Dacsa

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula taxonòmicaDacsa
Zea mays 'Lacaune' MHNT.BOT.2015.34.5.jpg
Panotxa de dacsa
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Zea mays
Regne planta
Modifica dades a Wikidata

La dacsa, blat de moro, blat de l'índia, també anomenada panís, panolla, panotxa, mill o moresc —entre altres noms— és una gramínia de tiges gruixudes i grans grocs o vermells originària de Mesoamèrica.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Miquel pegà llambregada al pare. Pobre home! Semblava que les lloances a països exòtics l'ofenguessin personalment. Per ell no hi havia res mes formes que la plana gironina, terra de lentes primaveres, d'horitzons limitats, terra de blat, d'userda, d'ordi i de moresc de flors silvestres de noms senzills: margaridetes, roselles, blauets, gencianes... Terra on tot és aspre i reduït, [...] on mai hom no diu adjectius tals com «vastíssim», «embriagador», «misteriós»...[1]
Book icoline.svg Camins de somni, 1955. — Aurora Bertrana i Salazar

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • A panistres.[3]
Frase feta En abudància.
Frase feta No hi ha res que no es pugui obtenir amb diners.
  • Desgranar panís.[3]
Frase feta Fer tremolar les dents perquè facin soroll.
  • Ser més bord que el panís.[3]
(var.) Ser més bord que la canyota.[3]
Frase feta Ser molt bord; antipàtic.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bertrana, 1955, p. 49.
  2. Moll, 1936.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 17 febrer 2019].
  4. Sanchis Guarner, 1983, p. 95, Vol. 5. Sector central interior.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. [Consulta: 21 maig 2017].
  6. Parés i Puntas, 1999.
  7. Amades, 1982, p. 736-738.
  8. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dacsa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]