No m'ha estat fàcil, doncs, prendre la decisió que he pres, però crec que, donades totes les circumstàncies esmentades, el més coherent i honest és que doni per acabada la meva etapa de militància a ICV.[20]
Bloc personal, 2 de març de 2015.
Paraules de comiat en la seva carta oberta dirigida als companys de partit.

Lideratge de Junts pel Sí i activisme independentista (2015 - actualitat)

[modifica | modifica el codi]
«La llista no és ideal –cap llista ho serà–; però, si possibilita fer un pas endavant, val la pena intentar-ho.»
  • Assumim col·lectivament el compromís. #Juntsperguanyar #27S[20]
Twitter, 15 de juliol de 2015.
Primer missatge públic de Romeva a les xarxes socials al fer-se públic el seu encapçalament de la coalició independentista Junts pel Sí per a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre.
  • Ens trobem amb la necessitat de fer una cosa estranya, excepcionalitat, que és sorprenent en molts àmbits i que desconcerta.[21]
Museu d'Història de Catalunya, Barcelona, 21 de juliol de 2015.
  • No és una llista de persones. Més enllà de noms, representa una sensibilitat enormement diversa. Hauríem volgut que s'hi hagués incorporat molta més gent. No passa res. Mantenim la porta oberta perquè quan ho considerin la puguin travessar.[21]
Museu d'Història de Catalunya, Barcelona, 21 de juliol de 2015.
En l'acte de presentació de la candidatura Junts pel Sí.
  • Si el dia 27-S la nostra proposta té majoria suficient, volem que el parlament declari solemnement que, en virtut d'aquest mandat, s'iniciï el procés d'independència. [...] Hi haurà una feina conjunta puntual i concreta en el marc del govern i del parlament. Quan tot això sigui fet, tocarà tornar a convocar eleccions. Aquest cop sí, eleccions constituents.[21]
Museu d'Història de Catalunya, Barcelona, 21 de juliol de 2015.
En l'acte de presentació de la candidatura Junts pel Sí.
  • La llista no és ideal –cap llista ho serà–; però, si possibilita fer un pas endavant, val la pena intentar-ho.[22]
Diari El Crític, 23 de juliol de 2015.
  • Un dels errors de l'Estat és concloure que Mas es va tornar boig i que la resta som una colla d'ingenus.[22]
Diari El Crític, 23 de juliol de 2015.
  • Si vostè vol continuar sent espanyol vivint a Catalunya, o fins i tot continuar vinculat al règim fiscal o a les pensions a escala de l'estat espanyol, ho podria continuar fent.[23]
Agència EFE, 25 d'agost de 2015.
  • A la nit del 27-S es comptaran els 'sís' i els 'nos', i els 'sís' de la manera més restrictiva que puguin.[24]
Recinte modernista de Sant Pau, (Barcelona), 25 d'agost de 2015.

