Vés al contingut

Caragol: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de CobainBot (discussió) a l'última versió de UnroBot
Línia 120: Línia 120:
| dita = Cargol treu banyes, que el teu pare cou castanyes.
| dita = Cargol treu banyes, que el teu pare cou castanyes.
| notes =
| notes =
}}
{{Dita
| dita = Cargol i dona, tot l'any és bona.
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Estruch i Subirana|nom=Maria|títol=Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà|pàgines=143|lloc=Berga|editorial=L'Albí|any=2010|isbn=978-84-89751-82-8}}</ref>
}}
{{Dita
| dita = Cargol i dona, tot l'any és bona.
| variant1 = Pel juliol, ni la dona ni el cargol.
| variant2 = Pel juliol, ni la dona ni el cargol, però tothom en vol. Cargol i dona, tot l'any és bona.
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Estruch i Subirana|nom=Maria|títol=Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà|pàgines=143|lloc=Berga|editorial=L'Albí|any=2010|isbn=978-84-89751-82-8}}</ref>
}}
}}



Revisió del 13:17, 24 ago 2015

Caragol
Caragol
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El caragol (Helix sp) és un animal del gènere de mol·luscs gastròpodes , de la subclasse dels pulmonats, amb la conquilla helicoïdal i generalment dextrorsa, de mida i color variables segons les espècies.

Dites populars

  • Banyada de cargol, a la casa porta dol.[1]
  • Caragol primerenc treu bona banya.[2]
  • Cargols, peres i meló, volen vi felló.[3]
  • Cargols, peres i pebrot volen vi ben fort.[3]
  • El caragol surt quan plou, i l'homo quan fa sol.[2]
  • Els caragols i els peixos, neixen amb aigua i moren amb vi.[2]
  • Els caragols tornen a mesura.[2]
  • Estudiant de foc i sol, no val un caragol.[2]
  • Hisenda de molts, se la mengen els caragols.[2]
  • M'ha enganyat com un caragol.
Dita popular Fent referència al procés que es segueix per aconseguir que els caragols traguen la molla i poder-los coure.
  • Pel juliol, ni dona ni cargol.[4]
  • Per Tots-Sants, castanyes i caragols amb banyes.[2]
  • Quan el caragol se posa a llaurar, senyal que plourà.[2]
  • Quan la gavina fa el caragol, mestral remou.[2]
  • Quan lo caragol canta és quan està més trist.[2]
  • Un caragol no fa sinó una carrera.[2]
  • Cargol no dejunat, a molts ha emmetzinat.[1]

Dites relacionades amb la cançó infantil

Recull de dites relacionades amb la cançó infantil Caragol treu banya:[2]

  • Caragol bover, treu la banya, o si no et mataré.
  • Caragol treu banya, anirem a sa muntanya; durem una carabasseta de vi, i tota mos la beurem p'es camí.
  • Caragol treu banya, fica't a la cabanya; caragol treu vi, fica't al muntanyí.
  • Caragol treu banya, puja a la muntanya; caragol bover, puja al taronger.
  • Caragol treu banya, te daré un puny de civada.
  • Caragol treu banya, ton pare a sa muntanya, ta mare en es molí, caragol caragolí.
  • Caragol treu banya, ton pare és a Espanya, ta mare a's molí i et farà una coca amb vi.
  • Caragol treu banyes, anirem a ses muntanyes; caragol bover, jo també hi vendré.
  • Cargol treu banyes, puja a les muntanyes; cargol treu vi, puja al muntanyi.
  • Cargol treu banyes, que el teu pare cou castanyes.
  • Cargol i dona, tot l'any és bona.[5]
  • Cargol i dona, tot l'any és bona.[6]
(var.) Pel juliol, ni la dona ni el cargol.
(var.) Pel juliol, ni la dona ni el cargol, però tothom en vol. Cargol i dona, tot l'any és bona.

Referències

  1. 1,0 1,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Caragol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  4. Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 163-164. 
  5. Estruch i Subirana, Maria. Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà. Berga: L'Albí, 2010, p. 143. ISBN 978-84-89751-82-8. 
  6. Estruch i Subirana, Maria. Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà. Berga: L'Albí, 2010, p. 143. ISBN 978-84-89751-82-8.