Ponent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
| Línia 17: | Línia 17: | ||
| notes = |
| notes = |
||
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Farnés|nom=Sebastià|títol=Paremiologia catalana comparada|lloc=Barcelona |editorial=Columna |any=1992-1999|isbn=847809427X}}</ref> |
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Farnés|nom=Sebastià|títol=Paremiologia catalana comparada|lloc=Barcelona |editorial=Columna |any=1992-1999|isbn=847809427X}}</ref> |
||
}} |
|||
{{Dita |
|||
| dita = El vent de ponent, mai és sa com la [[tramuntana]]. |
|||
| refs = <ref name="rocas" /> |
|||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
Revisió del 18:28, 30 ago 2015
 Rosa dels vents | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 |
El ponent és el vent de l'oest i el punt cardinal per on es pon el Sol.
Dites populars
- Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n.[1]
- De llevant o de ponent, de la dona sies parent.[2]
- El vent de ponent, mai és sa com la tramuntana.[3]
- Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la va veure se'n torna plorant.[4]
Diccionari català-valencià-balear (1926-1962)
Recull de dites populars del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll: [6]
- Amb vent ponent, no troba redossa sa gent.
- Any de ponent, any dolent.
- Calçada a ponent, si tarda no ment.
- De ponent, ni aigua ni vent.
- De ponent, ni vent ni gent.
- El ponent, va deixar morir sa mare de talent.
- El vent de ponent, si triga, no ment.
- Ponent en terra banyada, pluja una altra vegada.
- Ponent, l'aigua freda i el vi calent.
- Ponent la mou, i llevant la plou.
- Sol en rogent, vent al ponent.
- Vent de ponent, post el sol, post el vent.
- Vent de ponent, vent de la fam.
- Vent de ponent, vent dolent.
- Vent ponent, fa fugir tota sa gent.
Llibre del temps que fa (1938)
Relació de dites populars recollides en el Llibre del temps que fa (1938) de Joan Amades:
- De ponent, ni bon vent ni bona gent.[5]
- De ponent, ni dona ni vent.[5]
- De ponent no hi corre torrent, i si hi corre, corre violent.[5]
- En vent ponent no troba redós sa gent.[5]
- La mar de ponent és com el plor de les dones: manca el vent, manca la mar.[5]
- Ponent, aigua i vent.[5]
- Ponent de vetllada, aigua assegurada.[5]
- Ponent, pluja corrent.[5]
- Ponent en terra banyada, pluja una altra vegada.[5]
- Si de ponent plou, les pedres mou.[5]
- Vent de ponent de matí, trons a la tarda se sol dir.[5]
Referències
- ↑ Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ Farnés, Sebastià. Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Columna, 1992-1999. ISBN 847809427X.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesrocas - ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Ponent». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
| |||||||||
_-_WGA2772.jpg)