En llibres i reportatges

[modifica | modifica el codi]
«Bòsnia i Hercegovina era un complex mosaïc de cultures, nacions, religions, fins i tot llengües, que es va anar forjant a base de segles i segles d'intercanvis culturals.»
  • Bòsnia i Hercegovina era un complex mosaïc de cultures, nacions, religions, fins i tot llengües, que es va anar forjant a base de segles i segles d'intercanvis culturals. Defenso aquí, per tant, que l'interès que té en aquest cas estudiar profundament la història de Bòsnia és per adonar-nos que aquesta història no explica per ella mateixa, i ni molt menys justifica, la guerra dels anys noranta.[25]
(en castellà) Bosnia y Hercegovina era un complejo mosaico de culturas, naciones, religiones, incluso lenguas, que se fue forjando a base de siglos y siglos de intercambios culturales. Defiendo aquí, por tanto, que el interés que tiene en este caso estudiar profundamente la historia de Bosnia es para percatarnos de que dicha historia no explica por ella misma, y mucho menos justifica, la guerra de los años noventa.
Llibre Bosnia en paz: Lecciones, retos y oportunidades de posguerra contemporánea, 2003.
  • Mentre un projecte, l'encapçalat pel Govern legal bosni, apostava bàsicament per la convivència multiètnica, altres, significats entorn a les faccions serbobòsnia o serbocroata, perseguien un model d'imposicions i exclusivismes, basant-se a més a més en la utilització de la por com a instrument de manipulació de pobles sencers, els quals vàren acabar creient que "l'altre" era el problema, i que la violència, dirigida cap a l'extermini d'aquell "altre", era l'única opció possible per protegir-se.[26]
(en castellà) Mientras un proyecto, el encabezado por el Gobierno legal bosnio, apostaba básicamente por la convivencia multiétnica, otros, significados entorno a las facciones serbobosnia o croatobosnia, perseguían un modelo de imposiciones y exclusivismos, basándose además en la utilización del miedo como instrumento de manipulación de pueblos enteros, quienes acabaron creyendo que el "otro" era el problema, y que la violencia, dirigida hacia el exterminio de ese "otro", era la única opción posible para protegerse.
Llibre Bosnia en paz: Lecciones, retos y oportunidades de posguerra contemporánea, 2003.
  • Fer la guerra o la pau depén en última instància de la nostra pròpia cultura, actitud i comportament. Ningú diu, però, i jo encara menys, que apostar per la pau sigui una tasca fàcil. [...] Portem massa segles matant i sobrevivint en un marc de cultura de la violència com per creure que revertir tals dinàmiques i lògiques pot ser una qüestió de ràpida solució.[27]
(en castellà) Hacer la guerra o la paz depende en última instancia de nuestra propia cultura, actitud y comportamiento. Nadie dice, sin embargo, y yo todavía menos, que apostar por la paz sea una tarea fácil. [...] Llevamos demasiados siglos matando y sobreviviendo en un marco de cultura de la violencia como para creer que reverter tales dinámicas y lógicas puede ser una cuestión de rápida solución.
Llibre Guerra, posguerra y paz: pautas para el análisis y la intervención en contextos posbélicos o postacuerdo, 2003.
  • És cada cop més habitual que en situacions on el govern és dèbil, i particularment allà on existeixen béns i recursos exportables, tendeixin a sorgir grups de crim organitzat, essent alhora la violència que exerceixen aquests grups molt semblant a una guerra en el sentit clàssic.[28]
(en castellà) Es cada vez más habitual que en situaciones donde el gobierno es débil, y particularmente allí donde existen bienes y recursos exportables, tiendan a surgir grupos de crimen organizado, siendo a su vez la violencia que ejercen estos grupos muy parecida a una guerra en el sentido clásico.
Llibre Guerra, posguerra y paz: pautas para el análisis y la intervención en contextos posbélicos o postacuerdo, 2003.
«El semàfor ja fa temps que s'ha posat verd
  • El gran repte, per a mi, no rau a esdevenir una gran potència, sinó a recuperar la sobirania política (i quan dic política, dic democràtica) sobre l'economia i sobre les seves estructures financeres, així com a afrontar globalment i amb perspectiva intergeneracional els grans reptes ambientals i climàtics globals.[29]
Llibre Som una nació europea (i una carpeta incòmoda): Catalunya vista des d'Europa, 2014.
  • Em consta que molta gent voldria tancar els ulls i trobar-se que, en obrir-los de nou, la carpeta catalana ha desaparegut de sobre la seva taula. I no només a Madrid (concepte, no ciutat), sinó arreu d'Europa. Però això no passarà.[29]
Llibre Som una nació europea (i una carpeta incòmoda): Catalunya vista des d'Europa, 2014.
  • El semàfor ja fa temps que s'ha posat verd.[29]
Llibre Som una nació europea (i una carpeta incòmoda): Catalunya vista des d'Europa, 2014.
  • Si el govern espanyol treiés els tancs el dia de la consulta seria la seva sentència. Perquè aquí és on jo crec que la Unió Europea clarament s'hi oposaria.[30]
Documental L'endemà, setembre de 2014.
  • A mi hi ha hagut un factor que clarament m'ha determinat la meva postura pro-consulta, pro-dret a decidir i pro-dret a que Catalunya sigui un estat. Porto 10 anys en aquest Parlament batallant per una cosa de sentit comú, barata, lògica, de sentit comú i emocionalment fonamental com és la possibilitat que Catalunya pugui veure la seva llengua, el català, representat al mateix nivell que les altres llengües en el Parlament Europeu. No ens en hem sortit perquè no va voler el govern socialista espanyol, i no ens en hem sortit, òbviament perquè el Partit Popular tampoc ha volgut.[30]
Documental L'endemà, setembre de 2014.
  • Txèquia i Eslovàquia estaven junts fins fa quatre dies. Les Repúbliques Bàltiques formaven part de Rússia. Ningú s'imaginava el desgabell que es va començar a produïr el 89, i tot això malgrat tot, ha trobat el seu encaix a Europa. Què em porta a defensar com a tesi tot aquest procés? Que Catalunya també pot trobar el seu encaix.[30]
Documental L'endemà, setembre de 2014.

