Caragol: diferència entre les revisions
Aparença
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 120: | Línia 120: | ||
| dita = Cargol treu banyes, que el teu pare cou castanyes. |
| dita = Cargol treu banyes, que el teu pare cou castanyes. |
||
| notes = |
| notes = |
||
}} |
|||
{{Dita |
|||
| dita = Cargol i dona, tot l'any és bona. |
|||
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Estruch i Subirana|nom=Maria|títol=Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà|pàgines=143|lloc=Berga|editorial=L'Albí|any=2010|isbn=978-84-89751-82-8}}</ref> |
|||
}} |
|||
{{Dita |
|||
| dita = Cargol i dona, tot l'any és bona. |
|||
| variant1 = Pel juliol, ni la dona ni el cargol. |
|||
| variant2 = Pel juliol, ni la dona ni el cargol, però tothom en vol. Cargol i dona, tot l'any és bona. |
|||
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Estruch i Subirana|nom=Maria|títol=Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà|pàgines=143|lloc=Berga|editorial=L'Albí|any=2010|isbn=978-84-89751-82-8}}</ref> |
|||
}} |
}} |
||
Revisió del 13:17, 24 ago 2015
Caragol | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
El caragol (Helix sp) és un animal del gènere de mol·luscs gastròpodes , de la subclasse dels pulmonats, amb la conquilla helicoïdal i generalment dextrorsa, de mida i color variables segons les espècies.
Dites populars
- Banyada de cargol, a la casa porta dol.[1]
- Caragol primerenc treu bona banya.[2]
- Cargols, peres i meló, volen vi felló.[3]
- Cargols, peres i pebrot volen vi ben fort.[3]
- El caragol surt quan plou, i l'homo quan fa sol.[2]
- Els caragols i els peixos, neixen amb aigua i moren amb vi.[2]
- Els caragols tornen a mesura.[2]
- Estudiant de foc i sol, no val un caragol.[2]
- Hisenda de molts, se la mengen els caragols.[2]
- M'ha enganyat com un caragol.
- Fent referència al procés que es segueix per aconseguir que els caragols traguen la molla i poder-los coure.
- Pel juliol, ni dona ni cargol.[4]
- Per Tots-Sants, castanyes i caragols amb banyes.[2]
- Quan el caragol se posa a llaurar, senyal que plourà.[2]
- Quan la gavina fa el caragol, mestral remou.[2]
- Quan lo caragol canta és quan està més trist.[2]
- Un caragol no fa sinó una carrera.[2]
- Cargol no dejunat, a molts ha emmetzinat.[1]
Dites relacionades amb la cançó infantil
Recull de dites relacionades amb la cançó infantil Caragol treu banya:[2]
- Caragol bover, treu la banya, o si no et mataré.
- Caragol treu banya, anirem a sa muntanya; durem una carabasseta de vi, i tota mos la beurem p'es camí.
- Caragol treu banya, fica't a la cabanya; caragol treu vi, fica't al muntanyí.
- Caragol treu banya, puja a la muntanya; caragol bover, puja al taronger.
- Caragol treu banya, te daré un puny de civada.
- Caragol treu banya, ton pare a sa muntanya, ta mare en es molí, caragol caragolí.
- Caragol treu banya, ton pare és a Espanya, ta mare a's molí i et farà una coca amb vi.
- Caragol treu banyes, anirem a ses muntanyes; caragol bover, jo també hi vendré.
- Cargol treu banyes, puja a les muntanyes; cargol treu vi, puja al muntanyi.
- Cargol treu banyes, que el teu pare cou castanyes.
- Cargol i dona, tot l'any és bona.[5]
- Cargol i dona, tot l'any és bona.[6]
- (var.) Pel juliol, ni la dona ni el cargol.
- (var.) Pel juliol, ni la dona ni el cargol, però tothom en vol. Cargol i dona, tot l'any és bona.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Caragol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 163-164.
- ↑ Estruch i Subirana, Maria. Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà. Berga: L'Albí, 2010, p. 143. ISBN 978-84-89751-82-8.
- ↑ Estruch i Subirana, Maria. Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà. Berga: L'Albí, 2010, p. 143. ISBN 978-84-89751-82-8.