Camins de somni

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCamins de somni
L'enfant et la mer
Projectes germans
Dades generals
Autor Aurora Bertrana i Salazar
Publicació 1955
Modifica dades a Wikidata

Camins de somni és una obra literària de l'escriptora Aurora Bertrana i Salazar publicada el 1955. La narració, en tercera persona, presenta tres etapes ben diferenciades, la primera en la que un nen, en Miquel, viu la seva infància criat pel pare vidu i una dida fabuladora prop de Girona i on l'autora recrea en part la seva pròpia infantesa, i la segona i tercera, les etapes adolescent i adulta que viu a l'alta mar després d'un desengany amorós, fins que se n'adona que es ja es vell i torna a casa.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Dins l'aigua, profundament blava, tan quieta i transparent com una capça de cristall viuen les sirenes vestides d'escata de peix amb cabellera d'algues. S'alimenten de cargolins i de flors de corall. Sols es mostren en la nit, quan el cel es marceix i ja no escapa gota de llum, quan les ones s'encalmen i el mar es tenyeix de morat i de gris.[1]
La dida, la Carolina, li explica histories a l'infant, en Miquel.
  • El seu pare i els seus germans, els seus avis i rebesavis havien estat tots pescadors o mariners. Carolina mateix ho hauria estat si no hagués tingut la dissort de néixer dona. —Així ho deia ella sovint—.[2]
  • ... misteris que Miquel no cercava pas de comprendre. El prec de Carolina, semblava oposar-se a l'afirmació del pare. Miquel, però, havia observat que les persones grans estan sovint en contradicció amb elles mateixes, quan hom els demana aclariments s'enutgen i us envien al diastre.[3]
  • Els galifardeus només parlaven de la platja, dels jocs que organitzaven, de les noietes que freqüentaven. [...] Volent mostrar-se homenívols en parlaven [de les noies] en termes crus i en Miquel hi patia.[4]
Les relacions d'en Miquel amb els seus companys d'escola.
  • ... el misteri torbador de l'acoblament el turmentava d'allò més. Les hores saturades de sensualitat primitiva eren depriments per a Miquel. Ell hauria volgut atansar-se a la més romàntica de les balladores ... Potser besar-li la [5]
  • Miquel pegà llambregada al pare. Pobre home! Semblava que les lloances a països exòtics l'ofenguessin personalment. Per ell no hi havia res mes formes que la plana gironina, terra de lentes primaveres, d'horitzons limitats, terra de blat, d'userda, d'ordi i de moresc de flors silvestres de noms senzills: margaridetes, roselles, blauets, gencianes... Terra on tot és aspre i reduït, [...] on mai hom no diu adjectius tals com «vastíssim», «embriagador», «misteriós»...[6]
Durant d'infantessa.
  • Li anunciaria que renunciava a esser mariner, esdevindria cultivador...[7]
El jove Miquel, de dotze anys, a la seva enamorada, que no li feu cap cas.
L'adolescent, ja mariner embarcat a un vaixell, el Santo Domingo.
  • El fet s'esdevingué a Port-de-France o a La-Pointe-à-Pitre. Potser a Balboa o a Colom... Tant se val, en una d'aquestes maleïdes rades abandonades de tots els vents...[9]
L'adult, mariner en moments que no podia estar a alta mar —el seu «somni» etern— per estar aturat el vaixell.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bertrana, 1955, p. 10-11.
  2. Bertrana, 1955, p. 11.
  3. Bertrana, 1955, p. 15.
  4. Bertrana, 1955, p. 34.
  5. Bertrana, 1955, p. 35.
  6. Bertrana, 1955, p. 49.
  7. Bertrana, 1955, p. 69.
  8. Bertrana, 1955, p. 74.
  9. Bertrana, 1955, p. 76.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bertrana, Aurora. Camins de somni (en català). Barcelona: Albertí, 1955.