Citacions sobre Raül Romeva

[modifica | modifica el codi]
«Amb la seva escala de prioritats, ja està bé on està.»
  • Em diu seriosament que quatre avions sobrevolant l'espai aeri de Catalunya és per a vostès un símptoma d'amenaces, que el ministeri de Defensa està fent maniobres intimidatòries per espantar espantadissos com vostè? Volen fer creure a tot el món que el poble català està ficat en búnquers tement que arribarà una invasió de l'exèrcit pèrfid espanyol?[31]
Emissora Onda Cero, 24 d'octubre de 2012. — Carlos Herrera
En una entrevista en què el periodista demana explicacions per la carta tramesa per part de CiU, ICV, ERC i PSC a la UE en què sol·liciten que frenin les amenaces espanyoles pel procés d'autodeterminació català.
  • Joan Herrera és molt bon paio. [...] Fidel als seus ve al programa entristit per la “traïció” del seu amic Raül Romeva. Amic quan a més hi ha fills apadrinats pel mig. Traïció per les formes. S'entén. Afirma que es va assabentar que Romeva se n'anava d'Iniciativa per la premsa. No hi va haver trucada. I si n'hi va haver va ser d'en Joan al Raül i no al revés. Això que en diuen amistat.[32]
Diari La Vanguardia, 8 de març de 2015. — Jordi Basté
Secció d'opinió del periodista sobre la relació entre Joan Herrera i Raül Romeva en el context de la marxa d'aquest últim de la formació verda.
  • El senyor Mas té tot el dret del món a anar en una llista encapçalada per una persona que venia del Partit Comunista; en segon lloc, una altra que venia d'Esquerra Republicana i una tercera que ve del PSUC; i, a més a més, en cinquè lloc, amb el senyor Oriol Junqueras.[33]
(en castellà) El señor Mas tiene todo el derecho del mundo a ir en una lista encabezada por una persona que venía del Partido Comunista; en segundo lugar, otra persona, que venía de Esquerra Republicana y una tercera que venía del PSUC; y, además, en quinto lugar con el señor Oriol Junqueras.
La Moncloa (Madrid), 31 de juliol de 2015. — Mariano Rajoy

