Paradisos oceànics

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obraParadisos oceànics
Projectes germans
Dades generals
Autor Aurora Bertrana i Salazar
Publicació 1930
Modifica dades a Wikidata

Paradisos oceànics fou el primer llibre de viatges publicat de l'escriptora Aurora Bertrana i Salazar publicat el 1930, un recull d'articles que va escriure i enviar de 1926 a 1929 a la publicació D'Ací i d'Allà des de Tahití. L'obra, escrita en prosa, es divideix en quatre apartats tot seguint la geografia de les Illes de la Societat: Tahití, Mooreá, Raiatea i Bora-Bora.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • El Tròpic! [...] Era com un somni enlluernador, com descórrer una cortina damunt un insospitat país de fades.[1]
  • Tres colors dominaven: El blau, el verd i el blanc absoluts.[2]
  • Papeete, el sol i únic racó de l'Oceania francesa imitador de la civilització occidental.[3]
Book icoline.svg Papeete moderna, pàg. 29.
  • [...] els infants nus com la veritat, homes i dones agullonats pel desig d'estimar i vells indulgents, ... Així, l'amor, la poesia i la música sense literatura, floreixen entre un espai florit i perfumat, sota un gran cel lluminós i serè.[4]
Book icoline.svg Papeete moderna, pàg. 33.
  • La natura, salvatge i poderosa, conspira contra l'austeritat de l'ideal cristià. L'ànima primitiva d'aquells éssers s'exaltava fa uns quants segons per una melodia amb paraules de fe, i ara, mancats de convicció veritable, s'abandonen a la nit tropical, sensual, temptadora [...] Aquesta hora embarumada i deliciosa és una hora instintiva de l'amor.[5]
Book icoline.svg Bora-Bora, pàg. 130.
  • En un recolliment, místic i expectant, pasa un segon de religiós silenci, i en la quietud sobtosa del poble se sent l'amplada presencia de la natura que palpita.[6]
Book icoline.svg Tahaa, pàg. 195.

Citacions sobre Paradisos oceànics[modifica | modifica el codi]

  • ... té com a una de les fonts la filosofia rousseaniana de rebuig a la civilització, a la seva llosa de convencions i repressions, i de recerca d'una vida més senzilla, més en contacte amb la natura.[7]
Book icoline.svg «Visions de l'Orient a la Catalunya d'entreguerres» a Revista de Catalunya, 1999. — Marta Vallverdú
  • La novetat genèrica —sexual i literària— i el punt de vista sobre aspectes morals del poble polinesi, allunyat dels preceptes establerts, van convertir-la en una intel·lectual independent, model de dona moderna.[8]
Book icoline.svg Diccionari biogràfic de dones, 29 de setembre de 2010. — Anna M. Vila Fernández

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bertrana, 1973, p. 574.
  2. Bertrana, 1973, p. 601.
  3. Bonnín i Socias, 1999, p. 32.
  4. Bonnín i Socias, 1999, p. 33.
  5. Bonnín i Socias, 1999, p. 34.
  6. Vallverdú, 1995, p. 112.
  7. Verdú, 1999, p. 21-52.
  8. Vila Fernández, Anna M.. «Aurora Bertrana Salazar». Llista de biografies. Generalitat de Catalunya i Consell de Mallorca. [Consulta: 23 gener 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]