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. «Entrevista: Raül Romeva» (Hemeroteca) (en castellà). La Vanguardia, (29-05-1995), pàg. 20 [Consulta: 12 agost 2015].[Enllaç no actiu]
  2. «Discrepancias en el tripartito sobre las competencias en inmigración» (Hemeroteca) (en castellà). ABC de Còrdova, (31-05-2004), pàg. 18 [Consulta: 13 agost 2015].
  3. «¡A reactivar Europa!» (Hemeroteca) (en castellà). La Vanguardia, (31-10-2004), pàg. 20 [Consulta: 12 agost 2015].[Enllaç no actiu]
  4. «Los derechos pisoteados» (Hemeroteca) (en castellà). El Periódico de Catalunya, (27-04-2006), pàg. 18 [Consulta: 13 agost 2015].[Enllaç no actiu]
  5. «MAT: Impulso de un proyecto polémico» (Hemeroteca) (en castellà). El Periódico de Catalunya, (18-07-2007), pàg. 28 [Consulta: 13 agost 2015].[Enllaç no actiu]
  6. «Cambios en el sector aéreo» (Hemeroteca) (en castellà). El Periódico de Catalunya, (16-02-2008), pàg. 46 [Consulta: 15 agost 2015].[Enllaç no actiu]
  7. «Romeva: “Les paraules del Papa són un acte criminal”». elSingular.cat, (08-05-2009) [Consulta: 16 agost 2015].[Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu]
  8. «El Madrid crea su burbuja» (Hemeroteca) (en castellà). La Vanguardia, (10-06-2009) [Consulta: 17 agost 2015].[Enllaç no actiu]
  9. «“Do you speak English, Mr.President?”» (Hemeroteca) (en castellà). La Vanguardia, (24-10-2009) [Consulta: 17 agost 2015].[Enllaç no actiu]
  10. «Malos tiempos para la maternidad» (Hemeroteca) (en castellà). La Vanguardia, (15-10-2010) [Consulta: 17 agost 2015].
  11. «El Europarlamento cierra la puerta al uso del catalán» (Hemeroteca) (en castellà). El Periódico de Catalunya, (21-01-2011) [Consulta: 17 agost 2015].[Enllaç no actiu]
  12. «Polèmica a l'Eurocambra per homenatjar conjuntament Fraga i Havel». El Periódico de Catalunya, (18-01-2012) [Consulta: 17 agost 2015].
  13. «Una muñeca rusa, una montaña rusa» (Hemeroteca) (en castellà). La Vanguardia, (26-01-2012) [Consulta: 17 agost 2015].[Enllaç no actiu]
  14. «Raül Romeva afirma que la UE "haurà d'acceptar una Catalunya independent"». El Periódico de Catalunya, (06-07-2013) [Consulta: 17 agost 2015].
  15. «El Parlamento Europeo exige control ambiental a la extracción de hidrocarburos por 'fracking'» (en castellà). La Vanguardia, (09-10-2013) [Consulta: 17 agost 2015].
  16. «Romeva alerta a la CE sobre la situación del CIE de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, (15-01-2014) [Consulta: 17 agost 2015].
  17. «Sujetos sin derechos» (Hemeroteca) (en castellà). La Vanguardia, (17-01-2014) [Consulta: 17 agost 2015].[Enllaç no actiu]
  18. «Eurodiputados catalanes y vascos piden una directiva por lenguas minoritarias» (en castellà). La Vanguardia, (29-01-2014) [Consulta: 17 agost 2015].
  19. «"La UE ha de propiciar el diàleg al voltant del dret a decidir"». La Vanguardia en català, (14-05-2014) [Consulta: 23 agost 2015].
  20. 20,0 20,1 20,2 «"Assumim col·lectivament el compromís": els tuits dels principals actors de la candidatura unitària pel 27-S». Ara, (15-07-2015) [Consulta: 24 agost 2015].
  21. 21,0 21,1 21,2 «Junts pel Sí: 'Proclamarem la independència: anem a totes'». VilaWeb, (21-07-2015) [Consulta: 25 agost 2015].
  22. 22,0 22,1 «Raül Romeva: “No sé si Artur Mas serà president. El 27-S hem d'aconseguir una majoria pel ‘sí'. Del que passi a partir de llavors, ja en parlarem”». El Crític, (23-07-2015) [Consulta: 24 agost 2015].
  23. «Romeva sosté que el castellà continuaria sent oficial en una Catalunya independent». Vilaweb, (05-08-2015) [Consulta: 27 agost 2015].
  24. «Romeva alerta que si no guanya el 'sí' clarament el 27-S el PP intensificarà les seves polítiques». Diari Ara, (26-08-2015) [Consulta: 27 agost 2015].
  25. Romeva, Raül. Bosnia en paz: Lecciones, retos y oportunidades de posguerra contemporánea. Los Libros de la Catarata, 2003, p. 32. ISBN 9788483191583. 
  26. Romeva, Raül. Bosnia en paz: Lecciones, retos y oportunidades de posguerra contemporánea. Los Libros de la Catarata, 2003, p. 41. ISBN 9788483191583. 
  27. Romeva, Raül. Guerra, posguerra y paz: pautas para el análisis y la intervención en contextos posbélicos o postacuerdo. Icaria Editorial, 2003, p. 21. ISBN 9788474266528. 
  28. Romeva, Raül. Guerra, posguerra y paz: pautas para el análisis y la intervención en contextos posbélicos o postacuerdo. Icaria Editorial, 2003, p. 36. ISBN 9788474266528. 
  29. 29,0 29,1 29,2 Romeva, Raül. Som una nació europea (i una carpeta incòmoda): Catalunya vista des d'Europa. Penguin Random House, 2014. ISBN 9788415961406. 
  30. 30,0 30,1 30,2 Passola, Isona Documental "L'endemà", (05-09-2014).
  31. «"Vostè es ridiculitza sol": l'entrevista ofensiva de Carlos Herrera (Onda Cero) a Raül Romeva». Diari Ara, (25-10-2012) [Consulta: 27 agost 2015].
  32. «El dietari d'"El Món"». La Vanguardia en català, (08-03-2015) [Consulta: 23 agost 2015].[Enllaç no actiu]
  33. «Respuestas a los medios de comunicación» (en castellà). La Moncloa, (31-07-2015) [Consulta: 23 agost 2015].